Contra la filologia0

Lectures (511) 17/03/2005, 10:56  |  Avui.-Pere-Rovira

C ada tres o quatre cursos, el ministeri d'Educació lloga uns quants experts en bestieses, els més competents que poden trobar-se, perquè solucionin els problemes de la universitat.

Com que fa més de vint-i-cinc anys que sóc professor universitari, ja he vist fracassar uns quants plans d'estudis i més de dues lleis que ho havien de canviar tot perquè no canviés la causa principal del conflicte, de la qual poques vegades es parla clarament: la manca de diners. No és només que la universitat en rebi pocs, sinó que els pocs que rep són cada dia considerats menys rendibles per l'administració. I les lleis, els plans nous es fan pensant més en la rendibilitat que en les necessitats científiques i artístiques de la gent.

Per aquest camí s'ha arribat a la situació actual, que deu ser la més predisposada a atemptar contra la cultura que s'ha vist mai en la història d'un país expert en aquesta mena d'atemptats. Em cenyiré a la filologia, que és el meu camp, però sospito que els físics, els filòsofs o els musicòlegs tampoc no deuen tenir motius per alegrar-se. L'última innovació que estan a punt de patir els estudis filològics ja no pot ser més radical: la filologia no serà problemàtica (sembla mentida que aquesta solució no se li hagués acudit a ningú) perquè no serà. Els vigents experts en estupidesa estan a punt de proposar un pla d'estudis lingüístics i literaris en el qual la paraula filologia, per perillosa i antiquada, s'ha suprimit. El denominat, segons llegeixo a la premsa, "Grup Coordinador del projecte de reforma dels estudis de Filologia" vol reduir el nombre de titulacions existents, i que les diverses filologies es diguin "llengua i literatura"; així, per exemple, la "Filologia catalana" es dirà "Llengua i literatura catalana". ¡Admirable!, ¿no? ¡Quanta intel·ligència, quanta saviesa, quina magnífica troballa!

És clar que el principal motiu de tot això té poc a veure amb el saber. Les testes privilegiades que ho han planificat volen solucionar un problema demogràfic: com que a les facultats de filologia hi ha menys estudiants que abans, es tracta d'agrupar-los formant blocs més amplis, per obtenir cursos més nombrosos i que, d'aquesta manera, sembli que es redueix el que costa a l'Estat cada estudiant. A més a més, disposen d'un argument definitiu, i el diuen posant-se molt seriosos, quasi ferms, amb la rotunditat més obedient: "la normativa europea". També la implantació de l'euro va ser una operació europea que ens ha fet més pobres.

Al motiu demogràfic-econòmic-europeu, podem afegir-n'hi un altre: l'odi a les paraules, a la bellesa del llenguatge, a la formulació clara i precisa de les coses, al pensament, als llibres, al plaer de la lectura. ¿No els heu sentit parlar mai, aquests reformadors entusiastes? ¿No heu vist com escriuen? ¿I volen modernitzar els estudis filològics? Se m'acut una manera de reformar la seva proposta de reforma: que els supressors quedin suprimits, i que se'ls exhibeixi per les universitats i per les places, amb unes orelles de ruc, castigats a copiar la paraula filologia i el seu significat durant la resta de la seva vida.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal