Mesa sectorial de 18 de novembre de 2019

El Departament pren com a punt de partida el document “DOCUMENT DE TREBALL SOBRE L’ESTRUCTURA DEL CURRÍCULUM DELS CICLES FORMATIUS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL. (v-01.07.19)” ja enviat el passat 3 de juliol de 2019 i tractat en la Mesa Tècnica d’ FP de 8 de juliol de 2019.

La Sots Directora General de Formació Professional i Ensenyaments de Règim Especial reitera la posició exposada el juliol, reitera que les orientacions de referència són les que el Departament va veure’s obligat a retirar el passat mes de juny, (Educació deixa sense efecte la resolució d’ FP Dual pel curs 2019-2020), fruit de la pressió sindical.

Professors de Secundària (aspepc·sps) reitera la posició del sindicat ja expressada en l’anterior Mesa Tècnica d’ FP i en especial demana dades que corroborin que la implantació dels canvis es basen en dades, o si pel contrari s’està fent la reforma de l’FP sota premisses no contrastades. El Departament es compromet a fer-nos arribar les dades i a proposar un calendari de reunions de la Mesa Tècnica.

Posició Professors de Secundària (aspepc·sps) ja expressada en la Mesa Tècnica d’FP de 8 de juliol de 2019

El Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) denuncia que el Departament d'Educació, des de la Direcció General d’ FP, vol posar en funcionament un model de Formació Professional exclusivament ocupacional, orientat a les necessitats a curt termini del mercat de treball i allunyat de la formació integral de la professió que necessiten els nostres alumnes.

• No podem acceptar una de les premisses centrals que mou la reforma del Departament, algunes vegades de forma explícita, altres de forma implícita: que la substitució de la formació a l’Institut per l’anomenada formació en centres de treball millora la formació rebuda per l’alumnat. Ho neguem rotundament i exigim al Departament dades que ho corroborin abans de continuar reformant la formació professional sota aquesta premissa.

• La Formació Professional moderna neix per acabar amb l’abús de les empreses de la figura de l’aprenent. És a finals dels 80 quan es tornen a implantar les pràctiques en empreses, primer de forma voluntària, després obligatòria, per acabar anomenant les pràctiques “formació en centres de treball”.

• Els alumnes necessiten fer pràctiques per posar en pràctica els coneixements adquirits a l’Institut, però hem de dir clar que les empreses no tenen l’objectiu de formar els alumnes, això ho fem als Instituts. Partim d’un sistema amb unes 350 hores de FCT en cada títol d’ FP; en aquest context substituir hores de mòduls professionals relacionats amb la professió o transversals per hores de pràctiques empitjora la qualitat del sistema de formació professional, la formació rebuda pels alumnes i la societat de la que tots formem part.

• Aquesta proposta de modificació es produeix en el marc de l’aplicació de la Llei 10/2015, de Formació i qualificacions professionals, que preveu una progressiva privatització de l’ FP, com hem denunciat en reiterades ocasions, en aquest cas per la via d’abaratir el cost d’oferir un CF per part dels centres privats, en reduir les hores necessàries de professor. També s’equipara progressivament la formació professional inicial del sistema educatiu amb la formació ocupacional. Els alumnes van cada cop més hores a l’empresa i a un cost menor; res garanteix que les empreses no puguin fer rotació d’alumnes en pràctiques a cost 0.

• La Llei 10/2015,de Formació i qualificacions professionals, converteix la privatització de la formació professional en interès legítim de les Patronals i de determinats sindicats, atès que preveu que determinats serveis de l’ FP com ara el “Servei d'assessorament en la formació professional i reconeixement acadèmic dels aprenentatges assolits mitjançant l'experiència laboral o en activitats socials”, que fins l’aprovació de la Llei es feia en centres públics, sigui susceptible de ser ofert per aquestes organitzacions, a les quals converteix en competidors dels Instituts públics.

Per tot l’exposat, demanen la derogació immediata de la Llei 10/2015,de Formació i qualificacions professionals.

Ens preocupa que els recursos de professorat que queden a disposició del centre és desviïn fora de l’ FP en virtut del DECRET 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, i encara més atès que ens trobem en el context d’aplicació del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. No entrem a valorar, aquí, l’encert de les mesures proposades en aquest decret; denunciem que s’està aplicant sense els recursos necessaris, incrementant la pressió en els grups ordinaris dels instituts.

Aquesta proposta de reforma amaga una desinversió en equipaments, atès que la disminució de les hores curriculars es produeix en aquells mòduls professionals més pràctics, que són aquells que necessiten uns equipaments més costosos als centres.

