Professors i adoctrinadors


Diari de Girona (14/11).
"No crec en l’horòscop, sóc àries, i els àries som racionals i lògics, no podem creure’ns aquestes bajanades". La cita s’atribueixa Bertrand Russell, tot i que també de vegades a Isaac Asimov. Amb menys ironia, Karl Mannheim palesava, en la seva famosa «paradoxa», la irreflexivitat del concepte d’ideologia. És a dir, no és autoaplicable. Hom pot acusar els altres de fer ideologia, però mai a un mateix; s’estaria autorrefutant.

... Llegir aquest article ...



Resum de la Mesa sectorial de 10 de novembre de 2017: Oposicions 2018, Horari adults, Selecció de Directors, Aturada de 3 d'octubre...


Ordre del dia:
1.- Esborrany de la Resolució de la Convocatòria del concurs oposició 2017.
2.- Resolució ENS/xx/2017, de xx de xxxxx, de convocatòria de concurs de mèrits per seleccionar el director o directora de diversos centres educatius dependents del Departament d’Ensenyament.
3.- Torn obert de paraules.

... Llegir aquest article ...



Contra la cacera de bruixes, llibertat de càtedra!


Sempre hem estat defensors de la llibertat de càtedra com a condició inherent a la docència, i vam aconseguir solets que figurés a la LEC –això sí, amb lletra petita-, mentre que d’altres que ara la invoquen, la consideraven prescindible. I també, sempre hi ha hagut temptacions des del poder –de qualsevol color o bandera- de limitar-la i restringir-la. El decret d’autonomia de centres, sense anar més lluny, subordina la llibertat de càtedra del docent al projecte educatiu del centre. I també ens hi vam oposar, sense èxit en aquest cas.

... Llegir aquest article ...



Convocatòria de concurs públic per a formar part de la Borsa de Treball de personal docent


RESOLUCIÓ ENS/2470/2017, de 20 d'octubre, de convocatòria de concurs públic per formar part de la borsa de treball per prestar serveis amb caràcter temporal, com a personal interí docent, en centres públics dependents del Departament d'Ensenyament.
"El termini de presentació de sol·licituds és des del dia 25 d'octubre fins al 13 de novembre de 2017."

... Llegir aquest article ...



VI Jornades de Secundària. L'escola inclusiva


Són ja moltes les veus que es declaren partidàries de l’escola inclusiva. De fet, i sota l’aixopluc de moltes institucions, forces centres s’han plantejat aquesta estratègia pedagògica. Davant l’eclosió d’aquesta tendència, i com sol passar, han aparegut entusiastes, detractors i eclèctics. Els entusiastes afirmen que la inclusiva és un camí a seguir per tal d’integrar aquells alumnes amb discapacitats cròniques. Els detractors sentencien que l’escola inclusiva no pot atendre de manera adient a aquests joves. I finalment alguns eclèctics es mantenen en un terme mig dient que tal com s’està aplicant la inclusiva no és la millor manera de les possibles.

... Llegir aquest article ...



Oposicions 2018: Places per especialitat. Departament d'Ensenyament


Tot i que hom suposava que demà dia 18 d'octubre s'havia d'acabar de discutir a la Mesa Sectorial la proposta per cossos i especialitats, la web del Departament ja ha publicat la llista de places previstes.

... Llegir aquest article ...


Centre d'Atenció al Professorat

Dirigiu les vostres consultes i/o les peticions de visita de centre al Centre d'Atenció al Professorat.

Els afiliats/des rebran una resposta en 24/48 hores.

Educació en competències i frau social2

Lectures (2739) 07/06/2017, 19:47  |  Xavier Massó i Aguadé. Secretari General del Sindicat Professors de Secundària (  |  Etiquetes: #Opinió, #Mobilitzacions,

Se’ns anuncia un canvi de paradigma educatiu a Catalunya: APB (aprenentatge basat en projectes), que substituirà les «assignatures» que es basaven en una anacrònica compartimentació del coneixement en especialitats; aplicació de les TIC i la societat de la informació, o del «coneixement»; reconversió del docent en orientador, coach i «facilitador»... i educació en competències, en comptes de transmissió de continguts. Tot un nou ordre educatiu, del qual l’educació en competències n’és una de les «innovacions» estrella. Però que és exactament això de l’educació en competències?

Els constructors de les canoes amb què els pobles polinesis van difondre’s per tot el Pacífic no van necessitar saber física per construir-les, i ben cert que flotaven. Disposaven d’una destresa apresa que actualment en diríem un saber competencial. Si aquest és el model que es vol implantar, el primer que caldria dir és que no és pas tan nou.

Construir una barca segons la tècnica apresa al llarg d’un procés assaig-error, és un saber «com» fer quelcom que no requereix necessàriament conèixer «què» fa que l’objecte resultant floti efectivament sobre l’aigua. Si li preguntéssim al nostre constructor de canoes «per què» flota la seva embarcació, ens respondria que «perquè» s’ha construït seguint el procediment adequat que ell coneix. Una resposta pròpia encara d’un pensament màgic que barra el pas a qualsevol ulterior explicació racional. Igual que, posem pel cas, la dansa de la pluja ha de seguir amb tota precisió un minuciós ritual per tal que tingui els efectes desitjats. I si no es fa exactament com s'ha de fer, doncs no plourà (i si es fa bé tampoc, és clar, però aquesta seria una altra història).

La destresa del constructor de barques és, certament, un saber competencial: sap «com» fer-les, però no sap «què» fa que flotin. Sap simplement que fent-ho d’aquella manera, la barca flota. Si en canvi, coneixem el Principi d’Arquimedes, potser no sabrem construir barques, però sí que sabrem «per què» aquella barca flota, i un superpetrolier, o els peixos i els submarins entre dues aigües. I estarem manejant nocions teòriques –fluït, pes específic...-, que fan conceptualment possible la seva construcció -quan disposem dels recursos tecnològics al cas-, i que determinaran també els procediments que caldrà seguir i les competències necessàries que caldrà desplegar per tal que la canoa, el superpetrolier o submarí, efectivament flotin. La teoria s’erigeix doncs per damunt de la pràctica i determina les competències, que li estan subordinades.

Així doncs, quan des del Departament d’Ensenyament se’ns diu que el que cal és adquirir competències» -saber «com», eminentment pràctic- en comptes de «continguts» –teòrics-, què se’ns està dient exactament? Que l’ensenyament públic prescindirà d’Arquimedes perquè ens cal gent que sàpiga «com» fer barques sense que sàpiguen per què floten? És aquest el saber que volem per a les noves generacions?

Ja hem dit que d’innovació, res. Els sabers competencials ja existien al Paleolític. I la distinció entre «saber com» fer i saber «què» es remuntaria, com a minin, fins a Aristòtil. En termes moderns, i salvant les distàncies, és la distinció entre tècnica i ciència: entre el nostre constructor de barques i Arquimedes. A Aristòtil, entre Tekhné i Episteme-.

L’única innovació detectable és, en tot cas, la grollera escissió en termes dicotòmics que s’introdueix en el nostre sistema educatiu entre ambdós nivells, doblement grollera per tal com, actualment, tot procediment, tota competència, ve determinada pels sabers teòrics. Per construir la barca del nostre artesà potser no feien falta, però per a un submarí o per enviar una nau a la Lluna, sí. I amb aquest enlluernament per la «innovació» se’ns està ocultant l’autèntic entrellat de tot aquest muntatge: el correlat social d’aquesta jerarquia epistemològica, que li és inherent, i una selecció d’elits per criteris no pas intel•lectuals, sinó socioeconòmics. Altrament dit: un projecte d’enginyeria social classista, regressiu i fraudulent.

Perquè, certament, un electricista no necessita conèixer els fonaments teòrics que fan possible la seva pràctica professional, però un enginyer, en canvi, sí. I si ja s’ha decidit per endavant qui haurà de ser electricista i qui enginyer, llavors, i segons aquest model, l’electricista haurà estat educat només en «competències», perquè no li cal res més, mentre que l’enginyer ho serà (també?) en els continguts que li calen. I la qüestió de fons és qui haurà de ser electricista i qui enginyer, i segons quins criteris. Si l’ensenyament públic renuncia als continguts i es limita en competències, estarà preparant exclusivament només futurs electricistes que mai no estaran en condicions de ser enginyers.

Així doncs, si la funció del sistema educatiu públic a partir d’ara haurà de ser educar en competències i en processos on allò que s’aprendrà serà «aprendre a aprendre» -en el supòsit que això vulgui dir alguna cosa-, el que se’ns està dient és, curt i ras, que ja s’ha decidit per endavant qui serà electricista i qui enginyer, en funció de la seva extracció social, i pel mitjà, simplement, de privar els usuaris de l’ensenyament públic d’estar mai en condicions de ser enginyers, perquè no se’ls haurà preparat per poder optar-hi; els enginyers ja els aportarà alguna altra instància. Ni més ni menys.


facebook twitter google plus enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris (2)

Esteu opinant sobre: Educació en competències i frau social
5/5 (1)
salvador-9e5 diu...
Molt bon article...però ningú diu res de la nova avaluació que hi haurà l\'any que ve a l\'ESO? A tothom li sembla bé que es treguin les notes numèriques i se substitueixin per la \'collonada\' (amb perdó per l\'expressió) dels assoliments? Ningú veu que és una forma encoberta d\'amagar el fracàs escolar?
8 juny 2017 22.13
jose francisco-4fd diu...
Smile cada vegada el departament ens sorpren una mica més...
8 juny 2017 18.08
Pàgina 1 de 1

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Google+ Youtube SPES Fòrum per al progrés Ensenyament

Canals RSS

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.