La reforma educativa deixa intactes el català a primària i la religió0

602 30/03/2005, 10:17    el-Periódico.-JORDI-CASABELLA   #LOGSE, #LOE, #LOCE,

La reforma de l'ensenyament no universitari que avui donarà a conèixer la ministra d'Educació, María Jesús San Segundo, manté l'estatus de l'assignatura de Religió i la preeminència del català en els primers cursos de primària i deixa en mans de les autonomies la possibilitat que l'alumne amb més de tres suspensos repeteixi curs a l'ESO.

LA LLENGUA

El català manté la seva posició preeminent

L'avantprojecte de llei orgànica de l'educació (LOE) atorga a l'ensenyament del català el tractament que va obtenir en la llei d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE), aprovada el 1990 sota mandat socialista, que possibilita que en els dos primers cursos de primària (6-7 anys) els alumnes rebin dues hores setmanals de Llengua Castellana, dues de Llengua Catalana i 1,5 d'"estructures comunes", que habitualment s'imparteixen en català, idioma en què es vehicula la formació.

La llei de qualitat (LOCE) dissenyada pel PP, que ara serà derogada, exigia que fossin quatre les hores setmanals de castellà en el primer cicle de primària, un precepte que segons els promotors de la norma "no permetia interpretacions". La proposta del Partit Popular va motivar que unes 30 organitzacions liderades per Òmnium Cultural, la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes i els grans sindicats docents emprenguessin una campanya el 2003 per defensar el català.

L'AVALUACIÓ

Les autonomies decidiran si es promociona de curs

No es rescata la filosofia de l'avaluació contínua proclamada a la LOGSE, però tampoc s'aposta per la repetició automàtica a partir d'un nombre determinat de matèries suspeses, com defensava la LOCE. La norma que s'enviarà a les Corts deixa en mans de les comunitats autònomes la possibilitat que, amb més de tres suspensos, es repeteixi curs a l'ESO. En qualsevol cas, s'estableix una única repetició al llarg de tota la primària i dues durant l'ESO. Les juntes d'avaluació, en què tots els professors determinen d'una manera col.legiada si un alumne promociona, adquiriran més protagonisme, però aquesta nova norma propugna que les decisions siguin fruit del treball en equip del professorat davant de la suma d'opinions individuals per les quals advocava la LOGSE.

LA RELIGIÓ

L'assignatura confessional no patirà canvis

El text que es donarà avui a conèixer insisteix en la voluntat de l'Executiu de respectar els pactes internacionals subscrits per Espanya, en concret els Acords entre la Santa Seu i l'Estat espanyol del 1979, cosa que deixa escàs marge de maniobra per modificar l'estatus de l'assignatura de Religió catòlica. En conseqüència, aquesta seguirà rebent un tractament pràcticament idèntic al que està sent objecte des del 1994: tots els centres públics oferiran la matèria, que és d'elecció voluntària, i els que no la cursin podran escollir entre un ventall d'alternatives que es deixen en mans dels centres. Serà avaluable, no així l'alternativa, però la nota no tindrà efectes al demanar una beca o obtenir la nota mitjana del Batxillerat per accedir a la universitat.

NOVA MATÈRIA

Valors democràtics i foment de la lectura

Es crearà una nova assignatura, denominada Educació per a la Ciutadania, tant a primària com a secundària. Només s'impartirà en alguns cursos. El seu objectiu és transmetre els valors democràtics, com la igualtat i la llibertat, i explicar el funcionament del sistema polític basat en l'Espanya de les autonomies. També s'abordaran temes com la superació de conflictes, la igualtat entre homes i dones, la prevenció de la violència contra les dones i l'acceptació dels immigrants.

La llei fa un especial èmfasi en el fet que es fomenti la lectura i l'ús educatiu de les noves tecnologies, l'arbre del qual, segons els experts en ensenyament, han de penjar tots els aprenentatges.

Es proposa que tots els centres comptin amb biblioteques escolars adequades i que la lectura sigui un compromís dels docents de totes les matèries (no només dels de Llengua i Literatura), ja que aquesta activitat es considera fonamental per prevenir el fracàs escolar.

L’avantprojecte també posa èmfasi en la idea que la comunicació en tots els seus vessants (llegir, escriure, escoltar i parlar) és clau en l’educació i que se n’han de promoure experiències pràctiques.

LA UNIVERSITAT

La prova de selectivitat guanya importància

El Ministeri d’Educació s’ha inclinat finalment per primar la nota obtinguda pels estudiants en la prova de selectivitat i restar pes a l’expedient del Batxillerat a l’hora d’entrar a la universitat. La qualificació dels que optin a cursar una carrera s’elaborarà en funció del resultat de l’examen (un 60%) i les notes del Batxillerat (40%), just al contrari dels percentatges amb què s’estava confeccionant la nota des de l’any 2000, quan el llavorsministre d’Educació, Mariano Rajoy, va decidir donar més protagonisme al Batxillerat. Aquesta iniciativa va provocar aleshores les protestes dels que sostenien que amb aquest sistema s’afavorien els collegis privats, més proclius a inflar les notes de l’alumnat.

LES AJUDES

El text fixa els criteris per accedir al concert

Els criteris bàsics exigibles als centres privats que vulguin accedir al sistema de concerts estan fixats per la norma, encara que la llei orgànica permet que les comunitats facin un desenvolupament ulterior del que es prescriu en el seu articulat.

La Generalitat, per exemple, aspira a elaborar una normativa pròpia que, en principi, la LOE no converteix en inviable. L’avantprojecte no anirà acompanyat de la presentació de la promesa memòria econòmica, en què es fixa el cost de la reforma i les quantitats que l’Administració central es compromet a aportar per finançar-la, sinó que caldrà esperar fins a la fase de debat parlamentari per poder conèixer-ne el contingut.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici