Els docents posen pegues a la reforma educativa0

Lectures (723) 03/04/2005, 18:14  |  el-Periódico.-CATALINA-GAYÀ/ANTONIO-M.-YAGÜE  |  Etiquetes: #LOGSE, #LOE, #LOCE,

Els docents estan descontents amb la reforma de l'ensenyament no universitari, la llei orgànica de l'educació (LOE), que el Govern socialista va presentar dimarts passat. La qualifiquen d'"ambigua" o de "pegat" entre la LOGSE, que es va posar en marxa en el curs 1992-1993 durant el mandat socialista, i la LOCE, aprovada pel Govern del PP el 2001. Opinen que la LOE no és tan "demagògica" com la primera ni tan "retrògrada" com la segona.

Segons els professors, la disciplina és el gran problema a les aules del segle XXI

Els docents consideren positives les mesures de suport als alumnes. A més, consideren que hi ha un esforç per implicar més els professors amb els centres. Tot i així, coincideixen que la LOE fracassarà sense el suport econòmic adequat. Una altra queixa. Diuen que tantes reformes no són un símptoma de bona salut del sistema educatiu. A parer seu, tants canvis els desorienten i no augmenten la qualitat de l'ensenyament.

SECUNDÀRIA

"És un pegat amb el qual les coses no van a pitjor"

Agustí Camós, catedràtic de Biologia i professor d'ESO i de Batxillerat a l'IES Miquel Martí i Pol de Cornellà, diu amb rontunditat que la LOE "és un pegat amb el qual les coses no van a pitjor. La LOCE era un retrocés als setanta. La nova llei és un fre, però no s'hi aborden les necessitats educatives". Camós, que fa 28 anys que és entre alumnes, diu que és un que problema hi hagi tantes reformes. "El sistema educatiu necessita una certa estabilitat. Amb tants canvis, la possibilitat de veure els resultats en les promocions es complica", diu. Més encara. Segons Camós, "l'ensenyament està desfasat".

I és que per a la majoria de professors l'ensenyament segueix un camí, i la societat, un altre. La reforma actual, diuen, no fa res en aquest sentit. Jordi Ardanuy, professor a l'IES Rafael Casanova de Sant Boi, és encara més pessimista que Camós. Amb 20 anys d'experiència docent, Ardanuy qualifica de "negativa" l'actual reforma educativa. "Tornem a la LOGSE, que és un projecte demagògic. Amb la LOE, s'han deixat de banda plantejaments que la LOCE aportava. Sobretot en el que es refereix a claredat disciplinària". És que, segons els professors, la disciplina és el gran problema a les aules del segle XXI.

"Els nens són els peons de les reformes polítiques"

Esther Rodríguez és professora des de fa 37 anys i treballa al Col.legi Amor de Déu, a Barcelona. Explica que ja ha viscut massa reformes i canvis de plans d'estudi. Rodríguez diu indignada que amb tanta reforma es desorienta els professors i no es beneficia els alumnes: "És un desastre. Els nens són els peons de les reformes dels polítics i els professors no sabem a què atenir-nos".

Martí Cifre, professor a l'Escola Vedruna-Gràcia de Barcelona, es queixa que als professors "com sempre" no se'ls ha tingut en compte per planificar la nova llei. "No ens han preguntat res", diu.

Per ell, la disciplina també és el problema més greu que hi ha a les aules. Cifre explica que, segons sembla, la reforma fa alguna cosa en aquest sentit. "Segueix els passos anteriors i s'encamina cap al que era el BUP i el COU. Això és bo perquè abans hi havia més disciplina que ara", afirma. Jordi Cortés, catedràtic de Filosofia i professor a l'IES Joanot Martorell d'Esplugues de Llobregat, va renunciar al càrrec de director quan es va posar en vigor la LOGSE. Per ell, aquella llei anava en detriment de l'ensenyament públic. Ara, Cortés no dubta a qualificar l'actual reforma de "pegat".

