Els experts demanen 6 hores diàries de classe a primària0

664 21/01/2005, 13:23    el-Periódico.-JORDI-CASABELLA

Un informe encarregat per Educació reclama l'ampliació de l'horari lectiu a la xarxa pública. El document proposa "endurir" l'accés a la professió docent i reformar els concerts

Els experts convocats per la Conselleria d'Educació per elaborar un primer document que reculli les línies mestres de la política educativa catalana dels anys vinents propugnen que tots els centres de primària, tant públics com concertats, ofereixin 30 hores de classe setmanals, de manera que l'Administració ampliï la gratuïtat efectiva de l'ensenyament en una hora diària, de les cinc actuals a sis. La xarxa concertada ja l'acostuma a impartir, però el seu cost va a càrrec de les famílies.

Aquest document, que vol ser l'esquelet d'un Pacte Nacional per l'Educació que compti amb un ampli suport social i tingui una aplicació pràctica a través d'una llei catalana d'educació, preveu que els concerts s'adaptin a la singularitat de cada escola, mitjançant la subscripció de contractes-programa individualitzats; que totes les escoles estiguin obertes a l'alumnat des de l'1 de setembre fins al 30 de juny, i que els llicenciats no poden ocupar una plaça com a mestre o professor fins que hagin superat un període de pràctiques retribuïdes d'un any durant el qual seria avaluada la seva idoneïtat.

NECESSITAT DE CANVIS

El treball, de més de 60 pàgines, en què han participat 27 especialistes de les diferents temàtiques que aborda, va ser presentat públicament ahir a la seu de l'Institut Nacional d'Educació Física (INEF) de Barcelona. La consellera d'Educació, Marta Cid, va advertir abans de donar a conèixer el document: "Si realment volem un canvi real del sistema educatiu es necessiten transformacions estructurals de fons". Cid va avançar que la versió definitiva de l'informe, que ara s'obre al debat social, estarà acabada al maig.

EL FUNCIONARIAT

Entre les propostes més innovadores figura, en l'apartat dedicat al professorat, l'exigència que els mestres tinguin un títol de llicenciat (actualment n'hi ha prou amb el de diplomat), o el seu equivalent en el nou marc universitari europeu (màster), i que l'accés al funcionariat a través de les oposicions no se centri bàsicament en un examen de continguts. Es tractaria de valorar certes habilitats, com la capacitat d'exposar un tema, i les qualificacions obtingudes en els estudis. Per ser nomenat funcionari de carrera no només s'hauria de guanyar l'oposició, sinó haver exercit de forma satisfactòria com a funcionari en pràctiques durant un curs.

El capítol dedicat als professionals de la docència, que ha estat coordinat pel catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona Josep Maria Terricabras, inclou un al.legat contra el concepte tradicional de funcionari. Aquesta figura "no sembla compatible amb la noció de funció docent exigible per al segle XXI. Convé superar el concepte de plaça en propietat definitiva, molt del segle XIX".

IGUALTAT D'OPORTUNITATS

Els especialistes recomanen un model més flexible "amb la garantia d'una estabilitat mínima al centre i amb l'obligació de no cessar voluntàriament durant un cert període".

El document advoca per la creació d'un servei públic educatiu, format per la xarxa pública i la concertada, que garanteixi a ultrança la igualtat d'oportunitats. I proclama que tots els centres sostinguts amb fons públics han de tenir un horari equivalent, han de rebre un tracte idèntic de l'Administració i han d'intentar generalitzar les seves activitats extraescolars al marge de les possibilitats econòmiques de les famílies.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici