II Jornades de Secundària: Autoritat i disciplina a l'aula

Gran part dels problemes a l’aula passen per una manca de respecte envers els docents. Durant uns quants anys, termes com autoritat o disciplina han estat bandejast del registre educatiu, fins i tot a l'hora d'emprar-los com a simple descriptors d'un determinat model de regulació de la convivència, ateses les suposades connotacions que incorporen.

Tot i així, en els darrers temps ha anat prenent força la idea d’investir als docents amb el principi d’autoritat sota un nou marc legal. Però cal que sigui la llei la que ratifiqui aquesta necessitat dins els centres? O l’autoritat ha de ser quelcom que cada docent ha guayar-se amb els seus alumnes?

Durant aquestes II JORNADES DE SECUNDÀRIA es debatran aquests assumpte a través d’un seguit de conferències i taules rodones. Diferents experts de vàlua reconeguda exposaran els seus coneixements sobre aquesta qüestió des de diverses visions socials, familiars, legals i acadèmiques. Després de cada conferència s’obrirà una taula rodona per poder opinar, preguntar i rebre respostes.

Dels resultats i dels acords d’aquestes II JORNADES DE SECUNDÀRIA se’n farà un comunicat a Presidència, a premsa, al Departament d’Ensenyament i a la resta de partits polítics. Aquestes jornades equivaldran a 15 hores de formació permanent.

Les jornades tindran lloc els dies 29 i 30 de noviembre de 2013, a la sala d'actes del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Ciències i Lletres de Catalunya, a Barcelona.

Continguts de l’activitat

L'activitat consistirà en quatre ponències i dues taules rodones, a càrrec d'experts i des d'aproximacions diverses, segons el sector de procedència dels ponents, així com de taules rodones en què professors i professores amb docència directa a l'aula, debatran amb els ponents.

Les ponències correran a càrrec dels següents experts:

Adolf Tobeña, psiquiatre. Josep Playa, periodista especialitzat en educació. Javier Valle, pedagog. Ignasi Fernández, advocat.

Es tracta que hi hagi aportacions des de diversos sectors de la societat que, directament o indirecta, están en relació amb l'univers educatiu. Es tracta, en aquest sentit, no solament d'aportar la visió des del punt de vista professional o científic, sinó també, des d'una perspectiva sociològica, la visió que, des de diferents sectors profesionals i socials, hom té del món educatiu i de la temática que dóna títol a aquestes jornades.

  • Adolf Tobeña es catedràtic de Psiquiatria i Psicologia mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estudiat el tema de la disciplina en els sistemes educatius i la seva inserció en el context de la societat. El doctor Tobeña aportarà la visió des del camp de la psiquiatria i la psicologia.
  • Josep Playa és periodista i escriptor. Ha estat durant molts anys el responsable de la secció d'educació a “La Vanguardia”, on encara hi exerceix esporàdicament. La seva visió pot aportar importants consideracions, no solament sobre la disciplina i l'autoritat del docent, sinó també com es veu aquest tema des dels mitjans de comunicació i des de la societat en general.
  • Javier Valle és doctor en Ciències de l'Educació i professor titular a la Universitat Autònoma de Madrid, especialista en educació comparada i internacional. Entre d'altres activitats, ha estat assessor extern de la unitat espanyola d'EURYDICE (Xarxa Europea de Documentació en Educació) de la Comissió Europea.
  • Ignasi Fernández és catedràtic de secundària i advocat. Aportarà la visió des de la perspectiva legal.

Programa

Conclusions i propostes

Es van impartir quatre conferències a càrrec d'experts de reconegut prestigi i renom –Javier Valle, Xavier Massó, Josep Playà i Adolf Tobeña-, als quals s'hi afegiren comunicats i taules rodones a càrrec d'altres experts. L'alt nombre d'assistents, la riquesa del debat i l'actitud participativa que va haver-hi en tot moment va comportar les següents conclusions.

  1. Des de l’àmbit administratiu caldrien mesures legals que impulsessin la disciplina a l’aula a nivell de mitjans, família i centres educatius. El Principi d’Autoritat Docent esdevindria imprescindible en l’educació com una partitura li és a la música. Sense aquest marc legal moltes de les iniciatives docents resten sense recolzament clar davant les agressions que rep aquest col·lectiu. En aquest sentit cal remarcar que a un policia, que ostenta el Principi d’Autoritat, no se li exigeix que tingui carisma entre els ciutadans quan posa una multa, en canvi al món docent se li exigeix carisma fins i tot quan sanciona.

  2. Caldria també que la veu docent es fes sentir més en els mitjans. Massa sovint parlen més d’educació pseudoexperts, que poc o gens viuen la realitat de l’aula, que no pas docents en actiu que sí la treballen dia a dia. Aquesta asimetria en els mitjans comporta que l’autoritat docent no sigui explicada amb claredat a famílies i societat. És més, moltes de les coses que els pseudoexperts promouen resulten tòxiques i letals envers el món educatiu nacional ja que són teories, tot i que ben construïdes, sense fonaments, fets i dades reals ben contrastades.

  3. La idea que els nens són bons per natura i que l’educació els torna dolents esdevé totalment errònia davant les troballes publicades en prestigioses revistes internacionals, ans al contrari, els nens de ben petits es mostren egoistes i dèspotes envers els seus companys de guarderia. Passats els mesos, i amb la intervenció correctora dels educadors, el nombre de malifetes cau radicalment. Els camps de la psiquiatria i de la psicologia, i foren paraules del doctor Tobeña, han establert amb dades contrastades i experiments per arreu del món que la nostra ment està adaptada al càstig i els límits per tal de corregir els nostres gens innats que ens aboquen a comportaments agressius i contraris al bé comú. Sols es pot ser feliç, bon ciutadà i professional òptim quan valorem les coses assolides amb límits, esforç i càstigs.

  4. Tant hi ha docents autoritaris que s’imposen com docents amb autoritat que la indueixen entre els alumnes. Ambdues estratègies, per separat o combinades, resulten igualment efectives. Tot i així, el docent que assoleix l'autoritat entre els seus alumnes ha hagut d'aplicar inicialment unes dosis autoritàries que els escolars han percebut com a límits de respecte i marc d'aprenentatge. Deia Gilbert K. Chesterton que no pot existir l'educació lliure, perquè si deixes a un nen lliure mai no l'educaries.

Finalment, el docent que vulgui fer-se valer entre els seus alumnes cal que mostri seguretat en el control de la classe, que no perdi el control davant possibles provocacions, que demostri un ampli domini de la seva disciplina, que esdevingui coherent amb les normes que promet complint-les sempre que sigui possible, que es faci referent dels seus escolars per tal que aquests acceptin les seves directrius i que un docent amb autoritat no pot ser col·lega dels seus alumnes ja que els amics no tenen potestat de sancionar com ell sí ho ha de fer, però tampoc l'educador pot esdevenir enemic dels seus alumnes ja que té l'obligació de guiar-los i ajudar-los en la seva formació personal i intel·lectual. Aquests trets aquí descrits haurien de formar part de la formació dels futurs docents en el nostre país.

Vídeo resum de les Jornades

Matrícula

Fins al 26 de novembre de 2013 a http://secundaria.info/cursos.php (tancada)