Mesa sectorial de 21 de juliol de 2023

Els sindicats manifesten de manera unitària que aquesta primera mesa hauria d’haver estat per la reversió de les retallades i que cap dels temes a tractar a aquestes alçades és tan urgent. La consellera diu que estan en contacte amb Economia però que fins a setembre no podran tenir la següent trobada i que s’està treballant en el tema.

En aquest sentit, Professors de Secundària (aspepc·sps) recorda al professorat que la conselleria havia dit que aquesta reversió era prioritària i que tractar els temes que es tracten avui, a 21 de juliol, és voler fer noves imposicions aprofitant el moment en què no el professorat no es pot moblitizar.

Aquest nou decret, apart del màrqueting lingüístic i l’intent d’obtenir rendibilitat política del debat, recull l’obligatorietat de tots els docents de nova incorporació d’acreditar el C2 de català i el B2 d’una llengua estrangera i impossibilita als funcionaris que ja estàn en el sistema la promoció, comissió de serveis o trasllat.

Professors de Secundària (aspepc.sps) ha expressat que l’obligatorietat d’haver d’acreditar el nivell C2 de català és una mesura:

1. De dubtosa legalitat, com a mínim per als que ja són funcionaris, perquè tothom qui ha superat unes oposicions, o concurs de mèrits, ja ha acreditat la competència lingüística requerida per la pròpia Administració. Això no és revocable.
2. innecessària, perquè el professorat ja imparteix les seves classes en català, i perquè no té cap efecte en l'ús habitual de la llengua. Ni afegeix ni treu res.
3. impopular i populista, perquè incideix en la contumaç culpabilització del professorat, sense cap mena d'argumentació ni fonamentació, d'acord amb la arrelada «tradició» de convertir-lo en el boc expiatori dels despropòsits d'uns polítics que no es volen responsabilitzar d’unes polítiques educatives que estan destrossant l’educació pública i que va afiançant un sistema cada cop més classista, de tal manera que ja no queda clar que no sigui aquest l’objectiu real.
4. estràbica, perquè desvia l’atenció dels veritables problemes d’un sistema educatiu els alumnes del qual surten amb força dificultats en la comprensió lectora i semianalfabetisme matemàtic, com s’ha posat de manifest quan s’ha mesurat.
5. contraproduent, perquè portarà a resultats contraris als que hom diu perseguir.

Per altra banda també ha realitzat les següents observacions:

• No es recull la participació del claustre en l’aprovació del projecte lingüístic, que és qui ho ha d’aplicar. Acabarà sent una càrrega burocràtica més per les direccions del centre.
• No és el moment de demanar més requisits per ser professor en un moment en què hi ha manca en moltes especialitats.
• El requisit del B2 no està justificat: un docent de matemàtiques no és millor docent per tenir un B2 d'anglès, francès o italià. No és titulació suficient per donar les matèries en aquests idiomes, com s’està fent. Cal tenir en compte que fer les matèries en un idioma estranger dificulta l’aprenentatge profund de les mateixes, més tenint en compte el poc grau d’assoliment que tenen els alumnes en aquests idiomes.
• Cobrem molt poc per les titulacions que ens són requerides, caldria pensar en la pujada dels nostres complements retributius.
• Abans d’imposar l’obligatorietat de noves titulacions, caldria que el Departament hagués impulsat la capacitació dels docents, a tots els centres i amb formació desenvolupada dintre de les 24 h de permanència. Les hores de coordinació cada cop estan pitjor repartides i més concentrades en unes poques persones. S’’hauria de considerar la possibilitat d’adjudicar algunes d’aquestes hores a tot el professorat per aquest tipus de formació que es vol obligatòria.
• És un nou atac als interins, sobretot els de més edat i que porten més temps en el sistema. No es pot jugar així amb la feina de la gent, fins i tot a l’empresa privada és obligatori facilitar les noves capacitacions dins de la jornada. Es juga amb el fet de què els nomenaments són anuals però en realitat no són noves incorporacions. El Departament té una responsabilitat en el devenir professional d’aquests docents.
• Es farà una mesa tècnica la primera quinzena de setembre per tractar aquest tema de nou.

El Departament explica que és un intent d’unificació dels principals protocols relatius a la violència a la comunitat educativa per no obligar a tipificar abans les conductes (de gènere, LGTBIfòbia, etc.). Es pretén posar l’accent en la prevenció. Els centres tindran un aplicatiu perquè el puguin seguir pas a pas. Constitueix la instauració definitiva de les pràctiques restauratives als centres educatius.

Professors de Secundària (aspepc.sps) ha fet les següents reflexions:

• Aquest protocol és només pel cas d’agressions i violència entre els alumnes i no de tota la comunitat educativa com diu, caldria canviar-ne el nom. El fet de que no es valorin les agressions contra els docents ni es tracti la seva protecció real, que indirectament se li tregui l’autoritat respecte a la correcció dels comportaments agressius i es continuï amb la culpabilització del mateix, acusant-lo de no saber gestionar l’aula, no augura res de bo ni per la convivència al centre ni pels alumnes que pateixen agressions.
• El document recull el que ja s’està aplicant i no funciona. El mateix Departament ho confirma dient que es tracta d’una fusió dels protocols ja existents. Les pràctiques restauratives s’estan posant en entredit en altres àmbits on s’estan desenvolupant, com en els centres de menors o l’àmbit penal, perquè podrien ser un factor que incrementa la violència en lloc de disminuir-la. És una queixa prou reiterada que aquesta manera de fer acaba en una manca de conseqüències pels autors de les agressions, perdent-se els efectes desincentivadors que suposen les sancions. Això ens ho estem trobant als centres, alumnes amb antecedents importants de conductes abusives, se senten impunes i continuen sense respectar les normes de convivència curs rere curs. Està bé que el document reculli la voluntarietat d’aquestes pràctiques restauratives i mediadores però ja sabem que molts centres les fan obligatòries en la pràctica.
• Les 88 pàgines amb un munt d’enllaços que hi ha, són el resultat d’un esforç de síntesi que al final juga contra la claredat i l’agilitat l que requereixen aquests casos. L’agressor no es pot redreçar si rep eines per a una veritable gestió emocional; ens quedarem amb la inacció habitual, amb aquell discurs del “pobre nen” equiparat a la víctima- Seria molt més eficaç una tipificació clara de les conductes, amb conseqüències, oportunitats reals de redreçament.
• La política contra la violència als centres hauria de basar-se en l’autoritat del professorat, cal que pugui demanar mesures disciplinàries sense por i que s’apliquin de manera immediata, sense qüestionar continuament les seves decisions. Sense aquest marc general de disciplina i respecte obligatori a les normes és impossible desenvolupar mesures protectores i el docent acaba percebent que és perillós notificar les disrupcions conductuals. En aquest sentit, en alguns centres, la figura del coordinador de coeducació, convivència i benestar pot acabar sent un perill i utilitzant-se com una eina més per desautoritzar al professorat a l’aula. És intolerable que hi hagi docents agredits que en lloc de rebre una reparació hagin estat objecte d’expedient disciplinari.

Gràcies a la sentència guanyada per Professors de Secundària (aspepc.sps) s’ha revertit la tendència i l’estabilització com a funcionaris dels inspectors és ara d’un 80%.

L’ordre té molt poca concreció, amb la qual cosa es fa difícil la seva avaluació: Per exemple, parla d’un codi de bones pràctiques però no queda clar que inclou el concepte “d’expertesa” que tampoc sabem exactament com es determina.

Professors de Secundària (aspepc.sps) ha tornat a demanar que la inspecció sigui especialista, no pot ser que hi hagi inspectors jutjant la funció docent sense tenir ni idea de la matèria de la que es tracta.

El Departament, condiciona amb aquesta ordre els medis per acabar d’imposar la uniformització pedagògica i l’exigència de l’aplicació a les aules de les anomenades metodologies globalitzadores, poc contrastades científicament i fins a cert punt, vulnerant la llibertat de càtedra dels docents. Aquesta dèria, que empobreix l’ensenyament treient-li l’enriquiment necessari de l’heterogeneïtat, és una anomalia de Catalunya. A la resta de l’estat la funció de la inspecció és bàsicament el control de la legalitat; aquí aquest aspecte queda a l’ombra i malauradament hi ha inspectors que fins i tot la desconeixen, donant respostes incorrectes sense ser prou conscients de la responsabilitat en la que poden caure.

D’acord amb la informació que ens ha facilitat el Departament, avui 21 de juliol (o dilluns 24) es publicaran noves llistes de renúncies i de seleccionats al Concurs de mèrits. Les noves persones seleccionades el dia 29/06 o en les llistes que s'han de publicar avui que no tenien adjudicació (o en tenien, però no la poden ocupar com a funcionaris de carrera, per ser de mitja jornada o d’un altre cos) van rebre ahir a la nit un e-notum per dir-los que podran demanar destinació el dilluns 24 de juliol de 10h a 18h, entre les vacants que hi hagi i dintre de totes les especialitats en les que estan habilitats. Aquest formulari només es podrà enviar 1 vegada.

L’objectiu és no fer saltar interins si no és per alguna causa molt justificada.

El 5 de setembre es publicarà un nou llistat amb les noves renúncies que es vagin produint al Concurs de Mèrits i els nous nomenaments de funcionaris que comportin.

El Departament explica que avui surt un annex amb recursos d’alçada admesos i que continua treballant en les resolucions dels recursos que resten pendents de resposta.

El 26 de juliol, hi haurà nomenaments de difícil cobertura i de selecció per entrevista per part de les direccions. El 31 de juliol es realitzaran nomenaments telemàtics de vacants ordinaris. El 30 agost i l’1 de setembre hi tornarà a haver nomenaments tan de vacants com de substitucions i compactacions.

Demà surt la publicació provisional d’admesos i exclosos de la integració dels PTFP al cos de secundària. Hi ha 10 dies per presentar al·legacions. En cas de defuncions, els hereus han de presentar en aquest termini l’acceptació de l’herència si no volen perdre els drets dels havers deguts.