EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA ANUL·LA LA RESOLUCIÓ D’11 DE JUNY DE 2003, DEL DIRECTOR GENERAL DE PERSONAL DE LA CONSELLERIA DE CULTURA I EDUCACIÓ PER LA QUAL S’APROVAREN LES LLISTES DEFINITIVES D’ADMESOS I EXCLOSOS A LA CONVOCATORIA DE COSOS DOCENTS DE PROFESSORS D’ENSENYAMENT SECUNDARI PER NO RECONÈIXER L’EXEMPCIÓ DE LA PROVA DE CONEIXEMENTS DE VALENCIA D’UNA ASPIRANT QUE ESTAVA EN POSSESSIÓ DEL TÍTOL DE LLICENCIADA EN FILOLOGÍA CATALANA

El TSJ de la Comunitat Valenciana ha dictat una nova sentència de data 11 de febrer de 2005 per la qual reconeix que el títol de Llicenciat en Filologia Catalana és apte per a acreditar coneixements de valencià a les proves d’accés a la funció pública docent de la Generalitat Valenciana.

La Sentència recull la doctrina emanada del Tribunal Constitucional (STC 75/1997) el qual va abordar la qüestió de si “la denominació llengua valenciana emprada per l’Estatut d’autonomia de la comunitat té un caràcter excloent e impedeix l’ús d’altres, amb referència òbviament a la de llengua catalana i va arribar a una conclusió negativa (...)”

Continua raonant la sentència que “l’omissió d’altres títols, com els indicats i homologables amb el de Filologia Catalana i la previsió d’un, el de Llicenciat en Filologia Valenciana, nominal i acadèmicament inexistent com a títol oficial, essent com és, una decisió desprovista de fonament jurídic, no vicia de nul·litat la convocatòria sinó que en el seu cas, determinaria la contrarietat a dret dels actes d’aplicació d’aquesta en tant que no exoneren de la prova de coneixement de valencià a qui ostentés i presentés algun dels títols equiparables als de Llicenciatura en Filologia Catalana o aquest mateix, perquè, malgrat la denominació de l’idioma oficial de la Comunitat, això implicaria la infracció del dret a l’accés a la funció pública en condicions d’igualtat i d’acord amb els principis de mèrit i capacitat”.

Així, s’anul·la l’acte d’aplicació, és a dir, la resolució del Director General de Personal que no reconeixia el dret a l’exempció de la prova de valencià d’una aspirant que estava en possessió del títol de Llicenciada en Filologia Catalana per ser contrària a dret i es reconeix el dret d’aquesta a quedar exempta de la prova de coneixements de valencià per ser Llicenciada en Filologia Catalana.

La sentència, segons Mercè Teodoro, advocada de l’opositora recurrent i responsable del Gabinet Jurídic d’Acció Cultural del País Valencià, suposa una confirmació de les quatre anteriors dictades en el mateix sentit pel TSJ en 2004 respecte a la convocatòria d’oposicions de 2002 i és molt important en tant que reconeix que l’actuació del Director General de Personal de la Conselleria de Cultura i Educació va ser totalment contrària a dret perquè en base a un criteri exclusivament nominalista i sense cap suport jurídic, impedia l’accés a la funció pública en condicions d’igualtat a una persona que, tenint la màxima titulació en la matèria, llicenciada superior en Filologia Catalana, era obligada a realitzar un examen previ de “coneixements de valencià”. D’altra part, la sentència ratifica la unitat de la llengua catalana a efectes, en aquest cas, administratius, amb independència de la denominació estatutària de valencià.