La jutja menys retrògrada que la LOCE --"Hi havia un excés de mesures estrictes i mecàniques", diu--, però opina que no és una solució per a l'educació. Sobretot en el que es refereix a l'ensenyament de Religió. Tot i així, també considera que hi ha aspectes positius: "Dóna més importància al claustre i en l'elecció de directors no hi intervé només el professorat. Hi ha més orientació per als alumnes que vulguin cursar FP o Batxillerat, i implica més el professorat a l'hora de decidir si un alumne ha de repetir".

"S'ha de fer que els xavals s'esforcin"

Roberto Salmerón, catedràtic de l'Institut Carlos Bousoño de Majadahonda (Madrid), considera que la llei té aspectes positius. No obstant, a parer seu seria necessari aconseguir un pacte educatiu per tenir una llei estable, com passa a Noruega i a altres països que han obtingut els millors resultats en el recent Informe Pisa. "Hi ha molts alumnes que a 3r i 4t de l'ESO, fins i tot abans, necessiten atenció personalitzada. Se'ls ha de facilitar, no podem aparcar-los. En les mesures previstes la llei és positiva", recolza.

"Encara que sigui complicat, sobretot amb la creixent població d'immigrants, l'escola ha de tenir ressorts (diners, formació i professorat) per atendre alumnes amb fracàs escolar i moltes vegades, al darrere d'aquest, fracàs familiar", demana Salmerón. Però al mateix temps, aquest catedràtic creu que la legislació és massa permissiva i poc exigent amb els alumnes. "Sense descuidar la formació personalitzada quan sigui necessari i perquè no es quedin pel camí, cal aconseguir que els xavals s'esforcin. Hem de fer que vegin que només així se'ls prepara per a la vida, perquè la vida és exigent", recalca.

"El professorat sempre resulta el gran oblidat"

Rosa María Gutiérrez, involucrada en la professió docent des de fa 35 anys i que actualment imparteix Art i Geografia en un centre religiós concertat, lamenta la situació en què es troba el professorat, que "sempre resulta el gran oblidat de la societat, excepte que aquesta llei hi posi remei". Gutiérrez, professora de 3r i 4t d'ESO i de 1r i 2n de Batxillerat, considera que tenir uns 25 alumnes per classe seria l'ideal, i a més opina que els alumnes tenen massa assignatures, però els falta destresa en matèries "de tota la vida" com la lectura i la comprensió.

Per Mariano Martínez, catedràtic de l'Institut Mirasierra de Madrid, la llei canvia molt poc la situació. "No és tan dura com la LOCE ni tan permissiva com la LOGSE, amb la promoció automàtica. La prova de diag- nòstic a 4t de l'ESO sembla interessant perquè la gent sàpiga com acaben els seus fills l'etapa. La de primà- ria, no tant. Els alumnes són molt petits i no hi ha gaire coses per avaluar", opina.

Martínez objecta que no s'entén gaire bé que la religió sigui una matèria avaluable però no computable, i considera molt positiu que els claustres de professors recuperin poder en els consells escolars i que els redactors s'hagin adonat que hi ha tres coses molt importants en l'educació: la gramàtica, la comprensió de textos i el càlcul.

PRIMÀRIA

"Cal evitar que passin amb carències formatives"

"La nova llei sembla un pedaç més des del punt de vista pràctic, pures intencions", assegura rotund Augusto del Pozo, professor de tercer de primària (8 anys) del col.legi públic Cardenal Herrera Oria de Madrid, a la zona nord de la capital.

Del Pozo, que fa 27 anys que es dedica a la docència en altres centres, alguns de zones més deprimides de l'extraradi madrileny, reconeix que la LOE té aspectes positius, com les mesures de suport, reforços i desdoblaments. "Però cada vegada tenim més burocràcia i menys temps per dedicar a alumnes amb problemes o amb dificultats en una cosa tan simple com llegir i escriure. La futura llei conduirà al fracàs o la repercussió serà mínima si no hi ha més diners i més vertebració i estructuració pràctica", vaticina Del Pozo.

Aquest docent, que ha conegut i aplicat tres lleis, considera que la norma "probablement és massa tova" a l'imposar que només es pugui repetir una vegada, sobretot en el cas d'alumnes amb necessitats especials, la majoria immigrants, que estan molt endarrerits. "No en són gaires, però encara que només n'hi hagi tres o quatre per aula exigeixen un esforç i una paciència que desborda molts docents", adverteix el professor. No obstant, Del Pozo considera positiva la reducció de les 11 assignatures actuals a 8. "Així és més difícil que tinguin 4 suspensos, però cal evitar que passin amb carències de formació", estima.

