La lluita judicial de Professors de Secundària (aspepc·sps)

Contra: la Resolució ENS/958/2015 de 7 de maig, per la qual es convoca concurs de mèrits per a la provisió de llocs de treball vacants, en comissió de serveis, a la Inspecció d’Educació de Catalunya.

Motius d’al·legació: Convocatòria fraudulenta, irregularitat en la composició dels Tribunals qualificadors i manca de proporcionalitat en les puntuacions de les fases. Antecedents: El departament d’Educació havia convocat oposicions al cos d’inspectors tas sols un sol cop en els darrers 25 anys i tenia més del 80 % de la plantilla coberta per inspectors provisionals.

El Jutjat contenciós administratiu núm. 11 de Barcelona va estimar la demanda declarant la nul·litat de tota la convocatòria per frau de llei. I ho va ver amb una contundència tan inequívoca que no va considerar necessari entrar a analitzar els altres motius d’impugnació. De la sentència reproduïm aquest extracte: “el frau de llei és deliberat, constant i palmari per a esquivar la Llei”.

Apel·lació: El Departament i una trentena d’inspectors afectats van apel·lar la sentència davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Professors de Secundària (aspepc·sps) va aprofitar per demanar al Tribunal que analitzés la resta d’infraccions de la convocatòria.

El 5 de setembre de 2017 la secció 4a de la Sala Contenciós-administratiu del TSJC va dictar la sentència núm. 597/2017 confirmant el frau de llei de la instància, i va afegir el que li demanàvem: que el nomenament dels Tribunals havia de ser per sorteig i que la valoració dels mèrits entre les dues fases no era proporcional. Extractem:

“En conseqüència, hem de confirmar la sentència impugnada, amb els motius afegits anteriorment exposats i anul·lar la convocatòria impugnada, per no ésser ajustada a Dret”

Conseqüències: La sentència va provocar un daltabaix al Departament: d’entrada, el nomenament dels 30 inspectors va quedar anul·lat. I com que entre línies es podia llegir que, a més del frau de la convocatòria impugnada, gairebé tota la plantilla d’inspectors havia estat nomenada de forma fraudulenta, el Departament es va veure obligat a convocar oposicions al Cos d’inspecció.

Contra: dos nomenaments il·legals de Caps de Departament no respectant la prioritat del catedràtic.

Motius d’al·legació: Es tractava de reclamacions individuals d’afiliats que havíem guanyat en primera instància i que va ratificar el TSJC. Vam detectar que alguns directors feien servir qualsevol excusa per esquivar la normativa i poder nomenar la persona que els vingués de gust.

Finalment, el TSJC, primer en data 6 de juny de 2018 amb la sentència núm. 361/2018, i després en data 19 de febrer de 2020 amb sentència núm. 665/2020, va deixar clar i sense excepcions que el nomenament havia de recaure preferentment en el catedràtic.

Conseqüències: Vam aconseguir frenar de forma definitiva qualsevol futura arbitrarietat dels directors dels instituts de Catalunya en aquest tema.

Contra:

1. La Resolució ENS/862/2018 de 25 de abril per la qual es dicten les instruccions sobre la adjudicació de destinacions provisionals
2. La Resolució del director general de 7 de maig de 2018 d’habilitació de funcionaris de carrera del cos de mestres per a impartir docència a secundària.
3. La Resolució de 16 de maig de 2018 per la qual es fixen els criteris generals i el procediment per a la confecció de las plantilles de professor dels instituts per al curs 2018-19

Antecedents: El Departament va habilitar massivament uns 6.000 mestres per a ocupar provisionalment més d’un miler de llocs de treball de les especialitats de Català, Castellà i Matemàtiques durant el curs 2018-2019 i 2019-2020.

Aquest miler de llocs de treball els perdien directament els interins de secundària i a mig termini, la resta de professors.

Sabíem també que durant els anys següents es pretenia habilitar i traspassar més mestres d’altres especialitats que, per tant, deixarien sense feina interins de totes les especialitats. En una segona fase, la mesura afectaria tot el col·lectiu de secundària.

No ens consta cap precedent -ni del departament ni tant sols remuntant-nos a l’època del MEC- d’un atac d’aquesta magnitud, i alhora tant mortífer, contra el cos de professors de secundària.

Motius d’impugnació: Vulneració flagrant de la normativa de funció pública docent en relació al cos i les especialitats, infracció del principi d’especialitat. Absència d’urgència i necessitat. No era aplicable ni vigent la DT4 de la LOGSE que va permetre el pas de mestres a l’ESO.

El Jutjat contenciós administratiu núm. 4 de Barcelona va estimar la nostra demanda i el 1 d’octubre de 2020 el TSJC la va confirmar (sentència núm. 3924/2020)

Conseqüències:

a) Immediates: Els mestres que havien estat nomenats van haver de tornar al seu lloc a l’escola en finalitzar el curs.

Es van preservar els llocs destinats als professors interins.

b) A mig termini:

Vam aturar futures habilitacions d’altres especialitats i, per tant, es van preservar els llocs d’interins i de professors funcionaris de totes les especialitats.

Vam frustrar l’objectiu principal del departament: inundar els instituts amb mestres i avençar cap a la creació del Cos Únic.

Contra: Determinats preceptes del DECRET 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents. (DOGC 27.3.2014)

Articles anul·lats:

El TSJ va dictar en data 18.11.2019 i 23.10.2019 les sentències num. 594 i 633 en que declara la nul·litat dels preceptes següents

- Art 4.2 i 4.3 referits a les Condicions de flexibilitat dels llocs de treball docents,

El Tribunal va sentenciar que no es permet definir els llocs de la plantilla docent a partir d’una organització flexible del currículum, “fusió, reorganització de matèries, o modificació del currículum”. Deixa clar que amb la normativa vigent aleshores (la LOE) només es podien agrupar matèries en àmbits a 1r d’ESO.

- Art 15.2 b) . El Tribunal va concloure que l’entrevista eliminatòria en una segona fase en seu de concurs específic vulnera el principi de mèrit i capacitat.

- Art 16 j): Haver ocupat un lloc de responsabilitat a l’administració de la Generalitat no pot ser considerat mèrit perquè vulnera el principi d’igualtat en relació a la procedència geogràfica.

- Arts 17.1 i 20-. El Tribunal va decretar que era nul adjudicar amb caràcter definitiu un lloc de treball de provisió especial. Per posar un exemple, quan un director nomena un cap d’estudis que ve d’un altre centre.

- Arts 21.c i 22 - De la remoció del lloc de treball per avaluació negativa. És a dir, apartar del lloc de treball un professor amb plaça definitiva mitjançant una avaluació que estableix la seva incapacitat per ocupar el lloc. Quelcom semblant als expedients contradictoris incoats contra interins amb els que se’ls exclou de la borsa i se’ls rescindeix el nomenament. El Tribunal va declarar que el Departament no podia regular aquesta remoció perquè l’EBEP no li donava cobertura.

Recurs de Cassació davant el Tribunal Suprem

La Generalitat va recórrer en cassació els preceptes referits a l’entrevista eliminatòria i a la remoció negativa davant el TS. L’anul·lació de la resta de preceptes va esdevenir ferma.

Els serveis jurídics del sindicat van presentar la oposició de Professors de Secundària (aspepc·sps) tot assumint també la d’ACESC. En data 27 d’abril de 2022, la Secció Quarta de la Sala Contenciós Administratiu del TS va dictar la sentencia en cassació núm. 497/2022, confirmant la sentència del TSJC.

Conseqüències:

La doctrina del Tribunal Suprem es projecta a tot el territori d’Espanya i l’entrevista eliminatòria serà nul·la en qualsevol procediment selectiu de funció publica en totes les administracions: estatal, autonòmica i local.

Tots els concursos, específics i de tota mena que planejava convocar el Departament queden definitivament tocats, com veurem en el següent apartat.

Hem garantit als docents la seguretat que comporta tenir plaça definitiva i hem aturat quelcom tan greu com que els remoguin del lloc per causa d’una avaluació que sovint neix per animadversió per part de la direcció del centre.

El toc de crostó del TSJC al Departament per l’agrupació de matèries en àmbits serà de gran ajut per a les properes impugnacions en aquest sentit. Per no dir que la sentència prohibeix definir la plantilla amb el criteri d’organització flexible del currículum.

Un director ja no podrà prometre un lloc definitiu quan incorpori al seu equip un professor que vingui d’un altre centre.

Contra: la base 6.1 de RESOLUCIÓ EDU/1051/2020, de 15 de maig, per la qual es dicten les instruccions sobre l'adjudicació de destinacions provisionals amb efectes d'1 de setembre de 2020

Motius d’impugnació: Vulneració del principi de mèrit i capacitat: aportació voluntària del currículum, selecció del professor sense necessitat d’entrevistar-lo, no tenir en compte els mèrits dels interins.

Sentència: El Jutjat Contenciós administratiu núm. 7 de Barcelona, en el procediment abreujat 193/2020, va desestimar la nostra demanda en la sentència núm. 393/2022 de 9 de novembre. El cert és que el Jutge no va analitzar els arguments de fons i es va limitar a reproduir els fonaments de la sentència de l’any 2019 que havia recaigut al JCA núm. 11 en una convocatòria idèntica.

Vam presentar recurs d’apel·lació davant el TSJC i estem pendents de sentència.

Contra: les bases 9,10 I 11 de l’Annex I de la RESOLUCIÓ EDU/1/2019, de 2 de gener, de convocatòria de concurs oposició per a l'ingrés i accés a la funció pública docent i per a l'adquisició de noves especialitats.

Motius d’impugnació: El departament havia desplaçat la data de finalització del concurs d’oposició a 31 de juliol d’aquell any i va fixar el nomenament de funcionari en pràctiques a 1 de setembre del següent any, postergant així en 1 any el nomenament de funcionari de carrera.

Vam al·legar que s’infringia la normativa bàsica, encara que no no de forma explícita (s’havia de recórrer a la interpretació). En concret, els arts. 28 i 29 del Real Decreto 276/2007, de 23 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento de ingreso, acceso y adquisición de nuevas especialidades en los cuerpos docentes.

Sentència: El jutjat contenciós núm. 12 va desestimar la demanda, sentència núm. 164/19, i el TSJC va confirmar-la en data 3 de desembre de 2021 per sentència núm. 4793/2021.

Contra: La Resolució ENS/2611/2018 de 6 de novembre, de convocatòria de concurs específic de mèrits per tal de proveir, amb caràcter definitiu, llocs de treball docents específics amb perfil professional de competencia digital

I contra la base 26.2 de la RESOLUCIÓ ENS/2502/2018, de 23 d'octubre, de convocatòria de concurs de trasllats

Antecedents: El Departament va convocar un concurs específic de competència digital el mateix curs que el concurs de trasllats d’àmbit estatal. Per sortir de l’embolic, va alterar la base 26.2 del concurs de trasllats i va permetre una mena de renúncia recíproca entre concursos de forma que es pogués renunciar a caprici a la plaça d’un o de l’altre. A més, va incorporar l’entrevista eliminatòria en la segona fase quan sabia que el sindicat l’havia impugnat al TSJC en el recurs interposat contra el Decret de Plantilles.

El sindicat va advertir el Departament del cúmul de despropòsits i de les conseqüències que tindria alterar a posteriori les destinacions il·legals de les places.

Motius d’impugnació: Infracció oberta de la base DA 6.4 de la Llei Orgànica d’Educació 2/2006 que prohibeix la coincidència temporal dels concursos. La irrenunciabilitat de les destinacions prevista a l’article 19 del Real Decreto 1364/2010, de 29 de octubre. Infracció del mèrit i capacitat de l’entrevista eliminatòria.

Sentència: El Jutge del contenciós núm. 17 de Barcelona, procediment abreujat núm. 546/2018 va decidir esperar a que el Tribunal Suprem es pronunciés sobre el recurs de cassació del Decret de Plantilles.

El 6 de juliol de 2022 va dictar la sentència núm. 228/2022, ja ferma, estimant fil per randa els arguments de la nostra demanda i declarant la nul·litat de la convocatòria així com de la base 26.2 del concurs de trasllats per un triple motiu:

1) L’entrevista eliminatòria emparada en el Decret de Plantilles ha estat declarada nul·la pel TSJC i ratificada pel TS, la qual cosa ja comporta la nul·litat de totes les adjudicacions derivades d’aquelles entrevistes.

2) Pel que fa a la coincidència temporal dels concursos. Extractem:

“La L0 2/2006 del 3 de maig resulta perfectament aplicable a Catalunya i la interpretació de la Da 6.4 de la mateixa és d'una claredat manifesta pel que no procedeix cap mena d'interpretació.”

En conseqüència, atès que en la Resolució ENS /2611/18 vulnera amb tota claredat la DA 6.4 del 2/2006 procedeix estimar aquest apartat de la demanda i declarar la nul·litat d'aquesta resolució”

3) De la irrenunciabilitat: “la indicada Resolució incideix de manera directa en la irrenunciabilitat dels destins, consagrada en l'article 19 RD 1364/10 (….. ) Per la qual també ha d'estimar-se aquesta part de la demanda.

Conseqüències:

- Aquest era el primer concurs nascut del Decret de Plantilles i incorporava l’entrevista eliminatòria. La seva nul·litat implica un nou cop al Decret de Plantilles i que el Departament haurà de buscar fórmules vàlides per assegurar el principi de mèrit i capacitat en els futurs concursos.

- Els professors que van obtenir plaça definitiva en el concurs digital, la perden.

- Els professors que van obtenir plaça definitiva en el concurs estatal, havent renunciat a la plaça del concurs digital, la perden.

- El Departament haurà de donar explicacions als afectats pels centenars de malentesos en cascada que ha creat: tots el que perden la plaça tornen a la seva plaça anterior que al seu torn pot haver estat adjudicada a un altre participant, bé per resultes en el mateix concurs o bé en l’estatal. Les renúncies en ambdós concursos són nul·les.

- Aquesta sentència fa palesa la incompetència jurídica i la temeritat del Departament.

Contra: la Resolució EDU/3414/2021 de 16 de novembre per la qual es convoca concurs de mèrits per a la provisió de llocs de treball vacants, en comissió de serveis, a la Inspecció d’Educació de Catalunya.

Certament, el Departament ha aprés la lliçó i ha convocat oposicions al cos d’inspectors. Tanmateix, en els nous concursos de mèrits ha eliminat algunes de les irregularitats d’antuvi, però com veurem, no totes.

Motius d’impugnació: nomenament a dit de 4 dels 5 vocals del Tribunal qualificador i incorporació d’una entrevista pseudoeliminatòria.

Demanda interposada davant el Jutjat contenciós núm. 13 de Barcelona, procediment abreujat 146/2022.

Estat: pendent de celebrar-se vista el febrer de 2023

Contra: la base 6.1 del Annex 1 de la RESOLUCIÓ EDU/819/2022, de 21 de març, per la qual es dicten les instruccions sobre l'adjudicació de destinacions provisionals amb efectes d'1 de setembre de 2022.

Motius d’impugnació: Infracció del principi de mèrit i capacitat i per les mateixes irregularitats que ja vam denunciar a la convocatòria de l’any 2020. Estat: Vista assenyalada per al 2024. La sentència que dictarà el TSJ Catalunya sobre la convocatòria de 2020 determinarà el resultat del plet.

Contra: el DECRET 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat (DOGC 22.09.2022) i el DECRET 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica (DOGC 29.09.2022)

Davant la secció 5ª de la sala Contenciosa del TSJ Catalunya, recurs ordinari 259/2022 i recurs ordinari 266/2022

Motius d’impugnació: Agrupació de matèries en àmbits a 4rt d’ESO i el Batxillerat vulnerant la normativa bàsica.

Estat: En tramitació.

A banda de defensar els seus afiliats en les seves reclamacions concretes, des d'expedients disciplinaris a reconeixements administratius (de cos, escala o grup), reconeixements econòmics (reconeixements d'estadis docents, de serveis previs, d'abonaments de complements i ajuts), situacions vinculades als incompliments de la llei 8/2006 de conciliació de la vida laboral i familiar en matèria de permisos per cura de fills i maternitat, els serveis jurídics d'ASPEPC·SPS han interposat, en els darrers anys, una sèrie de recursos i proc ediments judicials contra moltes actuacions normatives i administratives del Departament.

1. Procediment abreujat 399/2008. Assumpte: supressió d'un Departament. Contra: decisió del director d'un institut de suprimir el Departament de Llengües Estrangeres. Òrgan: Jutjat Contenciós Administratiu núm. 12 de Barcelona. Data d’interposició: 30 de juliol de 2008. Estat: desestimat. En resum, el jutjat entén que no es pot donar per necessària l’existència del Departament de Llengües Estrangeres.

2. Recurs ordinari 346/2010. Assumpte: autonomia dels centres. Contra: Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius. Òrgan: Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Sala del Contenciós Administratiu, Secció 5ª. Data d'admissió a tràmit: 27 d'octubre de 2010. Estat: estimat parcialment. El Tribunal ha desestimat la impugnació global, però ha estimat parcialment alguns dels aspectes referents a articles concrets. En aquest sentit, s'ha resolt la supressió d'un article que permetia als pares decidir, de fet, sobre les sancions imposades als alumnes i s'ha fet una sentència interpretativa d'alguns altres. Aquestes interpretacions, que acoten alguns aspectes del decret, entenem que poden ser molt interessants, sobretot si, tal i com tot sembla indicar, el Departament d'Ensenyament no les està tenint en compte en el Decret de Plantilles que està preparant.

1. Es declara la nul·litat de l'article 24.3.d, que requeria el consentiment dels pares o tutors en l'aplicació de sancions a l'alumnat. Aquest punt establia, tal com diu la sentència, que « (. . . )la aplicación de las sanciones debe tener en cuenta, entre otros aspectos, la existencia de un acuerdo explícito con los progenitores o tutores legales (. . . )». El Tribunal declara la nul· litat d'aquest article perquè no s'ajusta a dret.
2. Respecte a la impugnació de l'article 49.4, sobre la «polivalència curricular del professorat», el Tribunal interpreta que, en la seva redacció, l'article s'ajusta a dret, ja que és un més dels principis que cal ponderar per a l'establiment de

les plantilles, però: «En cualquier caso, el precepto impugnado contiene un mero principio de carácter general, en principio no contrario a Derecho, pero que tampoco impìde la impugnación posterior de los concretos casos de aplicación que se hagan de la norma, en el caso que se considere que suponen una extralimitación respecto del conjunto de disposiciones aplicables» . En aquest sentit, el Tribunal deixa clar que la «polivalència curricular» no pot ser l'eix vertebrador de les plantilles dels centres. Caldrà veure, doncs, si el Departament d'Ensenyament, tal i com sembla inferir-se dels esborranys del «Decret de Plantilles» que estan circulant oficiosament, situa la polivalència curricular com a eix fonamental de les plantilles dels centres. Si finalment és així, ho haurem d' impugnar novament. Perquè una cosa és que sigui «un dels principis» , i una altra de molt diferent és que sigui «l'únic principi».

3. Recurs ordinari 1563/2010. Assumpte: noves atribucions als directors. Contra: Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. Òrgan: Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Sala del Contenciós-Administratiu, Secció 4ª. Data d'admissió a tràmit: novembre de 2010. Estat: desestimat.

4. Procediment abreujat 76/2011. Assumpte: falta de publicitat en les adjudicacions provisionals. Contra: Resolució del Subdirector General de Plantilles, Provisió i Nòmines del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, d’adjudicació de destinacions provisionals al personal docent amb efectes d’1 de desembre de 2010, publicada en data 30 de juny de 2010 a la web del Departament. Òrgan: Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de Barcelona. Data interposició: 14 de març de 2011. Estat: atès que el Departament va rectificar i en posteriors convocatòries el llistat d’adjudicacions ha estat públic, els nostres serveis jurídics van desistir. En una mesa sectorial el Director General, a l’hora d’anunciar els canvis, va fer referència al fet que hi havia un recurs interposat per ASPEPC·SPS.

5. Procediment abreujat 619/2011. Assumpte: vacants que no s'ofereixen al concurs de trasllats. Contra: Desestimació de recurs de reposició contra resolució de vacants de concurs de trasllats. Òrgan: Jutjat Contenciós Administratiu núm. 4 de Barcelona. Data d’interposició: 2 de desembre de 2011. Estat: desestimat. En resum, el jutjat entén que la decisió de no oferir determinades vacants al concurs de trasllats “se inserta en el margen de discrecionalidad de que dispone la Administración en el ejercicio de sus facultades de autoorganización”.

6. Recurs ordinari 704/2012. Assumpte: En síntesi, l'objecte del recurs és la impugnació de les següents mesures: a) La supressió dels nomenaments de substituts corresponents al mes de juliol. Com sabeu, el curs passat el Departament havia acordat atorgar un nomenament el mes de juliol a aquells professors que haguessin treballat nou mesos. La supressió de forma retroactiva suposa una vulneració al dret de la negociació col·lectiva dels empleats públics atès que quan van iniciar la seva relació administrativa, aquesta nova norma no era vigent. b) La reducció de la jornada laboral del personal substitut docent, limitada a la part lectiva del titular i a una part proporcional d’activitats complementàries setmanals. Aquesta mesura és clarament discriminatòria envers el professorat sustitut. Contra: I'Acord GOV/60/2012, de 25 de juny, pel qual es modifiquen I‘acord gov/71/2011, de 10 de malg, i l'acord gov/29/2012, de 27 de març, pels quals s'adopten mesures excepcionals en matèria de personal docent no universitari depenent de la Generalitat de Catalunya durant el periode 2012-2015 (DOGC núm. 5158, de 27/06/2012). Òrgan: Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sala Contenciosa Administrativa. Data interposició: 27 de juliol de 2012. Estat: en tràmit. Nota: S’ha demanat l'ampliació del recurs incorporant un nou recurs contra la desestimació per part del Departament, (el 21.09.2012) d'un recurs de reposició contra les successives resolucions de modificació de les condicions de treball del professorat substitut fetes durant l'any 2012.