NO A AQUEST PROJECTE DE PACTE NACIONAL D’ EDUCACIÓ0

2164 18/11/2005, 09:15    El-País-17/11/2005.-Plataforma-del-Vallès   #Mobilitzacions,

A les aules dels Instituts de Secundària de Catalunya som molts els professors que assistim atònits a la lectura de titulars de premsa o­n s’afirma que la Consellera d’Educació està a punt de signar, amb uns anomenats "agents socials", un Pacte Nacional d’Educació a Catalunya que establirà un "model català" d’educació.

És més, a les darreres setmanes se'ns anuncia també un acord per la reforma curricular amb idees tan estrambòtiques com la supressió de les assignatures.

Ignorem si els professors de Secundària de l’Ensenyament Públic de Catalunya formem part dels esmentats agents socials, si es requereix la nostra participació en aquest pacte, o si es pressuposa que estem representats per organitzacions que mantenen posicions favorables al contingut del document presentat per aquest Pacte. Creiem, honradament, que una gran part del professorat de l’ensenyament públic de Secundària ni manté aquestes posicions, ni ha participat en el debat i elaboració de la proposta de pacte, ni està representat per aquests organismes.

DES D’AQUESTA CONVICCIÓ, AMB EL DESIG DE FER ESCOLTAR UNA VEU SEMPRE SILENCIADA QUE CREIEM QUE REPRESENTA A MOLTS, VOLEM DONAR A CONÈIXER A L’OPINIÓ PÚBLICA I ESPECIALMENT ALS NOSTRES COMPANYS LES NOSTRES REFLEXIONS.

La lectura del document del Pacte Nacional d’Educació ens ha produït estupefacció i decepció, sobretot perquè ha estat elaborat per un govern pretesament d’esquerres. Aquestes són les raons de la nostra decepció:

• El document presentat és un seguit d’inconcrecions, de frases buides, d' eslògans d’allò políticament correcte, de pseudo-modernitats sobre la societat del futur, les noves tecnologies i els reptes que ens esperen. El llenguatge pretesament “progressista” emmascara una visió profundament conservadora de la funció de l’escola pública.
• És un document de “tècnics o experts”. No diagnostica ni parla dels problemes reals, actuals, de les escoles, dels professors, dels recursos, dels mitjans, dels resultats, del dia a dia. No es mira, ni es vol mirar la realitat, ni explica la posició de l’Administració sobre aquesta realitat, ni proposa alternatives per millorar-la o canviar-la.
• És un document per a la premsa, per a la foto, per a la política d’aparador; per tal que la Consellera i els famosos “agents socials” surtin a la premsa i es facin una foto. Perquè es pugui dir a les rodes de premsa que ja tenim pacte per l’Educació a Catalunya, que ja tenim un model català. Com la major part de l’acció d’aquesta conselleria en els últims dos anys.

ARA BÉ, DE L’ACTUACIÓ QUOTIDIANA DE LA CONSELLERIA, DE L’ACORD QUE NOMÉS HA ESTAT CAPAÇ DE SIGNAR UN SINDICAT, I DE TOT ALLÓ QUE ES POT EXTREU-RE DEL DOCUMENT N’HI HA PER TREMOLAR.

De la seva lectura es desprèn:

• Una concepció neoliberal, en la qual l’ensenyament públic perdrà definitivament els seus trets essencials a fi d’incorporar les categories pròpies de l’empresa privada: rendiment mesurat en termes mercantilistes, competitivitat, incentius, molt management del personal, molta descentralització i, en definitiva, molta preocupació per satisfer les demandes, no d’educació, sinó de servei de “custòdia” de les famílies.
• Una acceptació de la doble xarxa de pública i concertada, amagada per frases buides sobre la singularitat del sistema català d’educació i eufemismes semblants, que l’únic que mostra és la decidida aposta per “externalitzar” de l’àmbit de allò públic una gran part del servei d’educació.
• Una nul·la preocupació perquè el més ampli nombre d’escolars arribi a la millor educació possible, per damunt del barri, la família o l’entorn que l’envolta. No hi ha compromís ni mesures concretes per tal que l’educació sigui instrument de superació de la diferència social i econòmica.
• Una tàcita acceptació de tot l’existent, del model d’escola creat pels 23 anys de govern conservador i eclesial. Només es busca la manera d’adequar els professors, els centres, i suposem que els currícula, a l’existència de una forta polarització social. Molta autonomia perquè uns centres es puguin dedicar a la formació de les classes mitjanes, d’altres a les de les elits i una bona part dels públics a la mera gestió d’àmplies bosses de marginació, de segregació social, de violència, d’escassetat de recursos. Només cal observar el que està succeint ara a França perquè ens preguntem: què ens passarà a nosaltres si es consolida el sistema educatiu classista que proposa l’actual govern? Com ha quedat reflectit en l’informe de la Fundació Bofill, Catalunya, juntament amb Bèlgica, encapçala la llista de sistemes educatius o­n es produeixen més diferències entre les notes d’alumnes nadius i immigrants (El País, 9 de novembre de 2005); creiem que les orientacions generals del Pacte no s’orienten, ni de bon troç, cap a una autèntica millora d’aquesta realitat.
• Un model d’organització i gestió dels centres públics senzill, barat i jeràrquic: una pràctica privatització dels centres en mans dels directors, únics interlocutors amb l’Administració. El model de la concertada per a tota l’escola catalana. Per aquest projecte són necessàries direccions amb amplis poders que puguin decidir sobre la contractació d’una part del professorat, sobre les condicions laborals i l’estabilitat en la feina dels professors, absència de participació democràtica del professorat en la gestió i les decisions del centre, i probable competència entre centres per aconseguir recursos i alumnat.
• Cap preocupació per garantir un alt nivell científic i didàctic del professorat. Molta urgència per canviar el perfil del professorat: moltes TIC, moltes llengües, molta informàtica i molta polivalència. Ah, i una mica de nivell cultural! Això concorda amb les idees sobre la supressió d’assignatures. Cal anar cap a un perfil de monitor-tutor-animador-cuidador. Una mena d’assistent social per infants i joves, en situació laboral precària, inestable, amb un futur professional que dependrà, en molts casos, de l’arbitrarietat de les direccions dels centres. Tot això ens fa pensar en que no es vol un professorat per un ensenyament de qualitat, sinó un professorat obedient i depenent, per tal d’eliminar queixes, problemes i resistències al nou model assistencial que en els anys futurs esdevindrà l’ensenyament públic en molts llocs.

COM A PROFESSORS A LES AULES QUE CONSIDEREM L’EDUCACIÓ COM EL PRINCIPAL VALOR DE LA NOSTRA DEMOCRÀCIA, VOLEM MANIFESTAR, EL NOSTRE PROFUND DESACORD AMB EL CONTINGUT DE L’ANOMENAT DOCUMENT. La nostra oposició es fonamenta :

• En una concepció totalment diferent del paper de l’ensenyament públic. Defensem un ensenyament públic de qualitat, anivellador de les diferències socials i veritable eix vertebrador del sistema educatiu, i que l’escola privada concertada sigui subsidiària, en cas de necessitat, del sistema públic. I això ho fem perquè creiem que l’ensenyament públic és el millor instrument que té una societat avançada per garantir la igualtat d’oportunitats i la absència de segregació social o cultural.
• En la defensa de la funció pública, davant dels corrents favorables a la seva reducció i desprestigi. Estem orgullosos de la independència, la garantia de qualitat i la vocació de servei que significa el fet de ser funcionaris, és a dir, servidors públics. Malgrat les deficiències, aquest és un sistema que permet l’accés al lloc de treball amb les úniques condicions del mèrit i la capacitat, en igualtat d’oportunitats, amb total transparència i sense la submissió als propietaris o directors de les escoles.
• En la creença que la administració educativa ha d’intentar oferir els recursos necessaris al conjunt de la població escolar i vetllar per donar als més desafavorits els mitjans dels que poden estar mancats: llibres, materials, beques per viatges i activitats, atenció extraescolar, etc. No són els centres ni les comunitats educatives, en funció de les famílies o del mitjà social que les envolta, els responsables de dotar de recursos a les escoles. Tampoc es tracta de gastar els diners en polítiques de “propaganda”, d’innovacions o de projectes minoritaris, sinó de donar solucions al dia a dia de la immensa majoria.
• En la convicció de que la escola té per funció oferir el patrimoni del coneixement als nens i joves d’avui dia. També cal socialitzar-los i custodiar-los, però a força de posar l’accent sobre la funció assistencial, s’està oblidant l’objectiu primordial, la raó del nostre paper social. Però el que és més greu, s’està privant als grups més desafavorits de rebre els instruments que només l’escola pública els hi pot oferir per paliar les greus diferències socials d’origen.

ÉS PER TOT AIXÒ QUE NO PODEM ESTAR D’ACORD NI AMB EL PROJECTE DE PACTE NACIONAL D’EDUCACIÓ, NI AMB ELS ACORDS SIGNATS EN ELS DARRERS DIES.

Fem UNA CRIDA A L’OPINIÓ PÚBLICA, per tal que reflexioni si aquest és el model d’escola que volem i necessitem.

DEMANEM ALS NOSTRES COMPANYS, als sindicats que, amb excepció de CCOO, són obertament crítics amb l’orientació de la Conselleria i a tots els que veuen amb preocupació el futur que se'ns anuncia, que debatin en els seus centres i organitzacions sobre aquestes qüestions.

Per reflexionar conjuntament, tindrà lloc una Assemblea el dia 23 de novembre, a LES 19 H. A L’IES JAUME BALMES DE BARCELONA.

ASSOCIACIÓ DE PROFESSORS DE SECUNDÀRIA EN DEFENSA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC. (Plataforma del Vallés)

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici