Tipus de factors de risc als quals podem estar sotmesos els professors dins de l’àmbit de la LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

L'11 de febrer de 1996 va entrar en vigor la Llei 31/1995 de 8 de novembre de prevenció de riscos laborals, amb la finalitat d’aconseguir una visió unitària sobre la prevenció, seguretat i salut en el treball, adequant la nostra legislació a la comunitària i conscienciant, tant les empreses com els propis treballadors, sobre la cultura de la prevenció.

L'incompliment d’aquesta Llei de PRL per part del Dpt. d'Ensenyament seria molt greu i denunciable, per la qual cosa seria convenient que cada cop més anéssim fent aflorar sense pors situacions irregulars concretes.

És per aquest motiu que el sindicat ASPEPC ha fet un resum dels principals factors de risc que poden repercutir en l’estat de salut físic i/o psíquic (així com en una davallada del rendiment en el treball) i que són perfectament susceptibles de ser denunciats.

Totes les vostres aportacions i suggeriments al respecte, conjuntament amb aquests factors de risc abans esmentats, seran portats pels delegats de prevenció d’ASPEPC al Comitè de Seguretat i Salut (les competències del qual vénen exposades al capítol V, article 39 de la llei 31/1995 i reglament de prevenció de riscos laborals), i denunciats a la Inspecció de Treball si s’escau.

Problemes d'origen psicosocial:

  • Percepció del risc físic que comporta fer classes a gent inadaptada o amb actitud negativa envers l’educació.
  • Percepció d’estar infravalorats, d’estar fent tasques que no ens corresponen per la nostra preparació o titulació (diferent rol laboral).
  • Percepció del risc que comporta l’enfrontament de la comunitat educativa amb la societat actual, permissiva i en defensa total de l’alumnat.
  • Percepció de estar perdent autoritat i autonomia i, per tant, capacitat de prendre decisions a l’hora d’organitzar-nos el nostre treball.
  • Percepció de no prendre part a l’hora de establir qualsevol reforma educativa.
  • Actitud d’angoixa i preocupació produïda per tots els continus canvis que comporten les reformes educatives i les noves lleis d’educació.
  • Falta de motivació deguda a les contínues pressions, augment d’hores de treball, de dies lectius, canvis de lloc de treball o destinació, i sobretot per la poca sensibilitat de l’Administració envers els problemes del professorat.
  • Falta d’incentius per part de l’Administració i frustració en les expectatives salarials.
  • Insatisfacció per no aconseguir els objectius que cadascú ens havíem proposat.
  • Mobbing (assetjament laboral) , bullying ( maltractament físic o/i psicològic per part dels mateixos companys) i burn out (esgotament, saturació, depressió i acabar “cremat” pel sistema).

Problemes en el camp de la higiene, a part de la síndrome de l'edifici malalt:

Contaminants físics:

  • Falta de sistemes de ventilació. Renovació de l’aire net, per hora i per persona (30 m3 sense calor i 50 m3 amb ambients calorosos).
  • Contaminació acústica (nivell màxim continuat 80 dBA, pic fins a 140 dBA).
  • Condicions de temperatura (mínima 17º i màxima 27º).
  • Condicions d’humitat relativa (mínima 30% i màxima 70%).
  • Falta d’il·luminació (uns 500 lux).
  • Superfície lliure per treballador (2m2).
  • Presència de radiacions (camps elèctrics, microones, radar, TV., etc.).

Contaminants biològics:

  • Presència de bacteris (salmonel·losi, tuberculosi, etc.), virus (sida, grip, etc.), fongs, protozous i paràsits en general (fins i tot rates, polls, paparres, etc.).
  • Falta de netedat (molts cops deguda als propis alumnes).
  • Presència de bioefluyents.

Contaminants químics:

  • Presència de gasos i vapors (les moquetes i d’altres sintètics s’impregnen de gasos volàtils contaminants).
  • Presència de pols, fums (tabac, industrials, cuines, etc.).
  • Boires.

Problemes de seguretat:

  • Falta de prevenció o agents extintors contra casos d’incendi.
  • Falta d’informació sobre la seguretat i riscos en el treball.
  • Falta d’equips d’emergència.
  • Riscos en les instal·lacions elèctriques.
  • Falta de sortides d’emergència.
  • Escales amb baranes defectuoses.
  • Sostres amb esquerdes, etc.
  • Proximitat de zones amb perill d’emissions de radiacions.
  • Falta de ventilació, equips de protecció, seguretat i informació als laboratoris.

Problemes ergonòmics:

  • Disposar de poc espai o superfície lliure (2m2 com a mínim).
  • Poca possibilitat de desplaçament per la classe.
  • Condicions ambientals poc satisfactòries (soroll dels alumnes, calor, fred, neteja, etc.)
  • Passadissos i portes massa estrets.
  • Poc confort ambiental.
  • Problemes posturals com a conseqüència de la posició dreta o asseguda amb cadires i taules que no compleixen la normativa.
  • Treball amb pantalles.

Problemes de salut i medecina del treball:

  • Falta de prevenció i declaració de malalties professionals per part de l’Administració: estrès, depressions, problemes posturals, etc.
  • Tensions físiques i mentals (esgotament, horaris perllongats, rutina, frustració).
  • Falta de vigilància i avaluació de la salut col·lectiva.
  • Falta d’experts en primers auxilis als instituts.