Estar més hores a la feina no és treballar més0

802 19/01/2005, 09:40    el-Periódico.-NÚRIA-navarro

Espanya és el tercer país europeu que més hores es passa a la feina i un dels menys productius. ¿Per què? Perquè aquí s'escalfa cadira, es dilata l'esmorzar i s'allarga la nit a base de late show. La Fundación Independiente, que presideix l'entusiasta Ignacio Buqueras, ha posat en marxa la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols i la seva Normalització amb els altres Països Europeus.

--Espanya és diferent... ¡fins i tot en l'horari!

--Fins als anys 30, els horaris espanyols eren similars als dels altres països europeus. Com a Londres, París i Berlín, es dinava al migdia i se sopava a les vuit.

--¿Què va endarrerir el temps?

--Hi va tenir molt a veure la fam de la postguerra, que va fer dels esmorzars llargs un símbol de riquesa. Però, sobretot, hi va influir la pluriocupació. En aquells anys d'incertesa, l'espanyol va prolongar les jornades laborals. I després la rutina ha perpetuat aquell mal costum.

--¿La rutina o l'interès del capital?

--La rutina. Però si volem tenir més qualitat de vida i conciliar la vida personal, familiar i laboral s'han de canviar els horaris. Ja n'és conscient tothom d'això.

--¿Tothom? ¿L'empresa també?

--N'hauria de ser i sense por. Espanya és un dels països europeus que més hores es passa a la feina i que menys productiu és. Estar més hores a la feina no és treballar més. I estar- hi 9 o 10 hores no ha de ser un motiu d'orgull. És més, l'empresa hauria de considerar aquest tipus de treballador de manera negativa, perquè defineix algú que no sap valorar el seu temps, que no té en compte la família i la formació personal.

--És difícil el canvi de mentalitat, m'imagino.

--¡En absolut! Cada vegada més empreses s'apunten a la jornada con- tínua, i no són les menys productives. IBM, presidida per una dona, ja té flexibilitat d'horaris, jornada con- tínua i procura no convocar una reunió després de les quatre. A més a més, els joves comencen a primar el temps sobre els diners.

--Total. S'ha de reclamar la flexibilitat d'horaris.

--Sí. La flexibilitat d'horaris no no- més seria bona per al treballador i l'empresa. També evitaria les dra- màtiques hores punta a les zones urbanes, permetria atendre els fills, milloraria la salut pública.

--¿Què hi té a veure l'horari, amb la salut?

--Molt. Està demostrat que l'espanyol dorm una hora menys que la mitjana europea. La Direcció General de Trànsit i les mútues assenyalen la incidència de la falta de son en el nombre d'accidents.

--Escolti, ¿a l'estómac espanyol li aniria bé dinar a les dotze?

--¡És qüestió d'acostumar-s'hi! L'important és ser autors de cada minut de la nostra vida.

--Ja. Però és trist escurar el tuper en un banc del parc, ¿no?

--Menjar d'una manera excessiva va en perjudici del rendiment. Nosaltres suggerim que al migdia un s'aturi tres quarts o una hora, temps suficient per dinar. Després es pot tenir una tarda més relaxada i sopar al voltant de les vuit.

--I ajudar a fer els deures.

--Sí. A les grans ciutats augmenta el fenomen dels nens clau, que arriben a casa a les cinc i no hi ha adults fins passades les vuit. Durant aquestes hores estan abandonats als riscos de la tele i d'internet.

--Vostè també demana la retallada de les vacances escolars.

--Estudis recents diuen que Espanya és un dels països amb pitjors resultats escolars. Però hi ha una altra dada alarmant: el 63% dels docents pateixen estrès elevat. ¿Per què? Els pares espanyols dipositen tot el pes de l'educació en l'escola.

--No donen l'abast, els pares.

--¡És clar! I l'actual horari fa que anem tensos des que sortim de casa fins que ens en anem a dormir. Els embussos, les jornades laborals llarguíssimes, els fills desatesos, la nevera condemnada al buit, l'inici de programes de TV amb ganxo a les onze que et fan anar a dormir tard...

--Per als que no poden escurçar els horaris. ¿Quina solució els dóna?

--En una societat moderna hi ha d'haver serveis les 24 hores. Nosaltres defensem la llibertat d'horaris. Així que, en aquests casos, s'imposen els torns. Això fomentarà la creació de més llocs de treball.

--¡Aquesta és la pega!

--No té per què.

--¿Quan canviarà la cosa?

--Quan la societat en prengui consciència i faci pressió.

--El segle XXII, vaja.

--L'any 2007, confio. Fixi's en l'insospitat èxit de les campanyes antitabac. ¡I l'horari afecta 42 milions d'espanyols!

facebook twitter enllaçar comentar