Per una societat educadora

Per una societat educadora0

1153 06/01/2005, 11:36 Avui.-Marta-Cid-i-Pañella

Societat educadora. Amb aquest terme m'agrada definir el compromís que té el conjunt de la nostra societat vers l'educació. Hem de situar l'educació als primers llocs de l'agenda política i social si veritablement volem una ciutadania capaç d'atendre amb plenes garanties els reptes que se'ns presenten.

L'educació és la suma de moltes peces que han d'encaixar i on tothom ha d'assumir la seva part de responsabilitat. L'escola, el professorat, l'administració, les famílies, l'entorn, els mitjans de comunicació som coresponsables de l'educació i ningú pot omplir el buit que deixa qui no compleix la part de responsabilitat que hi té.

Singularment, totes les famílies han de prendre consciència del seu paper irrenunciable en el procés educatiu, ja que en l'entorn familiar és on s'adquireix una bona part dels valors. L'escola i el professorat han de treballar amb complicitat i de manera coordinada amb les famílies, però seria irresponsable pensar que des de l'escola ho poden resoldre tot.

Els resultats dels informes presentats recentment sobre el grau de coneixement del nostre alumnat no són satisfactoris. És evident que queda molta feina per fer si volem que els nostres fills i filles se situïn entre els més formats de les societats avançades.

Catalunya ha de comptar, en primer terme, amb la seva gent. Per això és important que els resultats del nostre sistema educatiu siguin els millors. Hem de situar l'educació als primers llocs de la llista de prioritats dels país. Per això cal destinar-hi recursos, i el govern ha pres aquest compromís, però no podem descuidar que la preocupació i l'interès per l'educació ha de ser del conjunt de la societat. Reclamo, doncs, que tothom prengui consciència del paper que li correspon. Sense complexos, hem de tenir l'ambició de fer de Catalunya un país de referència en l'àmbit educatiu.

Amb aquesta ferma voluntat, des del govern ens correspon donar estabilitat al sistema educatiu i fer-ho, almenys, per a tota una generació. La nova llei d'educació ho ha de fer possible, i per això ha de ser prou flexible perquè es pugui anar adequant als reptes d'una societat en canvi constant. Hem de continuar fornint les escoles i els instituts del país de professorat motivat i respectat, i hem d'aprofundir en la formació inicial i permanent del professorat, aspecte que queda recollit en el nou pla de formació del professorat que hem elaborat.

Per altra banda, hem d'atorgar més autonomia als centres educatius, cedir-los més capacitat de decisió perquè puguin atendre amb eficàcia les necessitats més immediates que es presenten i poder fer grups més reduïts, quan calgui, per atendre l'alumnat. També cal redefinir i reforçar el paper de les direccions dels centres.

Alhora, hem de dotar-nos d'un nou pla d'avaluació, que sigui àgil i permeti detectar de manera precoç les mancances que hi hagi als centres educatius i al conjunt del sistema per actuar amb celeritat.

Aquestes són algunes de les moltes qüestions que cal millorar. I no totes costen diners. En alguns casos n'hi ha prou amb un canvi d'actitud i l'assumpció d'un compromís més estret amb les responsabilitats que ens pertoquen. La societat educadora que volem, que hem de ser, no es pot aturar i ha de reclamar per a l'educació el primer lloc de les prioritats. Hem de viure el present amb la il·lusió renovada i hem de mirar el futur amb la confiança que, conjuntament, farem de Catalunya un país de nois i noies, d'homes i dones, orgullosos i orgulloses de les seves escoles com a centres de coneixement.

facebook twitter enllaçar comentar