Oposicions 2005 -Aclariments fase d'oposició-0
3354 08/03/2005, 21:18 #Oposicions, #LOCE,
Aclariments sobre la fase d'oposició en els procediments selectius d'ingrés lliure i reserva per aspirants amb disminucions
Proposta de places i novetats de la nova normativa
Fòrum preparació oposicions: Anglès | Biologia i Geologia | Castellà |Català | Dibuix | Educació FÃsica | Filosofia | FÃsica i QuÃmica | Geografia i història | Llatà i Grec | Matemà tiques | Música | Psicologia i Pedagogia | Tecnologia | Ed. Infantil | Afegeix petició
Descomptes exclusius del 30% per als afiliats de l'SPS en comprar els temaris de l'Editorial MAD
Ordre d'actuació dels aspirants: primer cognom dels quals comenci per la lletra "D".
Aquestes notes sobre la base 6.4 Fase d'oposició en els procediments selectius d'ingrés lliure i reserva per aspirants amb disminucions de la Resolució EDC/9/2005, de 7 de gener, de convocatòria de proves per a la provisió de places de funcionaris docents, publicada al DOGC núm. 4298 de l'11.1.2005, no la modifiquen ni hi afegeixen cap element.
Primera prova
Els tribunals faran públics, en el taulell d'anuncis i abans de cada prova, els criteris de correcció, tal com indica la Resolució. El Departament d'Educació proposarà als tribunals d'una mateixa especialitat que homogeneïtzin les proves i les pautes de correcció perquè siguin equivalents, sense perjudici de les competències que els són pròpies.
Aixà mateix, el dia de l'acte de presentació, els tribunals donaran instruccions sobre el material que els aspirants podran utilitzar (calculadores, ordinadors, etc.)
- Cos de mestres
- Cos de professors d'ensenyament secundari
A l'annex 3 de la Resolució hi ha l'especificació del contingut de la primera part (prova prà ctica) de la primera prova per a cada especialitat.
Segona prova
Aspectes generals
Pel que fa a la programació, els decrets curriculars especifiquen:
- Àrea : infantil, primà ria i ESO
- Matèria: batxillerat
- Mòdul: es refereix a l'FP
La programació té com a punt de referència el segon nivell de concreció de l'à rea o la matèria del projecte curricular del centre i posteriorment es desenvolupen les unitats didà ctiques (vegeu concrecions per etapes educatives).
Per tant, una manera de resoldre la programació que es demana, és plantejar un referent general (2n nivell de concreció del currÃculum) que pot servir per a totes les unitats didà ctiques i, com a mÃnim, un esquema de cada una de les unitats didà ctiques. El grau de desenvolupament de les unitats didà ctiques (15 com a mÃnim) està molt condicionat pel nombre de fulls mà xim (60) a què fa referència la convocatòria.
Exemple:
Programació didà ctica (segon nivell de concreció)
- Continguts generals
Aportacions a l'assoliment de les competències bà siques (si escau) -
Metodologia general
Atenció a alumnat amb necessitats educatives especials - Criteris d'avaluació
Unitats didà ctiques (de forma esquemà tica)
- Objectius didà ctics de la unitat
- Continguts de la unitat
- Seqüència d'activitats
- Metodologia
- Procediment avaluació
Respecte als annexos, cal assegurar-se que són materials complementaris però que no són un desenvolupament de les unitats.
Concrecions per etapes educatives
Educació Infantil
Les programacions i les unitats didà ctiques s'han de referir a l'educació infantil (3- 6 anys) i no a l'educació preescolar (0 fins a 3 anys).
Programació didà ctica
Pel que fa a l'educació infantil, s'entén que es pot fer una programació global perquè, segons l'article 8.2 del currÃculum vigent a Catalunya, "els centres d'educació infantil organitzaran les activitats tenint en compte que en aquesta etapa, tant les à rees com els continguts han de tenir un tractament global". Lògicament, també es pot fer una programació per à rees sempre que tingui el tractament global que preveu el currÃculum.
La programació de "l'etapa" o dels dos cursos és el conjunt de les unitats de programació. Les unitats de programació poden referir-se a una sola à rea curricular o a més d'una si s'opta per la globalització o la interdisciplinarietat La programació de l'à rea d'intercomunicació i llenguatges ha d'incorporar els quatre llenguatges: verbal, musical, plà stic i matemà tic. Les unitats didà ctiques que són la concreció de la programació es poden referir especÃficament a un dels llenguatges, al conjunt o, com ja s'ha dit, a una programació global.
Elaboració i exposició de la unitat didà ctica davant el tribunal
Als afectes d'aquesta convocatòria, poden considerar-se com unitats didà ctiques les parts de les unitats de programació o d'una unitat de programació, d'acord amb el decret curricular corresponent a l'especialitat. En tot cas, als efectes de l'oposició, cal tenir en compte que cada candidat o candidata ha de preparar la unitat didà ctica durant l'hora de què disposa per fer-ho, tenint present el temps assignat per a la posterior exposició davant el tribunal
El referent temporal de la unitat didà ctica és una opció metodològica. Es podria dur a terme de forma continuada en el temps o en diferents moments del curs o durant els cursos de P3 o P4, o P4 o P5.
Les unitats didà ctiques treballen especÃficament alguns continguts de l'à rea. El conjunt de les unitats didà ctiques cobreix tots els continguts de l'à rea quan abasta tota l'etapa d'educació infantil . Es demanen, però, les unitats didà ctiques de dos cursos de l'etapa en el sentit de la LOCE (3-6).
Educació primà ria, anglès; educació primà ria, educació fÃsica i educació primà ria, música
Programació didà ctica
Segons el Decret que regula el currÃculum de primà ria, la programació és el conjunt de les unitats temporitzades. Per tant, la programació recull de forma genèrica una proposta de seqüenciació d'unitats didà ctiques (unitats de programació) amb l'explicitació general del contingut i del desenvolupament de les unitats didà ctiques.
Elaboració i exposició de la unitat didà ctica davant del tribunal
Als efectes d'aquesta convocatòria, poden considerar-se com unitats didà ctiques les unitats temporitzades que formen la programació. Cal desenvolupar i elaborar almenys un esquema de totes les unitats temporalitzades (unitats didà ctiques). El grau de desenvolupament ve condicionat per l'espai mà xim de 60 fulls.
En tot cas, als efectes de l'oposició, cal tenir en compte que cada candidat o candidata ha de preparar la unitat didà ctica durant l'hora de què disposa per fer- ho, tenint present el temps assignat per a la posterior exposició davant el tribunal Educació especial: pedagogia terapèutica i audició i llenguatge
Es podria fer referència a les instruccions d'inici de curs publicades per la Resolució de 18 de juny del secretari general.
S'ha de presentar un programa de treball relacionat amb les tasques definides a les instruccions. Es pot entendre que hi ha un marc general definit de les actuacions que han de dur a terme els mestres d'aquestes especialitats. Pel que fa als alumnes atesos, cal definir programes d'intervenció individual a partir de les adequacions curriculars que s'utilitzin. Millor si són adequacions de diversos casos.
Educació secundà ria obligatòria i batxillerat
Programació didà ctica
Segons el Decret que regula el currÃculum de secundà ria i batxillerat, la programació s'organitza per crèdits en el decurs de l'etapa, amb una durada de 35 hores lectives per crèdit. En les programacions cal incloure crèdits comuns i, si escau, crèdits variables de l'especialitat.
Per tant, la programació recull de forma genèrica una proposta de seqüència de crèdits amb explicitació general de contingut i el desenvolupament de les unitats didà ctiques.
En el batxillerat es poden programar matèries comunes o de modalitat relacionades amb l'especialitat i es poden incloure, si escau, matèries optatives tipificades.
Elaboració i exposició d'una unitat didà ctica davant el tribunal
Als efectes d'aquesta convocatòria, poden considerar-se com unitats didà ctiques les parts en què es pot dividir un crèdit.
En tot cas, als efectes de l'oposició, cal tenir en compte que cada candidat o candidata ha de preparar la unitat didà ctica durant l'hora de què disposa per fer ho, tenint present el temps assignat per a la posterior exposició davant el tribunal
Concrecions per à rees o matèries
Respecte a l'à rea de ciències de la naturalesa
L'à rea de ciències de la naturalesa, amb la finalitat que els seus continguts no estiguin compartimentats, sota el concepte de ciència integrada engloba diverses disciplines de ciències de la naturalesa i de ciències fÃsicoquÃmiques. Per tant, l'opció de programació total integrada és adequada. No obstant això i tal com s'especifica en el mateix decret de regulació del currÃculum, els objectius i els continguts apareixen força compartimentats i, per tant, s'acceptarà una programació referida a biologia i geologia o a fÃsica i quÃmica. Cal, però, que en les unitats corresponents, es faci referència a les relacions que puguin tenir una i altra.
Respecte a l'à rea de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua aranesa a la Val d'Aran a l'ESO i matèries al batxillerat
L'à rea de llengua catalana, llengua castellana i literatura, sota el concepte d'estructures lingüÃstiques comunes engloba diversos objectius i continguts per tal que no estiguin compartimentats. Per tant, l'opció de programació global de l'à rea integrada és adequada. No obstant això, s'acceptarà una programació referida a alguna de les dues llengües, però en les unitats corresponents s'haurà de fer referència a les relacions que puguin tenir una i altra llengua.
Respecte a l'à rea de llengües estrangeres
S'acceptarà una programació basada en els crèdits variables de l'especialitat com a segona llengua estrangera.
Respecte a psicologia i pedagogia
Cal fer referència a les funcions que determinen les instruccions d'inici de curs publicades per la Resolució de 18 de juny. Pel que fa als EAP, cal referir-se a les instruccions de funcionament dels serveis educatius.
Es poden fer intervencions tenint com a referent el centre però en funció de professor/a de psicologia i pedagogia o de professional d'EAP.
Formació de persones adultes
Pel que fa al cos de professors d'ensenyament secundari, s'entén que per a l'ensenyament de persones adultes s'admetrà tant una programació global de tot un à mbit del CES com dels mòduls comuns i opcionals d'un à rea que formin part d'un à mbit i relacionats amb l'especialitat a què es presenti l'opositor/a, fent referència a la globalització necessà ria de les activitats amb els altres mòduls de l'à mbit.
Més informació
- Directori de Recursos: Oposicions
- Tramitació telemà tica i obtenció d'impresos (DOGC núm. 4052)
- Departament d'Educació
facebook
twitter
enllaçar
comentar
Comentaris
Sense comentaris.Afegir comentari
Atenció al professorat
Dirigiu les vostres consultes i/o les peticions de visita de centre al Centre d'Atenció al Professorat.