Els drets i deures del professorat com a eina de prevenció de riscos psicosocials

Descripció i justificació del curs

La prevenció de riscos laborals s’ha convertit, actualment, en una eina bàsica per al desenvolupament i la gestió de qualsevol lloc de treball en les nostres societats. De fet des de 1995 ha estat reconeguda amb rang de Llei i al seu article 18 estableix l’obligació d’informar als treballadors de tots «Els riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors al treball, tant els que afecten l'empresa en el seu conjunt com els que afecten cada tipus de lloc de treball o funció» així com d’oferir-los-hi la formació adequada (article 19).

Aquesta cultura de la prevenció de riscos ha anat refinant-se i enriquint-se amb el pas del temps incorporant nous elements com la vessant de la importància dels factors psicosocials en la salut dels treballadors sobre la qual la Organització Internacional del Treball ja va començar a alertar el 1984 tot i que ja 10 anys abans l’Assemblea Mundial de la Salut va fer una crida a investigar i desenvolupar estudis sobre els efectes dels factors psicosocials en la salut dels treballadors.

Els riscos psicosocials es defineixen com «aquells aspectes del treball relacionats amb l’organització, el contingut i la realització de les tasques i que es presenten amb capacitat per afectar tant el seu desenvolupament com la salut física, psíquica i/o social del treballador o de la treballadora». Estrés, ansietat, depressió, malalties cardiovasculars, úlcera d’estòmac o contractures i mal d’esquena i, en el cas específic de la professió docent, síndromes com la d’esgotament professional (o burn out) que, segons alguns informes utilitzats per la Generalitat, afecten a entre un 20 i un 30% dels professors catalans, són alguns dels trastorns a la salut que han estat documentats en les darrers dècades deguts a factors psicosocials.

La majoria dels estudis recents coincideixen en que hi ha una sèrie de dimensions implicades en la salut psicosocial vàries de les quals fan referència a la clarificació de les expectatives sobre la feina a partir d’una adequada i realista visió del lloc de treball. Per exemple, el mètode COPSOQ PSQCAT, parla de la «Claredat de rol» que defineix com «el coneixement concret sobre les tasques que s’han de dur a terme, els objectius, els recursos que cal emprar, les responsabilitats i el marge d’autonomia en el treball» i «té a veure amb l’existència i el coneixement per part de tots els treballadors d’una definició concisa dels llocs de treball, del propi (de cada treballador/a) i del de les altres persones de l’organització (superiors, companys i companyes)». Aquesta importància de la informació i adequació de les expectatives a la singularitat del lloc de treball s’incrementa especialment en el cas d’un dels riscos laborals més propis de l’àmbit docent, la Síndrome d’Esgotament Professional (SEP). Com s’assenyala, per exemple, en el treball Sobre el benestar a l’escola i en el professorat. Estudis i aproximació conceptual «hi ha correlacions positives entre la SEP i el conflicte de rol, l’ambigüitat de rol, la manca de suport social, la baixa o nul·la participació en els processos de presa de decisions, la manca d’autonomia i les expectatives excessives en referència a la carrera professional».

En aquest sentit, el context en el nostre país és especialment complex: els canvis en la tasca docent motivats per les transformacions socials, així com els continus canvis legislatius i amb els seus corresponents desenvolupaments normatius han provocat una situació de perplexitat i desconcert en bona part del professorat: el vertiginós ritme en les modificacions d’objectius, contextos i responsabilitats ha generat una alarmant falta de desconeixement «real» dels drets i deures que deriva en una falta de claredat del nostre paper i la generació d’unes expectatives allunyades de la realitat socialment i normativament establerta que no pot sinó afavorir el desenvolupament de patologies psicosocials com el SEP. Si, com assenyalava el Grup de Recerca Burnout de la F.P.C.E.E. Blanquerna – URL), «la manera de ser docent, tant a nivell de competències com en la mateixa forma d’entendre què és la professió, són determinants a l’hora de definir les expectatives i de resoldre les situacions disruptives i de canvi», cal ajudar a establir clarament quines són les nostres funcions, els nostres drets i els nostres deures perquè les nostres expectatives siguin objectives, reals i no un element distorsionador i de risc.

