A banda de defensar els seus afiliats en les seves reclamacions concretes, des d'expedients disciplinaris a reconeixements administratius (de cos, escala o grup), reconeixements econòmics (reconeixements d'estadis docents, de serveis previs, d'abonaments de complements i ajuts), situacions vinculades als incompliments de la llei 8/2006 de conciliació de la vida laboral i familiar en matèria de permisos per cura de fills i maternitat, incapacitats, baixes o, fins i tot, reclamacions patrimonials, els serveis jurídics de Professors de Secundària (aspepc·sps) han interposat una sèrie de recursos i procediments judicials contra moltes actuacions normatives i administratives del Departament: una lluita judicial amb èxits remarcables.

Contra: Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius. Òrgan: Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Sala del Contenciós Administratiu, Secció 5ª. Data d'admissió a tràmit: 27 d'octubre de 2010.

Sentència

El Tribunal va desestimar la impugnació global, però va estimar alguns dels aspectes referents a articles concrets:

• Es declara la nul·litat de l'article 24.3.d, que requeria el consentiment dels pares o tutors en l'aplicació de sancions a l'alumnat.

Aquest punt establia, tal com diu la sentència, que «(…)la aplicación de las sanciones debe tener en cuenta, entre otros aspectos, la existencia de un acuerdo explícito con los progenitores o tutores legales (…)».

El Tribunal declara la nul·litat d'aquest article perquè no s'ajusta a dret.

• Respecte a la impugnació de l'article 49.4, sobre la «polivalència curricular del professorat», el Tribunal interpreta que, en la seva redacció, l'article s'ajusta a dret, ja que és un més dels principis que cal ponderar per a l'establiment de les plantilles, però: «En cualquier caso, el precepto impugnado contiene un mero principio de carácter general, en principio no contrario a Derecho, pero que tampoco impìde la impugnación posterior de los concretos casos de aplicación que se hagan de la norma, en el caso que se considere que suponen una extralimitación respecto del conjunto de disposiciones aplicables».

En aquest sentit, el Tribunal deixa clar que la «polivalència curricular» no pot ser l'eix vertebrador de les plantilles dels centres. Caldrà veure, doncs, si el Departament d'Ensenyament, tal i com sembla inferir-se dels esborranys del «Decret de Plantilles» que estan circulant oficiosament, situa la polivalència curricular com a eix fonamental de les plantilles dels centres. Si finalment és així, ho haurem d'impugnar novament.

Contra: Resolució del Subdirector General de Plantilles, Provisió i Nòmines del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, d’adjudicació de destinacions provisionals al personal docent amb efectes d’1 de desembre de 2010, publicada en data 30 de juny de 2010 a la web del Departament. Òrgan: Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de Barcelona. Data interposició: 14 de març de 2011.

Es va desistir atès que el Departament va rectificar i en posteriors convocatòries el llistat d’adjudicacions ha estat públic. En una mesa sectorial el Director General, a l’hora d’anunciar els canvis, va fer referència al fet que hi havia un recurs interposat.