Els nostres drets i deures en cas de vaga

Tenim el dret de vaga reconegut però encara no la reglamentació per desenvolupar-lo, així que s'ha d'aplicar per analogia el Real Decreto-Ley 17/1977, de 4 de març, sobre Relaciones de Trabajo, les diferents sentències del Tribunal Constitucional, les del Tribunal Suprem, la doctrina, i també la normativa específica per a un col·lectiu concret, si escau. En el cas dels docents, aquest esment específic i breu el trobem a les Instruccions d'inici de curs (actualment Documents d'organització i gestió dels centres).

En aquest document plantejarem solucions i resoldrem alguns dubtes que ens heu fet arribar i ho farem en atenció a les fonts esmentades i a la interpretació però sempre remarcant que NO tenim una reglamentació específica en què basar-nos i que en alguns punts concrets, tant la jurisprudència com la doctrina presenten solucions ben diverses.

El nucli de la relació constituïda aquell dia és que els docents en vaga deixarem de treballar a canvi de no cobrar. Queda suspesa la feina i la remuneració.

1. Queda suspès el dret de direcció.
   Aquest és el primer corol·lari d'aquesta suspensió recíproca atès que NO es pot dirigir aquell treball que no es fa. Per tant, el dia de vaga el director del centre NO és el nostre director en el sentit com l'entenem dia a dia. El seu poder en relació amb nosaltres queda sense contingut.
2. El docent és un docent que aquell dia no treballa i no cobra, però continua essent un docent.
   Si aneu al centre, i feu vaga, NO heu de fer res que vulneri el vostre dret irrenunciable a la vaga però heu de saber que continueu sotmesos al Reglament del Règim Interior del centre, i a la potestat sancionadora de l'administració si practiqueu conductes que puguin ser subjecte d'expedient disciplinari. És a dir, aquell dia no treballeu però continueu essent professors i, per tant, posem per cas, si està prohibit fer servir el mòbil al passadís, fumar a la sala de professors, o prendre cafè en un aula buida, continua prohibit el dia 22 de maig i transgredir aquestes prohibicions pot ser motiu d'expedient, igual que ho seria qualsevol altre dia.

No només els treballadors sinó els mateixos usuaris i el públic en general coneixen el significat dels serveis mínims, per exemple a la RENFE, o als hospitals. De fet, la determinació d'aquests serveis ha estat motiu de litigi continu als tribunals. Ara bé, de sempre als centres escolars el concepte de servei mínim s'ha fet més difícil de concretar i definir. Per una raó obvia: els usuaris del servei acostumen a quedar-se a casa i no fan ús del servei. Dit això, d'una banda s'hauria de mantenir el centre obert per tal de que els companys que no fan vaga puguin exercir el seu dret a treballar i per tal que les tasques imprescindibles, mínimes del servei, és a dir, els serveis mínims pròpiament dits, es puguin mantenir. La doctrina ha descartat el fet d'impartir classe com a part integrant dels serveis mínims.

Un cop definit el concepte i la manera de garantir-lo, és evident que el director NO ens pot ordenar cap tipus de feina al·legant que vol complir els serveis mínims. El concepte de serveis mínims ja pressuposa per se que el servei serà deficient, que no ha de pretendre donar el servei normal perquè buidaria de contingut el dret a la vaga. Finalment es pot afegir el que ja s'ha esmentat sobre la manca de poder que el director té aquell dia.

Una pregunta reiterada és si els companys que treballen aquell dia poden assumir les nostres classes, tant li fa si és voluntàriament o per indicació del director. Per exemple, el company de departament ens fa la classe en una hora de permanència o, encara més freqüent, el company que té assignada hora de guàrdia ens cobreix l'absència. La resposta és que NO ho poden fer. Suggerim fins i tot, advertir els companys que tinguin guàrdia o permanència aquell dia que sota cap concepte ens cobreixin l'absència, atès que, en cas de fer-ho, estarien vulnerant flagrantment el nostre dret fonamental a la vaga i aquesta conducta seria sancionable.

Tenim prohibit ocupar el centre. Aquesta limitació s'ha d'entendre amb la seva interpretació més restrictiva.

Discernir quan l'ocupació és il·legal no és difícil. Ho serà sempre que ataquem la llibertat dels altres companys que treballen. En aquest sentit, tenim totalment prohibit obstaculitzar l'entrada i la sortida del centre, coaccionar els companys, amenaçar-los, incitar als alumnes, etc. Algunes d'aquestes conductes, a banda de ser objecte d'expedient disciplinari, constitueixen falta i, eventualment, delicte penal.

Ara bé, podem romandre al centre, podem fer campanyes informatives (abans i durant la vaga) i podem celebrar reunions (abans i durant la vaga), però no podem entrar a la classe d'un company a convèncer-lo que faci vaga.

El dret de vaga és un dret del col·lectiu dels treballadors però d'exercici i adhesió individual i irrenunciable. Això vol dir, que cap votació en el si d'un claustre o d'una reunió ens pot vincular, ni en el sentit de fer la vaga o de no fer-la.

Per tant, si dels 100 docents del centre, 99 no volen fer vaga i nosaltres sí, tenim tot el dret a fer-la i si s'ha votat en un claustre o en una reunió, tant li fa, no ens afecta.

Podríem qüestionar la il·legalitat d'un claustre convocat als efectes esmentats però el que aquí importa és que la seva decisió no ens vincula. L'obligatorietat d'assistència a un claustre degudament convocat, notificat i amb ordre del dia, existeix. Ara bé, pensem que cap director gosarà convocar degudament un claustre amb aquesta finalitat perquè podria vulnerar el dret de vaga.

No obstant, tenim tot el dret a plantejar una consulta orientativa als companys però informem-los bé que el resultat d'una suposada votació NO és vinculant.

El contracte queda en suspens, no s'extingeix i es perd el dret de percepció del salari actual, el del dia 29, i una part de l'anomenat salari diferit.

Aquell dia, el treballador en vaga no el computarà a efectes de prestació d'atur. Podria succeir, com de fet ha passat, que en el cas dels substituts, en demanar en el futur la seva vida laboral es trobessin amb una baixa i un alta el mateix dia. A banda del comentari anecdòtic, aquest fet no té cap rellevància.

El treballador perd la part proporcional de les pagues extres, és a dir, la propera paga extra es redueix proporcionalment pel dia que s'ha fet vaga. En cap cas, la vaga no afecta els seus dies de vacances, ni l'antiguitat, ni el còmput de la jubilació.

Havent explicat que, tot i fer vaga, podem anar al centre, i fer qualsevol d'aquestes activitats: prendre cafè, xerrar amb els companys, llegir el diari, però també, ni que no ens ho sembli, podem corregir exàmens, escriure a l'ordinador i no per això estem renunciant al vostre dret a fer vaga perquè s'entén per lògica que la feina a què renunciem amb una vaga és la típica d'un docent i aquesta és fer classe o guàrdia.

Aquesta és sens dubte la pregunta més freqüent entre alguns companys i pot ser la més difícil de contestar. Partim d'aquestes tres fets no controvertits:

1. És lícit afirmar que el director té l'obligació de controlar, fiscalitzar i confeccionar un llistat de professors que segueixen la vaga i enviar-la al departament per tal que es pugui practicar la reducció d'havers. L'administració, mitjançant l'actuació del director del centre, ha de provar si el professor va seguir o no la vaga i té tot el dret a establir fórmules de control.
2. Tot i això, el professor que vulgui fer vaga ha d'adherir-se a aquesta vaga de forma individual. La prova d'això és que cas de tractar-se d'una vaga il·legal la conducta d'aquest treballador seria sancionable.
3. La forma d'exterioritzar aquesta adhesió no està regulada en cap normativa, ni tampoc es diu enlloc que s'hagi de formular amb anterioritat, ni amb quins terminis.

