Els Intocables0

1441 19/02/2005, 17:36    Avui.-Xavier-Roig-Enginyer-i-escriptor

Fa poc, l'OCDE va publicar l'informe PISA evidenciant que el nostre sistema educatiu és un desastre. El fet no constitueix cap descoberta. De fet, cada cop que ho comentes amb algú la coincidència és total. Però sistema educatiu vol dir moltes coses: legislació, plans d'estudi, infraestructures, rols... I quan es busquen les causes del desastre ràpidament es culpa els polítics, o es demanen més diners. Mai, però, s'assenyala el col·lectiu que, al meu entendre, més eficaçment impossibilita qualsevol millora del sistema: els mestres.

Abans de continuar voldria deixar clares algunes posicions. A casa vam escollir l'escola privada. I Déu n'hi do el que ens ha costat encertar-ne una amb mestres experimentats i amb vocació. No sóc, però, dels que pensen que l'escola privada és millor -hi ha col·legis privats lamentables, i col·legis públics excel·lents-. Però com a principi bàsic crec que els treballadors se'ls ha de poder despatxar amb agilitat quan no compleixen. Desconfio, d'entrada, del professor-funcionari enquistat còmodament a l'epidermis social del país. I si la meva crítica s'acarnissa especialment amb els mestres del sector públic és perquè (1) viuen dels nostres impostos mentre es neguen a adaptar-se als requeriments de la societat, (2) abusen d'aquells que no poden escollir perquè no tenen mitjans econòmics, (3) senten fascinació per allò que (fem-ho polit) anomenarem comoditat intel·lectual i material, i (4) donada la seva força en el sector públic, encotillen la legislació de tot l'entramat educatiu (públic i privat).

Durant anys, els pares hem dissimulat mentre s'elogiava els mestres catalans, excusant-los de tota culpa. Que si patien depressions, que si treballaven tot l'estiu preparant el curs, que si els nanos eren mal educats... Com si la resta de professionals visquéssim a Xauxa. Per si a algú li quedaven dubtes, ara s'ha destapat una patètica discussió entre la consellera Cid i els mestres que constitueix, un cop més, un insult al ciutadà. El curs -que hauria de tenir un màxim de dos mesos de vacances estivals, com succeeix als països evolucionats- resulta que ni tant sols es pot reestructurar tres dies! ¿Quantes vegades hem escoltat que els mestres no feien tres mesos de vacances, sinó que, entre d'altres "dures obligacions", "preparaven el curs"? Dons ara resulta que la majoria de mestres es neguen, no a fer més classes, sinó simplement a permutar dies. Que hi ha mestres excel·lents? Tots en coneixem. Ara, que el cos docent públic està format, majoritàriament, per esquenadrets, jo ja ho sabia. Però no en tenia proves.

La consellera Cid deu haver exhaurit les existències de camamilla, perquè no l'he sentida pas enviar a passeig el col·lectiu de mestres amb el que ha discutit. Tanta transacció i tantes converses s'haurien d'acabar -amb els ganduls es negocia?-. Convindria que els que manen comencessin a defensar el més dèbil, i expliquessin als contribuents què hi ha un col·lectiu de funcionaris que es nega a treballar per les hores que se li paguen. No els faltaria suport popular. L'informe PISA ja adverteix que pels diners que gastem en educació, els resultats haurien de ser molt millors. El govern hauria de començar a agafar hàbits de veritable poder -cosa que vol dir arriscar-se a patir vagues, dissoldre manifestacions i esdevenir antipàtic quan convé.

I si la majoria de mestres no són com tots ens ensumem que són, que canviïn de representants. Perquè no estem discutint el model laboral. Discutim com desmuntar un corporativisme caspós i mediocre que menysprea aquells que li donen menjar i n'abusa. Un col·lectiu carregat de clixés, abillat de progressisme però immobilista, que es nega a adaptar-se a l'evolució de la realitat. Que constitueix, en definitiva, un llast pel futur del país. Perquè aquesta és la qüestió de fons: amb els nostres fills en mans d'aquest col·lectiu docent, quin futur podem esperar per a Catalunya?

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici