Grup parlamentari de C's
12 de febrer de 2014
El dia 12 de febrer, els representants d'ASPEPC·SPS ens vam entrevistar amb el portaveu en temes d'Educació del grup parlamentari de Ciutadans, el Sr. Carlos Carrizosa. En el context de la nostra campanya contra el decret de plantilles, el nostre objectiu a l'hora de parlar amb tots els partits polítics és fer pressió per a aconseguir la retirada del decret de plantilles o, com a mínim, un redactat que tanqui les portes a l'arbitrarietat i la manca de control de la gestió dels centres, i que no deixi el professorat en una inseguretat i indefensió jurídica pròpia de règims no democràtics.
El decret de plantilles és sens dubte un atac molt greu a les nostres condicions laborals, però és sobretot un element fonamental per a generar la mateixa xarxa clientelar i corrupta que els nostres gestors polítics han aconseguit, per exemple, en la Sanitat -gestió que també han basat en l'autonomia dels centres hospitalaris i en la selecció subjectiva del personal, teoritzada per algunes escoles de gestió empresarial-.
En aquesta entrevista ens atén el diputat Carlos Carrizosa. Ell no és del sector educatiu i després de la nostra explicació de per què és tan perillós el decret de plantilles i per què volem acollir-nos al dret de petició, responem a les seves preguntes sobre el funcionament dels centres.
Es mostra d'acord en què l'arbitrarietat que acabarà imposant el decret als centres és perillosa, i sorprés davant l'explicació que li fem sobre el bon funcionament del nostre sistema educatiu en les generacions que van dels 35 als 55 anys, anteriors a la LOGSE, tal com es desprèn dels resultats de les proves PIACC d'adults, estudiats pel Dr. Gregori Luri. Un sistema educatiu en què el professorat era escollit per mitjans objectius, el claustre votava el director del centre, no havia gairebé feines burocràtiques i el professorat es podia centrar en la seva feina a l'aula i ser exigent amb l'alumne tant en el seu comportament com en els resultats acadèmics.
Ens pregunta com és que no estem d'acord amb els projectes educatius de centre i amb el fet que els directors tinguin un cert marge de maniobra.
Les respostes són clares: els plans d'estudis són el que s'han de seguir, el coneixement a transmetre no varia perquè siguis d'un institut o un altre i s'estan cometent veritables atrocitats pedagògiques amb aquesta excusa, com per exemple no ensenyar les taules de multiplicar perquè els alumnes ja tenen calculadora o defensar que alumnes de zones deprimides no han de rebre determinats coneixements perquè són massa complicats per a ells. En la pràctica ningú no controla aquests projectes educatius ni els directors que els promulguen. Ja està estudiat que la pitjor combinació del sistema escolar és mantenir l'autonomia de centres sense proves externes que garanteixen que els alumnes assoleixin els coneixements -aquest és el model que s'està defensant en aquests moments-, i per altra banda, la variabilitat d'alumnat que requereix d'adaptacions i reforços de personal, no que cada centre instauri el seu sistema. Nosaltres entenem que els directors han de tenir marge de maniobra, però que estan per aplicar la normativa, no que siguin ells la normativa.
Ell ens garanteix que el seu grup es posicionarà al Parlament contra el decret de plantlles i que farà preguntes sobre aquest tema, de les quals se'ns n'informarà.