CiU va ocultar l'abast del desordre a la concertada

CiU va ocultar l'abast del desordre a la concertada0

1243 01/01/2005, 12:06 el-Periódico.-CARLES-COLS

CiU va ocultar al Parlament el maig del 2002 un sucós informe que la subdirecció general d'Inspecció de la Conselleria d'Ensenyament havia realitzat per conèixer fins a quin punt les escoles concertades de Catalunya incomplien les obligacions derivades de les ajudes que rebien de l'Administració autonòmica.

L'informe, elaborat paradoxalment a partir d'una moció aprovada pel mateix Parlament, revelava un enorme cúmul d'irregularitats. Aquella crítica anàlisi ha sortit ara a la llum perquè ha estat inclosa, com a document annex, a l'auditoria encarregada pel tripartit sobre el model d'administració que han heretat del pujolisme.

Des de principis del 2001 i fins a l'actualitat, la falta de control sobre les activitats de l'escola concertada va ser objecte d'una intermitent polèmica política. L'abril d'aquell any, el Parlament va instar el Govern a auditar aquest sector tan controvertit. Passat un any, la Conselleria d'Ensenyament va presentar un breu informe d'11 pàgines que, tot i les seves limitacions, ja permetia intuir que algunes escoles concertades cobraven il.legalment pels ensenyaments que impartien.

L'auditoria del tripartit ha desenterrat el que llavors Ensenyament no va explicar: "Als arxius del departament, i com a conseqüència de la moció aprovada, consta un informe complet emès per la subdirecció general d'Inspecció, on apareixen les dades obtingudes, però que no van ser posades en coneixement del Parlament".

PÀGINES SECRETES

Són 32 detallades pàgines en què, encara que sense esmentar pel seu nom els centres infractors, es radiografien els mals hàbits d'un bon nombre de les 739 escoles concertades catalanes. És un document que es complementa a la perfecció amb una altra de les perles de l'auditoria: l'acta de l'estranya reunió celebrada un dia abans de les eleccions autonòmiques del 19 d'abril de 1995 i en què la Generalitat i representants de les escoles concertades van pactar, al marge dels canals oficials, les condicions a través de les quals es concedirien en endavant les ajudes.

¿Què revelava l'informe de la subdirecció general? De tot.

Vuit escoles estenien a les famílies rebuts a pagar en concepte de l'educació rebuda pels seus fills, 117 ho feien sota conceptes abstractes (despeses generals, quota d'alta única a fons perdut, ajuda escolar...) i 14 més especificaven en els rebuts que el cobrament era per despeses de biblioteca o confecció de documents, com les notes dels alumnes. Tot fora de la norma.

De les 739 escoles auditades, en 296 les famílies pagaven no al centre educatiu sinó a fundacions, societats o a les Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA). En 156 les famílies pagaven simultàniament rebuts tant a l'escola com a l'AMPA.

Les activitats escolars complementàries, per les quals sí que es poden cobrar quotes, eren confuses en ocasions, fins a l'extrem que en molts casos es confonien amb l'ensenyament curricular reglat.

COBRAMENTS FRAUDULENTS

"En set centres no es feien les activitats escolars complementàries per les quals es percebia una quota", revela en un altre capítol l'informe. En 42 escoles duraven menys del que es cobrava i en 30 es cobrava més del que s'havia pactat amb Ensenyament. L'informe, a més, va descobrir (i tampoc ho va saber el Parlament) que 41 centres educatius organitzaven les activitats extraescolars dins de l'horari escolar.

Finalment, tot i ser obligatori, gran part de les escoles no avisaven en els seus rètols (337), a la seva documentació oficial (227) o a la seva publicitat (151) que eren centres concertats.

facebook twitter enllaçar comentar