Comunicat d'ASPEPC·SPS: Sobre la modificació del procediment de substitucions i els mals costums

La Consellera d'Ensenyament ha anunciat una revisió dels criteris de provisió de substitucions per als docents malalts atès que l'actual model no ha resultat “satisfactori”: a partir de setmana santa, a Secundària, la segona baixa simultània se substituirà des del primer dia sempre que es mantingui l'actual “estalvi”.

És una nova mostra que la conselleria camina, potser ara decididament i voluntària, pel camí dels seus predecessors: caure en els mals costums i ja sabem com n'és de difícil eradicar-los. Utilitzar eufemismes, malbaratar recursos, invertir la realitat i ignorar els representants del professorat no són bons costums.

Utilitzar eufemismes i parlar de “situació insatisfactòria” quan en alguns centres la situació ha esdevingut caòtica i insostenible tal com ASPEPC·SPS ja va denunciar, és un mal costum.

Malbaratar recursos finançant inútils experiments pedagògics d'experts que no han vist una aula de secundària, només a la televisió, en la seva vida, com recentment ha succeït amb el fantàstic “document” sobre l'enèsim invent dels pedagogs, les “competències bàsiques”, que ha estat “fruit d’un treball de dos anys d’un grup d’experts professionals” i que acabarà on han acabat els voluminosos estudis d'experts anteriors, en lloc de destinar aquests recursos a la retribució digna d'un col·lectiu professionalment qualificat com és el dels docents de secundària, és un mal costum.

Invertir la realitat i convertir en “estalvi” el que és evidentment un guany de l'Administració a costa del sou i de la salut dels docents, tal com hem denunciat davant el Síndic de greuges, ja que a partir del 6è dia de baixa d'un docent la deducció de retribucions no és cap estalvi sinó un benefici, és un mal costum.

Ignorar els representants del professorat i no convocar-los ni tan sols per escoltar la percepció de la situació ni les reivindicacions dels docents, que són els que veritablement coneixen la realitat quotidiana a les aules, ni comunicar les seves intencions i substituir-los pels mitjans (no diem res del fet que hagi fet les declaracions al Parlament, allà “toca”) és un mal costum.

I ja se sap, “a la mala costum” és millor “dar-li fum” perquè d'aquí al vici hi ha un no-res.

Seguirem lluitant en defensa dels nostres drets laborals.