No podem començar amb normalitat

És un deure dels polítics garantir el bon funcionament de les institucions i els serveis; i és un deure dels sindicats vetllar per la defensa dels interessos dels treballadors, denunciar la vulneració dels seus drets i lluitar contra les arbitrarietats. Que els governants tractin de demostrar que la seva gestió és l'adequada pot ser comprensible fins a cert punt. D'alguna manera, és la seva feina. La nostra, com a sindicat, és denunciar les seves fal·làcies i els seus incompliments.

ASPEPC·SPS s'adhereix a les mobilitzacions convocades a la Funció Pública i Ensenyament

Però des d'ASPEPC·SPS no podem considerar ni acceptar l'inici d'aquest curs, ni com a “normal”, ni com a “inevitable”. Perquè ni és un començament normal ni, tampoc, era inevitable haver arribat a l'actual situació. I animem el professorat de secundària a posar de manifest públicament aquesta “anormalitat”. No podem iniciar el curs com si no passés res. Seria un fingiment inexcusable:

No es pot parlar de normalitat quan aquest curs comença amb 3000 docents menys, 30000 alumnes més i quan la ràtio alumne/professor s'ha incrementat fins a límits insostenibles;
No es pot parlar de normalitat quan la jornada lectiva del professorat de secundària s'ha incrementat fins a 20 hores, les seves hores de permanència al centre fins a 28 i se'ns ha retallat el sou novament (a les retallades anteriors sumem l'augment de l'IRPF i la supressió de les pagues extres, protagonitzades alternativament per ambdós governs, l'espanyol i el català);
No es pot parlar de normalitat quan milers de docents interins i substituts han perdut la seva feina en els darrers dos anys o l'han vista severament precaritzada i empitjorada.

Per tot això, animem el professorat de Secundària a participar en les mobilitzacions que hem convocat, juntament amb els altres sindicats representatius de la Funció Pública, el proper dia 12 de setembre. Així mateix, el proper 13 de setembre convidem el professorat a fer evident a cada centre i en la forma com cadascú ho consideri oportú, que el curs no es pot iniciar com si res hagués passat.

I sobretot, demanem també al professorat que no només el primer dia, sinó al llarg de tot el curs, posi de manifest el seu rebuig a les retallades i no s'impliqui en les seves obligacions professionals més enllà del que està establert explícitament en les seves retribucions i marc horari. Fem la nostra feina com sempre l'hem feta, amb professionalitat però limitant-nos estrictament només a allò que ens pertoca, fins que aconseguim recuperar el que se'ns ha arrabassat. Volem:

La disminució de les hores lectives, de permanència i la ràtio professor/alumne.
La recuperació del nostre salari íntegre i la recuperació del poder adquisitiu perdut.
La fi de la precarització del professorat interí i substitut.
La reanudació de les ofertes públiques d'ocupació.
Que es reconegui públicament i amb fets la dignitat de la nostra feina.