El Departament amaga una certificació de coneixements amb desviacions importants respecte de la realitat. S’ha de denunciar que el sistema de FCT i Dual existent pressiona els tutors de FCT/DUAL per tal que certifiquin una formació a l’empresa que no compleix amb el pla d’activitats pactat. Entre d’altres raons, per la política del Departament que ha provocat la consolidació d’una plantilla de més del 50% de professorat interí a l’ FP; per la submissió del professorat a les directrius emanades del departament per l’aplicació del Decret 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents; i per les dificultats reals que troben els tutors a l’hora de no tramitar una proposta de “deshomologació” d’un centre de treball, que necessàriament queda a criteri de la Direcció

No hi ha dades que demostrin que l’establiment de l’ FP Dual hagi tingut efectes positius, ni en la qualitat de la formació rebuda pels alumnes, ni en la seva inserció laboral. Exigim al Departament que ho estudiï i faci públics els resultats. L'FP Dual s’ha implantat en aquells Cicles Formatius que tenen, prèviament, més inserció laboral; no hi ha dades que corroborin una inserció laboral diferencial de l' FP Dual respecte de l' FP no Dual. A més, en aquells grups on hi ha alumnes “Duals” i “no Duals” la pròpia metodologia de les enquestes provoca que, sense cap millora en la inserció laboral de la FP, la inserció laboral Dual sigui superior a la No Dual.

Només un 10% dels alumnes de 2n curs cursen la modalitat Dual. Tot i així el Departament vol unificar el currículum perjudicant tots els alumnes amb la disminució de càrrega horària als mòduls professionals on aprenen la professió en qüestió, tant del 10% que fa Dual com del 90% restant.

El Departament d’Educació diu que vol aprofundir en les metodologies competencials a l'aula, i el treball per reptes quan no hi ha cap estudi que demostri que aquestes metodologies, aplicades de forma indiscriminada, millorin els aprenentatges dels alumnes. Ans al contrari, els indicis que tenim en altres etapes educatives, apunten que els alumnes que treballen “per projectes” tenen uns coneixements i capacitats molt per sota dels alumnes que reben una formació estructurada. Exigim al Departament que demostri la bondat d’aquelles metodologies no contrastades abans d’implantar-les de forma generalitzada, en el cas que ens ocupa, a l’ FP.

Denunciem que no es garanteixi que la tasca tutorial de les empreses sigui l'adient, atès que el tutor de l’empresa no té cap requisit de formació mínim, i, en conseqüència, en alguns casos el tutor de l’empresa té un nivell formatiu inferior al de l’alumne a qui fa de tutor.

El Departament reconeix les limitacions de l’autonomia de centres quan considera un problema l’existència de models curriculars diferents en funció del centre educatiu.

La proposta d’obtenir 2 títols en 3 anys que “té per objecte facilitar que l’alumnat que els cursi pugui tenir una formació més polivalent dins un mateix camp professional” és un reconeixement explícit de l’excessiva atomització de títols que suposa l’existència de 150 títols diferents de 27 famílies professionals.

Consideracions respecte “3-Distribució dels mòduls professionals i la seva durada”

L’increment d’hores de FCT fins a unes 400 hores per cada títol, implica la disminució d’hores de formació en aquells mòduls on els alumnes aprenen la professió. Atès que els Reials Decrets que estableixen els continguts mínims de cada CF estableixen un mínim de 220 hores de FCT, amb caràcter general, i entenent que les pràctiques són necessàries proposem que els nous títols tinguin una FCT de no més de 264 hores i s’incrementin, en conseqüència, les hores a disposició dels mòduls relacionats amb la professió/ofici.

L’increment d’hores del Mòdul de Síntesi/Projecte fins a les 300 hores que proposa el departament, des de les 33h, 66h o 99h actuals i el consegüent buidat d’hores i continguts dels mòduls relacionats amb la professió/ofici és un despropòsit que va en detriment de la formació dels alumnes, del seu futur desenvolupament professional i de la qualitat dels professionals de la nostra societat. Proposem que el mòdul de Síntesi/Projecte no incrementi el nombre d’hores en cap títol i que s’estudiï la conveniència de reduir-les.

No podem acceptar que el mòdul de Síntesi/Projecte faci la funció de “recuperació de les competències i coneixements no adquirits en els mòduls professionals específics cursats anteriorment” ja que implica, de facto, la degradació de la resta de mòduls professionals del títol.

No podem acceptar la participació del tutors de l’empresa en els projectes del centre sense demanar-los uns requisits de titulació equivalents als del professorat del centre.

No podem acceptar que les hores lectives de professorat adjudicades al mòdul professional de projecte/síntesi, a efectes de càlcul de les plantilles, puguin estar destinades a “altres necessitats que el centre determini” ja que implica una disminució de la dotació de professorat a l’FP.

Demanem un reconeixement adequat, en complement i en reducció horària, per al tutor de Formació en Centres de Treball.