La jubilació

No. A funció pública no tenim cap mena de prejubilació. La modalitat que tenim i que ens permet jubilar-nos abans dels 65 anys és la jubilació ordinària voluntària.

• La forçosa per edat als 65 anys, que s'anirà retardant progressivament fins als 67.
• L'ordinària voluntària a partir dels 60 anys.
• La jubilació per incapacitat permanent.

Actualment, no. Una resolució del govern de la Generalitat de 2011 va obligar a jubilar-se tothom que havia superat els 65 anys.

Malgrat ja fa temps que es rumoreja que la llei que regula les classes passives està a punt de canviar, de moment encara és possible jubilar-se als 60, però cal complir una sèrie de requisits:

• tenir fets 60 anys en la data escollida per jubilar-se.
• acreditar 30 anys de serveis efectius a l'estat (no cal que siguin tots a classes passives).
• si per arribar a aquest mínim de 30 anys treballats cal acreditar cotitzacions a altres règims diferents de les classes passives (règim general de la Seguretat Social, autònoms, etc.) cal haver cotitzat els darrers 5 anys per classes passives.

No. Per a demanar la jubilació als 60 anys, cal haver cotitzat 30 anys en qualsevol règim de la Seguretat Social. El que passa és que cada règim té un “haver regulador” diferent segons el qual es calcula la cotització corresponent a cada període. El grup de cotització més alt és l'A1, corresponent a enginyers i llicenciats.

Exemple: he treballat 20 anys com a professor i prèviament 10 anys en una altra ocupació a l'empresa privada, per la qual vaig cotitzar el que tocava. Em correspon una pensió resultat del càlcul ponderat d'allò que em toca pels 20 anys com a funcionari i el que em toca pels 10 anys en l'empresa privada, segons l'haver regulador corresponent i el que hagués cotitzat.

No. Amb 30 anys treballats podem jubilar-nos de manera voluntària, però la pensió màxima gairebé s'assoleix a partir dels 32 anys treballats.

No, mai. Aquest és un aspecte que tot sovint és té mal entès. Quan ens jubilem, els funcionaris del grup A1 tenim dret a cobrar la pensió màxima, quantitat que el govern central fixa cada any en els Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any següent. Per a poder cobrar aproximadament aquesta «pensió màxima» ens cal haver cotitzat 32 anys, i aquest màxim és equivalent al 89,04% dels havers reguladors. És a dir, mai no podem cobrar el 100% perquè estem limitats per aquest màxim. Això vol dir que a partir dels 32 anys treballats, tots tenim la mateixa pensió, fins i tot els que es jubilen havent treballat 38 anys! (injustícies del sistema).

Els funcionaris del grup A2 (antic grup B), en canvi, sí que poden jubilar-se amb el 100% del seu haver regulador, que assoleixen amb 35 anys treballats, ja que aquest és més baix i no «topa» amb el límit de la pensió màxima.

No. La quantitat a cobrar ve fixada pels anys cotitzats, i no pas pel complement específic que per raó de càrrec o càtedra s'hagi pogut cobrar.

A efecte de drets passius, el servei militar obligatori i la prestació social equivalent –suprimits actualment- només es tenen en compte per a determinar les pensions dels funcionaris si s'han complert després d'haver ingressat en la funció pública.

En el cas que s'hagin prestat abans d'adquirir la condició de funcionari, només es computa el temps que excedeixi del servei militar obligatori.

La llei diu que cal demanar-la amb una antelació de tres mesos per poder cobrar la pensió des del primer mes. Recomanem, però, fer-ho amb més antelació per evitar problemes, donat l'allau de jubilacions dels darrers anys.

• Una instància general exposant que es compleixen els requisits demanats i indicant la data escollida per a jubilar-se (sempre igual o posterior a la data en què fem els 60 anys).
• Una fotocòpia del DNI.
• La Vida Laboral, en cas que acreditem anys cotitzats en règims diferents del de classes passives (si tota la nostra vida laboral ha estat a la funció pública, aquesta ja consta a l'Atri i no cal adjuntar-la).

Sí. Si un cop hem demanat la jubilació ens ho repensem, podem desistir-ne fins a un mes abans de la data.

Sí. Tenir 60 anys complerts és un requisit per a poder jubilar-se de manera voluntària, però a partir d'aquesta edat podem decidir fer-ho en qualsevol moment i fins als 65 anys, edat de jubilació obligatòria.

Per exemple, fem els 60 anys a l'abril però demanem jubilar-nos a final de curs, o el 31 d'agost (per a cobrar els mesos d'estiu com a nòmina i no pas com a pensió, que pot arribar a ser, en funció de l'antiguitat, de fins a uns 500€ menys.