Rèplica a "El Periódico": en defensa de la jornada intensiva
Els passats 9 i 10 de maig, el rotatiu «El Periódico» va publicar sengles notícies en relació a l'impacte negatiu que la implantació de la jornada intensiva hauria tingut, entre el sector d’alumnat més desafavorit socialment, a causa del suposat tancament dels menjadors escolars, cosa que els hauria «abocat» als menjadors socials. La jornada intensiva escolar aboca a los alumnos pobres al comedor social (9 de maig) i La jornada intensiva lesiona la equidad por un ahorro mínimo (10 de maig). Segons aquestes informacions, la implantació de la jornada intensiva hauria produït un augment de la marginalitat social.
D’entrada, no podem dir sinó que es tracta d'una informació esbiaixada i capciosa, que culpabilitza irresponsablement la jornada intensiva d'una situació certament lamentable, però de la qual no n'és en absolut responsable, amb l’única finalitat aparent de desacreditar-la socialment. Se n’atribueix, a més a més, la seva implantació a les pressions «d'un sindicat docent», alhora que es critica de manera sibil·lina els docents, per als quals, es diu, “tot són avantatges”, sense que els preocupin, els danys col·laterals d’aquests «privilegis».
Davant d’una informació tan capciosa i inexacta, com a sindicat al·ludit i en defensa de la dignitat del col·lectiu docent al qual representem, vam posar-nos en contacte amb els responsables del rotatiu “El Periódico”, tot demanant-los que publiquessin un aclariment amb la informació i arguments que els vam aportar. No havent obtingut resposta afirmativa i havent transcorregut ja un temps més que prudencial, ens veiem obligats a replicar pel nostre compte, alhora que ens reservem la valoració que ens mereix una aital actitud «informativa». Així doncs, en relació a les informacions aparegudes a “El Periódico” en les dates supracitades, volem manifestar el següent:
1) L'horari acadèmic d'un institut s'ha de determinar en funció de diversos paràmetres, entre els quals és primordial la funció que la institució té encomanada i la millor manera de dur-la a terme. En el cas d'un institut, és la funció acadèmica: la impartició i transmissió de coneixements a través dels programes d'estudis legalment establerts.
2) D'altres variables, com ara les conveniències i interessos dels sectors implicats –professors, pares i mares, alumnat…- poden ser, certament, tingudes en compte i compatibilitzades, en la mesura que això sigui possible, però el fonamental és que l'organització del centre permeti el millor desenvolupament possible de la seva tasca. Sense que pretenguem ofendre ningú ni ferir sensibilitats, cal recordar que un institut no és un centre d'acollida, sinó un centre acadèmic.
3) En aquest mateix sentit, deplorem el to de xantatge “sentimentaloide” i lacrimògen, impropi d’un mitjà seriós, i la consegüent intoxicació social entre l'opinió pública sobre la qual es pretén influir, tot predisposant-la contra la jornada compactada. L’establiment d’una relació causa-efecte entre la jornada intensiva i l'augment de la marginalitat social, en cap cas es por inferir, per ben poc informat que se n'estigui.
4) El menjador escolar no és incompatible amb la jornada intensiva. De fet, la immensa majoria d’instituts amb o sense jornada intensiva, continuen mantenint el menjador i les corresponents beques. No sembla, tampoc, si atenem a les dades de l’Adminstració, que el nombre de beques de menjador hagi disminuït.
5) Les informacions de “El Periódico”, al·ludeixen concretament al districte del Raval, Barcelona-Ciutat, depenent del Consorci d’Educació de Barcelona. Doncs bé, a la pregunta formulada per la part sindical, el Consorci va respondre que a Barcelona s’ha tancat un sol menjador, i no precisament al Raval, sense que això hagi comportat la supressió de cap beca-menjador; cap ni una. Una informació, aquesta, a l’abast de qualsevol que es dirigeixi al Consorci per tal de recabar-la.
6) És manifestament fals que el sector de pares i mares d'alumnes estigui majoritàriament contra la jornada intensiva. I així ho demostren els fets. Allí on aquest sector es va manifestar contrari a la intensiva, no s’hi va aplicar. Sí que s'hi van manifestar, i s’hi segueixen manifestant obsessivament en contra, les estructures purament virtuals i artificioses de suposades macrofederacions de pares i mares, meres corretges de transmissió propagandística, així com fundacions de caire divers al servei de l'escola privada concertada que, per raons que no responen ni a motivacions acadèmiques ni, encara menys, d’inquietuds socials, están també contra la jornada intensiva a la secundària pública.
7) Tots els instituts de Catalunya que han adoptat un règim acadèmic de jornada intensiva –per a l’alumnat, no per al professorat, cal remarcar-ho- van fer-ho d'acord amb la decisió col·legiada del seu màxim òrgan de govern, el Consell Escolar, amb la participació dels diferents sectors -professors, pares i mares, alumnat, administració…-, per majoria qualificada i ponderada entre aquests sectors. Si no hi havia consens, no es concedia la jornada intensiva.
8) Gairebé a punt de complir-se el segon curs des de la seva implantació, la jornada intensiva està molt altament valorada per part de tots els sectors, en aquells instituts on s'ha aplicat. El rendiment dels alumnes ha millorat i s'ha produït una més que significativa disminució d'incidents relacionats amb la indisciplina i les conductes incíviques i disruptives. Encara que hagués estat només per això, ja hauria valgut la pena.