És per aquesta raó que cal plantejar-se un curs de «nivell zero» en el qual l’objectiu sigui el desaprenentatge dels automatismes pretèrits sobre la nostra tasca i el reaprenentatge del seu lloc actual a la llum de l’estat actual. Per a poder quins són els nostres deures? I els nostres drets? Quina és la nostra autonomia real i quina la dimensió de la nostra interdependència? Són les nostres expectatives professionals consistents amb allò que se’ns demana legalment?

Objectius

  • Desfer els falsos mites sobre els riscos laborals.
  • Destacar la importància dels riscos psicosocials en la professió docent i entendre la rellevància de la seva prevenció.
  • Comprendre els factors de risc implicats en la Síndrome d’Esgotament Professional i altres trastorns de la salut (estrés, ansietat, depressió…)
  • Entendre els beneficis d’adoptar una perspectiva «realista» sobre les expectatives laborals com a eina preventiva davant aquesta Síndrome.
  • Clarificar els drets i els deures del docent a partir de la normativa vigent i entendre que no són absoluts ni es poden abordar descontextualitzadament.
  • Fomentar l’adopció d’expectatives saludables a partir d’una percepció objectiva sobre la feina docent.
  • Ajudar a abandonar les actituds sovint excessivament massa estereotipades respecte a la percepció de la feina docent per part dels mateixos docents.

Continguts

Mòdul 1. Riscos laborals, riscos psicosocials i prevenció

1. Els riscos laborals: definició i marc normatiu. 2. El catàleg de malalties professionals. 3. Els riscos psicosocials: caracterització. 4. La prevenció dels riscos laborals. 5. La prevenció dels riscos psicosocials.

Mòdul 2. «Mites» al voltant de la salut laboral del docent

1. Les anomenades «malalties no reconegudes» i el catàleg de malalties professionals. 2. Ràtios, espais i temperatures: normativa vigent. 3. Delimitació i definició estricta de l’assetjament. Els protocols. 4. El centre de treball. L’evolució dels «rols» del claustre, la direcció i el consell escolar. 5. El paper de l’avaluació dels riscos en els centres docents.

Mòdul 3. Realisme de les expectatives: l’estatut del professor segons la legislació bàsica i la normativa vigent (I)

1. La dimensió vertical dels drets i deures. 2. L’ Estatut dels Treballadors i l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP). 3. La legislació bàsica: LOE, LOMCE i LEC. 4. Decret de Direccions (I). 5. Règim disciplinari. 6. Anàlisi d’un cas pràctic: la jornada laboral del professor de secundària. 7. Anàlisi de casos pràctics proposats pels participants.

Mòdul 4. Realisme de les expectatives: l’estatut del professor segons la legislació bàsica i la normativa vigent (II).

1. La dimensió horitzontal dels drets i deures. 2. Decret de Direccions (II). 3. Decret d’Autonomia de Centres. 4. Decret de provisió de llocs de treball. 5. Faltes i sancions de l’alumnat. 6. Anàlisi d’un cas pràctic: les conductes greument perjudicials per a la convivència. 7. Anàlisi de casos pràctics proposats pels participants.

Mòdul 5. El centre de treball com a context immediat generador d’expectatives.

1. Concursos de trasllats, de mèrits, adjudicacions, comissions de servei, etc. 2. Treball en equip i autonomia docent. Programacions i avaluacions. 3. Horaris, grups i matèries i jornada laboral. 4. Procediments de queixa. 6. Anàlisi d’un cas pràctic: el paper de les juntes d’avaluació. 7. Anàlisi de casos pràctics proposats pels participants.

Professors/es

Robert Veciana

Xavier Massó