Però, d'acord amb la jurisprudència i les Instruccions d'inici de curs, podem concloure que:

1. Signar prèviament un paper dient que farem vaga és en definitiva la forma d'exterioritzar en dret una manifestació de voluntat. El conflicte es produiria si ens demanéssim que signéssim un paper dient que farem vaga i no la volem fer, o a l'inrevés. És més, la negació a la ratificació per escrit d'una voluntat ja formada és la prova evident que aquesta voluntat no és real.
2. Dit això, sembla lícit concloure amb cautela que no cal avisar abans, ni evidentment tampoc als alumnes, i que el desig d'adherir-nos a la vaga el podem fer néixer el dia de la vaga al matí quan ens llevem.
3. Evidentment, això comporta per a aquells que ho trobin d'alguna utilitat, l'opció a negar-se a signar l'esmentat paper.
4. Però, en cap moment, hem de concloure que el fet de presentar-nos el paper constitueixi cap tipus de coacció o vulneració del vostre dret per part del director
5. Finalment, serà el director qui haurà d'anar per les classes a controlar, o podrà fer signar als que vulguin treballar o passarà llista o farà el que consideri més adient. Hauria d'elaborar la llista pressuposant que qui no sigui al centre o, millor dit, a l'aula, fa vaga i haurà de donar cinc dies per fer al·legacions, i aquells que no van fer vaga però no eren al centre hauran d'acreditar-ho.

Sobre el dret laboral de la vaga, i seguint els jutges, si durant el dia de la vaga ens posem malalts, ens considerem en vaga, no de baixa. En acabar la vaga si continuem amb la malaltia, serem considerats malalts a partir d'aquell dia. En canvi, una situació diferent és quan no anem a l'institut perquè la nit anterior ens hem trobat malament. Llavors, s'entendrà que fem vaga i, en el termini de cinc dies, i seguint el tenor de les instruccions i altres sentències, haurem d'acreditar documentalment que estàvem de baixa i no de vaga.

En canvi, si estem malalts, de baixa, durant els dies o mesos anteriors a la vaga s'entén que estem de baixa i no de vaga el dia en què està convocada, la qual cosa és extensible a situacions com les de permisos o excedències i a les vacances. En qualsevol cas, sempre hi ha els cinc dies esmentats per a rectificar o provar documentalment la llista del director

El dret de vaga dels funcionaris públics havia estat tipificat com a delicte als anteriors Codis Penals i en alguns països del nostre entorn cultural està taxativament prohibit, cas de la República Federal d'Alemanya, Suïssa o Estats Units. Des de la promulgació de la Constitució espanyola aquest dret queda establert com a dret fonamental a l'article 28.2 com un dret dels treballadors -sense fer esment als funcionaris, ni prohibint ni permetent la vaga d'aquest col·lectiu- i el desenvolupament de l'exercici de la vaga queda reglamentat al Real Decreto-Ley 17/1977, de 4 de març, sobre Relaciones de Trabajo, el qual es limita al dret des treballadors en règim laboral i no regula el dret de vaga dels funcionaris. Quan es va aprovar aquest decret encara no existia a Espanya la Ley de Asociación Sindical, per la qual cosa basant-se en els termes literals del decret, els sindicats no gaudien del dret de convocar cap vaga.

Per tant, la normativa que regula el dret de vaga a l'estat espanyol és preconstitucional, alguns preceptes han estat derogats pel Tribunal Constitucional (a tall d' exemple citem la cabdal STC 11/1981 de 8 d'abril), i el que és més important en el nostre cas, NO regula el dret de vaga dels funcionaris. En aquest sentit, hi ha un sector doctrinal que manifesta que a partir d'un lectura estricta del precepte constitucional, si a principis dels vuitanta, un govern hagués prohibit el dret de vaga dels funcionaris, aquesta reglamentació no hauria estat inconstitucional.

El primer reconeixement del dret de vaga als funcionaris el trobem a la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Medidas para la Reforma de la Función Pública , a la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LO 11/1985) i a la Sentència del Tribunal Constitucional STC 90/1784, i en l'àmbit autonòmic a les successives lleis de Funció Pública de Catalunya, les quals estan refoses al Decret legislatiu 1/1997.