Webinar «El fum perjudica seriosament l'educació» - Fundació Episteme0

187 13/09/2023, 12:02    Fundació Episteme   #Opinió,

Les polítiques educatives no són alienes al context social i per a analitzar-lo, Fòrum Episteme comptarà amb el periodista i escriptor Juan Soto Ivars. A l'acte telemàtic, titulat «El fum perjudica seriosament l'educació», s'analitzarà el desprestigi de la ironia, la cultura de la cancel·lació, la censura, el paper de les xarxes socials i el pacte de silenci educatiu que esquerra i dreta exerciten des de fa dècades.

Més informació

facebook twitter enllaçar comentar

Webinar «Contra el pedagogismo», amb Alberto Royo - Fundació Episteme0

371 15/06/2023, 09:53    Fundació Episteme   #Opinió, #Mobilitzacions, #Formació,

«Contra el pedagogismo» és l'al·legat d'Alberto Royo a favor del saber com a eix d'un sistema educatiu que aspiri a l'emancipació real del ciutadà i garanteixi uns coneixements sòlids i un ensenyament eficaç, rigorós i perdurable per a tots, al marge de modes, interessos, inèrcies o autocomplaences. És una crida a la resistència activa contra l'emblanquiment del pedagogisme i la conversió del coneixement en un article de luxe, a l'abast d'uns quants.

Més informació

facebook twitter enllaçar comentar

En record de Nuccio Ordine0

280 12/06/2023, 13:22    Xavier Massó. Fundació Episteme   #Opinió,

A Professors de Secundària (aspepc·sps) vam tenir l’oportunitat i el privilegi de conèixer-lo personalment quan va ser amb nosaltres a Barcelona, el febrer de 2019, i vam poder comprovar la gran persona que era. Avui, dèiem al començament, ens hem quedat més sols perquè Nuccio ens ha deixat. Però no ens hem quedat orfes: el professor Ordine segueix entre nosaltres.

Més informació

facebook twitter enllaçar comentar

A la cua en Comprensió Lectora: l’enorme fracàs del Departament d’Educació0

886 06/06/2023, 12:11    Professors de Secundària (aspepc·sps)   #Opinió, #Mobilitzacions, #Comunicats,

El passat 29 de maig s’encenien totes les alarmes: els mitjans informaven que, segons les últimes proves internacionals PIRLS, Catalunya es desplomava en Comprensió Lectora. Ho resumia Helena López a El Periódico: “Els estudiants catalans de quart de primària baixen 15 punts respecte al 2016, últim estudi PIRLS, i se situen molt per sota de la mitjana espanyola. Mentre el global d’Espanya obté una puntuació de 522 punts (10 punts per sota de la mitjana de l’OCDE), a Catalunya aquesta xifra baixa fins a 507, només per sobre de Melilla (498) i Ceuta (496)”. La reacció d’un Departament d’Educació completament desnortat era surrealista: culpar els nouvinguts i la pandèmia i anunciar nous plans pilot per a bastir biblioteques escolars (obviant el fet que s'han tancat moltes amb el vistiplau entusiasta del propi Departament), entre altres mesures que ja ningú no espera tenint en compte l’historial de mentides, retallades i mercantilitzacions a què ens té acostumats aquesta administració que tanca aules d’acollida i només es preocupa de privatitzacions, canvis disruptius i frenètics i digitalitzacions opaques.

És que no han tingut pandèmia ni immigració a les altres autonomies? I totes aquestes ridiculeses amanides amb altres afirmacions que ratllen el grotesc. Segons el Departament han pesat la “manca de noves polítiques de nova generació en els últims 13 anys”, quan precisament el que ha passat és exactament el contrari, que han fracassat estrepitosament totes les polítiques públiques sobretot a partir de l’aprovació de la nefasta LEC, de l’any 2009. Són ells els que han fracassat, recolzant i mantenint un Decret de Plantilles que ha delmat tots els equips docents, amb un seguit d’experiments antipedagògics com Escola Nova 21, i un reguitzell de modes destructives que s’imposen de cara a la galeria i d’esquena a qualsevol tipus d’avaluació objectiva o externa, per a quedar bé amb eslògans populistes, mentre ja és incontrovertible que tot aquest caos mental i jurídic l’estan pagant els alumnes catalans. Cada cop són més les veus que exigeixen tornar d’aquest malson antieducatiu, d’aquest laberint burocràtic que no mena enlloc i que només afavoreix la butxaca d’unes quantes fundacions amigues del poder.

