Els pares rebran tres informes

Els pares rebran tres informes0

732 31/03/2005, 11:13 el-Periódico.-JORDI-CASABELLA #LOE, #LOCE,

Els nois de 10 i 14 anys passaran tests que no puntuaran i als 12 podran consultar la seva evolució. La reforma introdueix una matèria comuna en el Batxillerat per potenciar la cultura científica

Els exàmens de recuperació de final de curs a l'ESO desapareixeran

Entre els aspectes més innovadors que inclou l'esborrany de la llei orgànica d'educació (LOE) presentat ahir per la ministra María Jesús San Segundo figura l'entrega a les famílies, per part dels centres, de tres informes sobre la marxa del procés d'aprenentatge de l'alumne al final de quart i sisè de primària i segon d'ESO, als 10, 12 i 14 anys.

LES PROVES Un triple diagnòstic dels coneixements de l'alumne

A Catalunya, tots els alumnes de quart de primària i segon d'ESO ja s'enfronten a una prova general que avalua el grau d'assumpció de les competències que es consideren bàsiques a la seva edat. Els resultats d'aquest examen són de caràcter intern, no són traslladats a les famílies i únicament es fan servir per comparar-los globalment amb els d'altres centres situats en entorns socioeconòmics similars.

Els pares, que fins ara únicament tenien coneixement de la progressió acadèmica dels seus fills a través de les notes, almenys de forma documental, a partir del curs 2006-2007 rebran tres informes "orientadors". A més a més dels que evidenciïn si l'alumne disposa dels coneixements requerits als 10 i als 14 anys, quan finalitzi la primària (12 anys), "amb la finalitat de garantir la continuïtat del procés de formació, cada alumne disposarà d'un informe sobre el seu aprenentatge i els objectius assolits", assenyala la norma. D'aquesta manera, es tracta de detectar o prevenir les dificultats i actuar amb el coneixement i la coresponsabilització de les famílies.

LA NOVA MATÈRIA Més formació científica per als batxillers

L'avantprojecte de la principal llei que regularà l'ensenyament no universitari a Espanya a partir del 2006 introdueix una nova matèria comuna per als estudiants de les dues modalitats no científiques de Batxillerat, Arts i Humanitats i Ciències Socials. L'assignatura, que es coneixerà amb el nom de Ciències per al Món Contemporani, pretén proporcionar una cultura científica bàsica al batxiller de lletres.

Després de superar els dos cursos de què consta el Batxillerat, l'alumne obtindrà el títol sense necessitat de sotmetre's a cap examen de re- vàlida, com proposava la llei de qualitat (LOCE) del PP. Per accedir a la universitat, s'haurà d'enfrontar amb èxit a la prova de selectivitat, que serà redissenyada i que tindrà més valor que l'expedient de Batxillerat per optar a una plaça en la carrera escollida. La segona matèria de nova creació que introdueix la reforma, Educació per a la Ciutadania, s'impartiria exclusivament en un curs de primària i dos d'ESO.

LA PROMOCIÓ Només hi haurà exàmens de recuperació a 4t d'ESO

Els exàmens de recuperació de final de curs a l'ESO, que van ser reintroduïts per la llei de qualitat, que possibilitava que es fessin al juny o al setembre, desapareixeran. La llei només manté aquesta figura a quart d'ESO. Al Batxillerat, no obstant, seguiran existint.

A diferència del que establia la llei del PP, que fixava l'obligatorietat de repetir curs a l'ESO amb tres suspensos, la LOE deixa en mans del professorat la decisió de si l'alumne que fracassa en tres assignatures ha de promocionar o no. Amb quatre matèries pendents s'haurà de repetir, segons la llei, però l'exigència està oberta a la negociació amb les comunitats autònomes, que poden reclamar les competències de la promoció, segons ha reconegut el secretari general d'Educació, Alejandro Tiana.

Si finalment aquest article no rep la consideració de precepte "bàsic" per part del ministeri, la Generalitat previsiblement optarà per deixar que siguin els professors els qui tinguin l'última paraula sobre la repetició, amb independència del nombre de suspensos.

CONCERTS Les ajudes als centres privats seran revisades

La llei orgànica del dret a l'educació (LODE), aprovada el 1985, encara que modificada per la LOE, és l'única de les grans lleis educatives de la democràcia que segueix en vigor. El marc general de la regulació dels concerts educatius figura a la LODE i gairebé no s'hi han fet variacions en aquesta ocasió, únicament "retocs tècnics", fruit de l'experiència acumulada durant els dos decennis en què ha estat en vigor, segons va explicar la ministra. Tot i així, San Segundo va admetre que una qüestió "a debatre amb les comunitats autònomes" és la de si els centres que escolaritzen nens i nenes per separat, com és el cas dels col.legis vinculats a l'Opus Dei, han de tenir la mateixa consideració que la resta a l'hora de ser finançats amb fons públics. La ministra d'Educació va posar èmfasi en la necessitat que les escoles concertades assumeixin més protagonisme en l'escolarització de l'alumnat procedent de la immigració.

LA RELIGIÓ Una qüestió pendent d'"arribar a un acord"

De les condicions en què s'impartirà la matèria de Religió catòlica se'n diu ben poca cosa. La titular d'Educació ho va justificar dient que es tractava d'una llei de mínims, pendent d'ulteriors desenvolupaments, i que encara albergava l'esperança d'"arribar a un acord sobre la regulació concreta de l'assignatura" amb tots els actors socials. No obstant, es va referir a la voluntat que la matèria sigui "avaluable, però no computable a efectes de sol.licitud de beques i tampoc per fer mitjana amb l'expedient de Batxillerat", mentre que l'alternativa, va dir, no hauria de ser avaluable. O sigui, es va declarar partidària de mantenir l'estatus actual. San Segundo va afegir que les "qüestions de detall", com la possibilitat de no cursar-ne cap d'alternativa, s'abordaran "més endavant".

facebook twitter enllaçar comentar