Grup parlamentari d'ERC
12 de febrer de 2014
Per poder entendre la crònica subsegüent potser és bo ser conscient dels antecedents: l'estiu passat, ERC va demanar al Parlament la tramitació i aprovació d'urgència del decret de plantilles.
En l'entrevista som atesos per la diputada Anna Simó i el Sr. Carles Martínez, antic dirigent de l'USTEC.
Comencem explicant per què hem vingut i la nostra intenció de presentar el dret de petició per a aconseguir la retirada del decret o, si més no, aconseguir canvis significatius en el seu redactat que minimitzin la inseguretat jurídica en la qual queda el professorat en la versió actual.
Carles Martínez expressa la posició del partit: volen un professorat implicat amb el projecte educatiu del centre i que hem de tenir en compte que la normativa educativa no es pot fer solament per tenir content el professorat, sinó també tota la comunitat educativa. Fa una defensa de l'autonomia de gestió i ens diu que per la seva pròpia experiència sap que nosaltres tenim una visió esbiaixada de la posició del professorat perquè només tractem amb els que tenen problemes al centre, i que ells no tenen en la ment ni el model Axia ni l'arbitrari, tot i que en cap moment sap dir-nos com evitarà que aquestes siguin les pràctiques que acabin desenvolupant-se. Neguen que les vagues contra la LEC fossin contra la normativa i afirmen que només eren contra el conseller Ernest Maragall.
Nosaltres no compartim el seu argumentari.
Ens dol que insisteixi tant en la manca de compromís del professorat.
L'autonomia de gestió a través de projectes educatius de centre i la selecció del professorat per part de les direccions ja s'ha comprovat que, com a sistema, és el pitjor si no va acompanyat d'avaluacions externes del coneixement assolit pels alumnes i, en tot cas, no és un ítem important en la seva correlació amb els resultats globals dels sistemes educatius. Sense anar més lluny, el nostre sistema educatiu amb una selecció objectiva del professorat i funcionament democràtic basat en normes comunes a tots els centres va ser molt competitiu per les generacions compreses entre els 35 i 55 anys com revelen els resultats de les proves PIAAC1. Si després els resultats cauen en picat només pot atribuir-se a l'aplicació de les diferents reformes que comporten una progressiva manca d'exigència cap a l'alumnat i l'absoluta desprotecció del professorat davant la violència de baixa intensitat que es genera a les aules.
Respecte al decret de plantilles exposem que la selecció del personal interí i substitut és absolutament arbitrària. Ni tan sols s'estableix l'obligatorietat de respectar cap ordre en les entrevistes. La mobilitat del funcionari queda a mercè de la direcció del centre sense pràcticament cap dret de defensa per part de la persona afectada. El trasllat que ara és una sanció administrativa esdevé un tràmit administratiu ordinari tan sols amb què el director ho consideri convenient. Mostrem la nostra preocupació perquè la selecció privada també fa moltes diferències i primer col·loca a la seva xarxa propera familiars i amics, i fa discriminacions culturals com les derivades del gènere, edat, etc.
Per altra banda, la societat cada cop és més conscient del que les teories de gestió empresarial comporten en l'àmbit públic. A Sanitat sabem el que ha suposat en corrupció de sistema i qualitat del servei l'autonomia de gestió. El robatori per part dels directius ha estat molt sistèmic i molt poc controlat, i curiosament en aquests hospitals que més han mantingut la seva estructura pública (i el control que d'aquesta es deriva) com La Vall d'Hebron o Bellvitge és on menys en dubte s'ha pogut posar la seva gestió.
De l'entrevista no s'infereix que els haguem fet canviar d'opinió però tampoc podem dir que s'hagin tancat en banda i no estiguin disposats a repassar cap dels aspectes que els hem exposat. Nosaltres hem fet compliment de la nostra obligació de posar sobre la taula tots els perills de la normativa que estan a punt d'aprovar. La gent ja està patint les arbitrarietats que denunciem i, com a la consellera, els hem mostrat els nombrosos casos que vam recollir aquest estiu per demostrar-ho. S'ha de tenir en compte que el director ja tria el professorat en centres de nova creació, que hi ha reclamacions -no propostes, no continuïtats, llocs específics, etc-.