Reducció per a majors de 55 anys: feta la llei, feta la trampa

Havíem quedat que per al proper curs es tornaria a aplicar la reducció de dues hores lectives setmanals per als docents majors de 55 anys, en els mateixos termes que el dia abans que, amb motiu de les retallades, aquesta mesura hagués estat derogada. Doncs bé, feta la llei feta la trampa, però, cosa curiosa, qui fa trampa és el mateix que fa la llei.

D’entrada, en aquells instituts on hi hagi fins a 5 professors majors de 55 anys que sol·licitin aquesta reducció horària, s'aportarà una substitució a mitja jornada; si hi ha fins a nou, aleshores serà una substitució sencera; fins a quinze, una i mitja… Correcte, això segueix formalment així. Quina és la trampa, doncs?

Molt senzill. El Departament ha passat als directors de centre un full per a emplenar amb les dades dels professors majors de 55 anys que han sol·licitat la reducció, amb la previsió de la feina que faran el curs vinent. En al cas que la previsió contempli que ocupin càrrecs de coordinació, la reducció de dues hores s’atribuirà al càrrec de coordinació i no es computarà en el total d’hores pel concepte de major de 55 anys. Podria sembla a simple vista que aquesta mesura respon al punt 1.6 de la Resolució de 29 de maig, amb la qual estem completament d’acord, que diu textualment:

“Aquesta distribució de l’horari docent no es pot assignar als qui tinguin en l’horari setmanal hores dedicades a les funcions directives i de coordinació”.

Però no és així ni de bon tros. Perquè la reducció horària per a càrrecs de coordinació, contra les reiterades peticions d’ASPEPC·SPS en aquest sentit, any rere any, no està regulada enlloc, sinó que, molt al contrari, al centre se li assignen un nombre d’hores que després la direcció ha de distribuir. I què passa aleshores? Doncs que segons el centre, un cap de departament, per exemple, pot tenir dues hores de reducció, una o cap ni una. Va per cases, això.

Així doncs, si un professor major de 55 anys és, per exemple, cap de departament, se li assignaran dues hores, mentre que, en canvi, si el cap de departament és menor de 55, en tindrà potser una o cap ni una. I això no és ja que sigui en si mateix un greuge, que ho és, sinó que, a més a més, genera tota una seqüela d’efectes perversos que crearan molts problemes organitzatius als centres. I tot per un grapat d’euros.

Suposem un institut on hi ha cinc professors majors de 55 anys que sol·liciten la reducció. Li correspondria una substitució a mitja jornada i el total d’hores de reducció assignades al centre per a càrrecs de coordinació no se’n veuria afectat. Però, en canvi, si resulta que un d’aquests professors és cap de departament o qualsevol altre càrrec de coordinació, aleshores només es comptaran quatre professors i l’institut es queda sense la mitja substitució, havent-se de «menjar» les vuit hores dels altres quatre. I si resultés que per a aquest càrrec, la reducció prevista des de l’institut fos d’una hora o cap ni una –només amb complement retributiu-, aleshores això afectarà a l’assignació general del centre, que haurà de detreure aquestes hores del seu còmput global, afectant terceres persones.

Si, en canvi, aquest cinquè professor renuncia a la coordinació, ell tindrà igualment les dues hores de reducció –sense la retribució pel càrrec, és clar-, el centre rebrà mitja substitució i, finalment, qui ocupi la coordinació, que haurà de ser necessàriament menor de 55 anys, fins i tot tal vegada tingui una reducció d’una horeta. Imaginem ara que en comptes de cinc, n’hi ha nou, o deu o dotze, de majors de 55 anys. Ja hi som un altre cop! Quina potineria!

ASPEPC·SPS ho està dient des de sempre. Per tal d’evitar greuges, les hores de reducció corresponents als càrrecs de coordinació han de venir establertes amb caràcter normatiu des del propi Departament. Certament no cal que sigui un tot lineal; pot dependre de les dimensions del centre, de les seves característiques i d’altres variables. Però ha d’estar estipulat.

Perquè si no, passa el que passa. I ara més aviat sembla que, amb aquesta manera tan gasiva de funcionar per tal d’estalviar-se mitja substitució amb excuses de mal pagador, l’únic que es pretengui sigui distorsionar el funcionament dels instituts i convertir en impopular la reducció par a majors de 55 anys. Serà això?

Xavier Massó
Secretari General d’ASPEPC·SPS