Caps de Departament: una altra victoria als tribunals contra el Departament


El Departament d’Ensenyament, condemnat en sentència judicial.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acaba d’emetre una sentència en la qual, invocant la normativa del propi Departament d’Ensenyament, disposa la reposició d’un catedràtic en el càrrec de cap de departament. No és un problema d’interpretació de textos legals. La cosa està molt clara: el càrrec de cap de departament –i de seminari- correspon al cos de catedràtics. Si hi ha dos o més membres d’aquest cos, la direcció en tria un; si no n’hi ha cap, el tria també la direcció d’entre la resta de membres. I si hi ha només un catedràtic, li correspon la prefectura de Departament, així de clar.

... Llegir aquest article ...



Però encara hi ha algú que s’empassi allò de la famosa “autonomia de centre”?


Si algun professor ―no li ho recomanem― vol perdre una estona llegint diferents mostres de PEC (Projecte Educatiu de Centre) disponibles per Internet, s’adonarà que encara hi ha centres educatius que, potser càndidament, reivindiquen el concepte autonomia de centre com si es tractés d’una mena de fur, d’un marc legal-administratiu que, en efecte, garantís algun tipus d’autonomia, de marge discrecional en la seva gestió. La veritat contrastada, però, és que, com més avança i es consolida el desplegament de la LEC, es desemmascara més i més l’enganyifa d’uns imaginaris centres autònoms i es revela, cada cop amb major nitidesa, el caràcter limitador, restrictiu i tecnoautocràtic d’una llei que es va dissenyar per implantar, en el món educatiu, una estructura de poder tan piramidal com fos possible.

... Llegir aquest article ...



Xerrada informativa sobre els funcionaris en pràctiques 2018-2019. Atenció: canvi de dia


LLoc: seu central del Sindicat Professors de Secundària. C/ Rocafort, 242, ent. 2a, Barcelona.
Dia: Dilluns 25 de juny de 2018.
Hora: 17:00.

... Llegir aquest article ...



Majors de 55 anys: vols reclamar la reducció de 2 hores lectives?


L'ACORD GOV/70/2016, de 31 de maig, de mesures en matèria de personal docent dependent del Departament d'Ensenyament, va modificar temporalment, durant els cursos escolars 2016-2017 i 2017-2018, l'aplicació del punt 1.3 de l'Acord de la Mesa Sectorial de 17 de novembre de 2005, sobre les condicions específiques de l'horari setmanal per al professorat entre 55 i 64 anys, de manera que aquest va perdre la possibilitat de reduir el seu horari lectiu i, durant el període esmentat, aquest professorat, prèvia sol·licitud i autorització, tan sols ha pogut gaudir d'una reducció de 2 hores d'activitats complementàries corresponents a l'horari fix de permanència al centre.

... Llegir aquest article ...

Comunicat del Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) sobre la Filosofia a les PAU0

Lectures (1316) 12/09/2017, 17:34  |   |  Etiquetes: #Comunicats,

El Sindicat de Professors de Secundària (aspepc·sps), vol fer públic el seu rebuig a la decisió del Consell Interuniversitari de Catalunya del passat 6 de setembre dirigida per la seva secretària, senyora Mercè Jou, a tots els directors dels instituts de Catalunya, i que afecta bàsicament al pes que ha de tenir la Història de la Filosofia a les PAU.

Aquest rebuig es basa, a més d'altres que s'han exposat i que segurament s'exposaran en diversos fòrums, en el arguments que plantegem a continuació:

1. El Consell Interuniversitari ha decidit passar la prova d'Història de la Filosofia de la part comuna de les PAU a la part específica. La finalitat, suposadament, és augmentar la seva importància perquè així aquesta matèria tindrà més valor per a l'accés als graus de l'àmbit de les Ciències Socials. Aplicant una lògica molt simple, indefectiblement, i més d'hora que tard, la Història de la Filosofia deixarà de ser part obligatòria del currículum del segon curs dels batxillerats científic i tecnològic, perquè no tindria cap sentit fer cursar estudis de filosofia obligatòriament al segon curs d'aquesta etapa, i que després aquesta matèria només servís per ponderar unes determinades opcions, previsiblement de l'àmbit humanístic.

2. Aquesta pèrdua de pes de la Història de la Filosofia suposarà treure a una bona part del nostre alumnat el dret a tenir, com ja s'ha dit en moltíssimes ocasions, una formació de mirada ampla, crítica, argumentativa, lògica i deductiva. Només la mala fe o el desconeixement de la pròpia naturalesa i vocació de la filosofia poden generar una creença -enganyosa i falaç- que la desvinculi del sorgiment i el desenvolupament de les matemàtiques, la física, la resta de ciències naturals i, per descomptat, de les ciències socials.

3. La decisió del Consell Interuniversitari és de fet l'aplicació d'un dels molts qüestionables aspectes de la controvertida LOMCE o llei Wert: l'exclusió de la Història de la Filosofia del currículum comú de segon de batxillerat, la qual cosa obliga a tot l'alumnat d'aquesta etapa educativa a examinar-se d'Història d'Espanya (la lectura político-ideològica és inevitable). No compartim en absolut l'argument de fons del Consell Interuniversitari per justificar la seva decisió, que es basaria en la voluntat d'aprofundir el model competencial de les PAU. Entenem que l'examen d'Història de la Filosofia de les PAU, a més d'avaluar les competències pròpies de la matèria -anàlisi crítica de comentaris de text, reflexiva, dialògica i argumentativa-, s'erigeix en la matèria fonamental per desenvolupar competències bàsiques del batxillerat com ara l'anàlisi crític de les fonts d'informació i dels mitjans audiovisuals, la qual cosa, no cal recordar, ha d'afavorir la maduresa humana i intel·lectual de l'alumnat i, per tant, la seva formació com a ésser lliure.

4. A més, cal dir que plou sobre mullat. Ja fa vint anys que, reforma rera reforma, les matèries impartides a la Secundària pels professors de l'especialitat de Filosofia (Ètica, Filosofia, i Història de la Filosofia) han patit unes reduccions severes de la seva càrrega lectiva, fet que ha coincidit, paradoxalment, amb un innegable interès de la societat per les qüestions filosòfiques. Així ho testimonien els èxits de fa un temps d'obres com El món de Sofia o Més Plató i menys Prozac o, actualment i a casa nostra, el de la sèrie televisiva Merlí de TV3. Dit clar i català: actualment hem passat d'una mitjana de quatre professors de l'especialitat de Filosofia a cada institut a un de sol o menys. Els Merlíns catalans són una espècie en extinció i l'actual decisió del Consell Interuniversitari els pot estar donant el cop definitiu.

5. Finalment, i tenint en compte que som un sindicat de professors, hem de denunciar la més que possible destrucció de molts llocs de treball del professorat d'aquesta especialitat a causa d'una decisió política no justificada, les repercusions de la qual han d'afectar negativament tota la nostra societat.


facebook twitter google plus enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Google+ Youtube SPES Fòrum per al progrés Ensenyament

Canals RSS

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal