S.O.S. BATXILLERAT

Recentment, i amb motiu de la nova llei «Celaá», que permetrà, entre d’altres curiositats i «innovacions», l’obtenció del títol de Batxillerat amb matèries suspeses, han sorgit per aquí veus que sota el lema «Canviem el Batxillerat», i amb una bona cobertura mediàtica a disposició que ajuda a endevinar d’on ve la idea, han endegat una campanya destinada a fer-lo més assolible, més fàcil; perquè, se’ns, diu, és molt difícil, hi ha massa matèries i estressa els alumnes… Els experts de sempre ja s’hi han posat, així que ja podem començar a tremolar… No és que estiguem contra els canvis, no, res d’això; però sí que estem en contra d’empitjorar més les coses, com si no les haguéssim empitjorat encara prou.

El Batxillerat té certament, a grans trets, dos problemes, un de conjuntural i un d’estructural. En primer lloc, és massa curt per la matèria que s’hi imparteix, amb dos anys no n’hi ha prou per a consolidar uns continguts que, o bé formen part de la formació general imprescindible per a qualsevol persona mínimament culta i crítica -i que molt probablement no tornaran a estudiar de forma reglada mai més-, o bé serviran d’introducció i base per als posteriors estudis universitaris. Sembla clar, doncs, que d’haver-hi alguna solució al problema, del que es tracta es d’allargar-lo, com a mínim, fins als tres anys. Així, amb pràcticament les mateixes matèries, però amb més hores, resultaria molt més profitós per a tot l’alumnat.

El segon problema és que el Batxillerat ve després de l’ESO. Una ESO cada cop més buidada de continguts de coneixement, que no estimula ni motiva per a l’estudi ni l’esforç, sinó tot al contrari, i de la qual l’únic que preocupa els polítics i els «experts» educatius que els assessoren és disminuir el fracàs escolar administratiu regalant el Graduat a dojo, tot escombrant el fracàs escolar acadèmic, el de veritat, sota la catifa de la precarietat laboral i la mà d’obra barata, amanida per damunt amb la cantarella dels mil i un eufemismes i neologismes pedagògics a l’ús, tan buits de contingut com d’esperit.

Per tant, si el que cobegen aquestes ments preclares és adequar el Batxillerat a l’ESO, convertint-lo en una simple extensió d’aquesta etapa –com ja s’ha fet amb l’ESO convertint-la en una extensió de la Primària-, resultarà que tampoc el Batxillerat prepararà per allò que ve després… I quin serà el següent pas? Adequar la Universitat al nou Batxillerat feliç i dedicar-nos al «que inventen ellos»? Certament, si això és el que es pretén, anem pel bon camí… Però no sembla pas un destí massa desitjable, oi que no?

Per tant, la solució no és adequar el Batxillerat a l’ESO, sinó, a l’inrevés, adequar l’ESO al Batxillerat i a la resta d’estudis postobligatoris. I si cal establir itineraris diferenciats entre els que vulguin seguir estudiant un Batxillerat que mereixi aquest nom i els que no, que s’estableixin. Aquesta és la nostra proposta:

CANVIEM L’ESO (d’una vegada)