Enquesta sobre el Reial Decret d'Especialitats - Fundació Episteme0

468 06/06/2023, 11:44       #Opinió,

El 18 d’abril va publicar-se en el BOE el Real Decreto de Especialidades que afecta tant a Secundària, com Batxillerat, FP i ensenyaments de règim especial.
Des de l'Associació OCRE, la Fundació Episteme, el sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) i l’Associació de Catedràtics, entre d’altres entitats, impugnarem aquest Reial Decret i ens agradaria saber la teva opinió.
Les respostes són completament anònimes.
Moltes gràcies per la teva participació!

Més informació

facebook twitter enllaçar comentar

Àmbits al centre? Només amb el vistiplau o el silenci del Claustre de professors0

1146 01/06/2023, 10:29    Fundació Episteme   #Opinió, #Normativa i legislació, #Mobilitzacions, #LOMLOE,

El 18 d’abril va publicar-se en el BOE el Real Decreto de Especialidades que afecta tant a Secundària, com Batxillerat, FP i ensenyaments de règim especial. Aquesta mesura emmarcada en la LOMLOE afecta al programa de “diversificació curricular” que va ensorrant progressivament l’especialitat. Però, què pot fer l’especialista (el professor de Secundària) davant una imposició normativa d’aquesta naturalesa?

Més informació

facebook twitter enllaçar comentar

Una controversia pedagògica: l'autocrítica del pedagog suec Jonas Linderoth0

2301 22/03/2023, 11:22    Traducció de Xavier Massó Aguadé   #Opinió,

(...)

A Suècia aquestes idees s’havien formalitzat ja el 1992 amb l’informe sobre el nou currículum Skola för bildning (SOU 1992:94). Segons aquest informe, allò fonamental en les activitats de l’estudiant era l’aprenentatge per descobriment. La funció del docent era motivar, donar suport i guiar. Ni una sola menció a l’estudiant que escolta i comprèn o al professor que parla, que explica i que instrueix. Poc a poc, la identitat històrica i l’estatus de la professió docent es van anar diluint.

Jo mateix vaig col·laborar inconscientment en aquesta tasca d’erosió de la funció docent amb aquesta mena de relats. Com estudiant de doctorat vaig intervenir en una conferència a la Kulturhuset d’Estocolm. Amb el títol “Experiència per al coneixement”, vaig recórrer a cites tòpiques com ara que “havia après més anglès gràcies al meu interès per la música que a l’escola”. A la meva presentació vaig introduir imatges de nens feliços jugant, mentre sonava com a música de fons el clàssic de Pink Floyd “We don’t need no education”. Avui m’avergonyeixo del missatge simplista i populista que estava difonent. La veritat de tot això és que si no hagués tingut grans professors al Batxillerat, amb tota probabilitat no hauria pogut prosseguir a la Universitat. Els professors que explicaven, que ensenyaven i que raonaven van ser doncs, i paradoxalment, el requisit per tal que després jo pogués desplegar el meu discurs antidocent.

Avui puc constatar els resultats de la «Ilustració» pedagògica dels anys noranta. Informes com PISA o TIMSS ens aporten evidències irrefutables del deteriorament del sistema educatiu suec, sense parió als estudis internacionals. Els investigadors Jan-Eric Gustafsson, Sverker Sörlin i Jonas Vlachos han deixat molt clar a l’informe Policy Ideas for Swedish Schools que “hi ha raons per pensar que els models educatius que s’han centrat en la pròpia iniciativa de l’estudiant tenen pitjors resultats que aquells en què els professors tenen un paper més actiu”. John Hattie, el professor que hi ha darrera d’un dels meta estudis més notoris sobre els resultats escolars en els darrers anys, apunta que el mètode que deixa el professor com un mer orientador, amb una mínima intervenció, està en relació inversa amb els mètodes educatius d’èxit. No hi ha cap dubte que els mètodes pedagògics dels anys noranta no han portat una escola millor. Tanmateix, o potser per causa d’això, gairebé no hi ha cap debat entre els experts educatius que han estat destruint la professió docent. Potser ens hauríem d’examinar nosaltres mateixos i el debat escolar que hem estat difonent durant els darrers vint anys. Una revisió crítica de les idees dels anys noranta i del relat sobre què es un bon professor podria coadjuvar en la recuperació de l’estatus dels docents a Suècia. I podria ajudar a cicatritzar les ferides entre els professors i els experts educatius. Així com a la rehabilitació dels docents que van resistir davant les tendències pedagògiques que emfasitzaven el paper dels docents com a mers orientadors. I tal vegada els professors podrien recuperar el sentir històric de la seva professió i se sentirien orgullosos de la seva identitat professional.

Lamento profundament la presentació que vaig fer a la Kulturhuset i vull disculpar-me’n davant dels professors suecs. Espero poder predicar amb l’exemple i resto a l’espera que els meus col·legues assumeixin llurs responsabilitats pel clima pedagògic que van contribuir a crear. Si comencessin per fer-ho els autors del Skola för bildning SOU 1992:94, serien benvinguts.

Avui em sento avergonyit cada cop que penso en el missatge simplista i populista que vaig contribuir a propagar. La veritat és que si no hagués tingut excel·lents professors durant el meu Batxillerat, difícilment hauria pogut tenir èxit a la Universitat.

(...)

Els límits de l'educació actual - Centre Cívic Casa Golferichs [Conferència] Retransmissió en directe per Youtube0

399 07/03/2023, 12:30       #Opinió, #Mobilitzacions,

Som davant d’un sistema educatiu que ha confós l’escolarització amb un mer tràmit administratiu i que ha renunciat a la transmissió de coneixements?
Conferència a càrrec d’Andreu Navarra, escriptor i historiador i Xavier Massó, filòsof i antropòleg social i cultural, catedràtic d’Ensenyaments Secundaris i escriptor.
Retransmissió en directe (Youtube)

Més informació

facebook twitter enllaçar comentar

Disciplina i convivència0

1086 06/03/2023, 12:00    Ricard Massó, delegat sindical de Professors de Secundària (aspepc·sps), profess   #Violència escolar, #Opinió,

Les últimes notícies sobre els casos d’assetjament escolar tant a la Ràpita com a Sallent i la manera com s’han tractat a la premsa i televisions del país són demencials. S’ha insinuat d’una manera inequívoca que la responsabilitat d’aquests fets tan lamentables era del professorat. Gairebé se l’ha acusat directament i, per extensió, als instituts. Aquestes acusacions m’han portat a escriure aquest article en defensa del professorat i de la disciplina i, al mateix temps, de valors que són tan importants en qualsevol sistema educatiu com l’esforç personal i la transmissió de coneixements que mai, mai, s’haurien d’haver desterrat de les aules.
El sistema educatiu català és un desastre. Tot docent que imparteixi classes a qualsevol institut de Catalunya ho sap i ho pateix. La situació ha esdevingut insostenible tant per l’ambient que es viu a les aules com per la carrega burocràtica que ens han imposat. Les agressions verbals i físiques contra el professorat i entre els alumnes augmenten d’una manera alarmant. Qualsevol professor és conscient de que les causes d’aquesta situació són l’absència de disciplina a les aules i la manca d’uns valors que, per desgràcia, cada cop estan menys presents a la nostra societat.

Les autèntiques lliçons finlandeses de Gabriel Heller-Sahlgren (gratuït) - Fundació Episteme1

627 27/01/2023, 11:22       #Publicacions, #Opinió,

Les autèntiques lliçons finlandeses. La vertadera història d’una superpotència educativa, de Gabriel Heller-Sahlgren, desgrana el mite educatiu finlandès per a refutar moltes de les explicacions clàssiques sobre l'èxit d'aquest país com a model educatiu internacional. Un assaig de lectura obligatòria per a tots aquells interessats en l’experiència finlandesa.
Descàrrega gratuïta de la traducció al català (formats PDF, EPUB, MOBI).

Més informació

facebook twitter enllaçar comentar