"S'hauria d'augmentar el nivell d'exigència"

"No hi ha estímuls, els alumnes s'han acostumat a fer el mínim. S'hauria d'augmentar el nivell d'exigència

"Jo ja no em crec res. Si no hi ha persones, estímuls, diners i ganes de treballar no fem res", assegura amb profund escepticisme Serafín Benedí, mestre des de fa 30 anys, actualment al col.legi públic Miraflores de Saragossa. Per Benedí, especialista en pedagogia terapèutica d'integració per a alumnes amb dificultats, els canvis de la futura norma donats a conèixer fins ara són molt escassos i es poden quedar en un simple canvi de llibres de text perquè les editorials facin l'agost.

"Repetir una sola vegada és molt poc. A alguns nens no els aniria malament repetir, sense esperar a final de cicle com s'acostuma a fer", defensa Benedí. Al seu parer, la llei i el sistema intenten afavorir els més febles, els menys preparats, "cosa que està molt bé", però s'hauria de bolcar amb els bons o simplement mitjans. "No hi ha estímuls, els alumnes s'han acostumat a fer el mínim. S'hauria d'augmentar el nivell d'exigència", defensa.

El professor saragossà troba a faltar més suport de la societat i les famílies als professors. "No només no se'ns ajuda, sinó que a vegades se'ns treu l'autoritat, i així és difícil portar a terme la nostra tasca, sobretot amb alumnes amb problemes", lamenta Benedí.

El mestre crida l'atenció sobre la complexitat creixent de les aules, que equipara el docent amb l'antic mestre unitari. "Immigració a part, cada alumne és un món. Cada vegada hi ha més diversitat i és més difícil atacar-la", adverteix.

DIRECTORS DE CENTRES

"Li falten diners i implicar més la societat"

Roberto Rey, director del Centre d'Innovació Educativa i del col.legi de secundària Santa Cristina de Madrid, aplaudeix la decisió de la llei que un alumne repeteixi amb quatre suspensos o amb tres si es tracta de matèries instrumentals (llengua, matemàtiques o anglès) i així ho decideix la junta d'avaluació. "El que sigui no tancar pas als alumnes pot ser bo en moltes ocasions", sosté Rey. De la mateixa manera, valora positivament la reducció del nombre d'assignatures, els reforços, i la importància més gran a la lectura i a les matèries instrumentals bàsiques. "Li falta implicar més el conjunt de la societat i els diners. La dotació econòmica serà decisiva", adverteix.

El responsable de la junta de portaveus de directors d'Instituts d'Educació Secundària de Madrid, José Antonio Martínez, considera que la LOE suposa un alleujament i més tranquil.litat per als docents, ja que quan entri en vigor el col.lectiu sabrà a què atenir-se. A parer seu, actualment, el col.lectiu està despistat i no sap quina llei atendre. Per Martínez, la nova llei presenta un ventall de possibilitats desconegut fins ara. "Si se saben aprofitar bé, amb la corresponent dotació econòmica, podria ajudar a fer front a problemes com el fracàs escolar".

ESPECIALISTES

"Els professors estan farts de tant canvi"

Per Aurora Campuzano, experta en educació de l'editorial SM, els professors "estan avorrits de tants canvis", ja que des de l'arribada de la democràcia les lleis educatives han tingut una mitjana de vigència de 5 anys. "Els estudis internacionals diuen que per avaluar un sistema educatiu es necessiten almenys 10 anys d'experiència i posada en pràctica", destaca Campuzano.

L'especialista considera que els professors estan en desacord amb la promoció automàtica dels alumnes, però recolzen l'atenció personalitzada, amb menys alumnes i més recursos. "Els desdoblaments que anuncia la llei seran molt benvinguts, però els docents no s'ho creuran fins que no vegin materialitzades aquestes propostes a les seves classes", explica Campuzano.

Jordi Deulofeu, director del màster de professorat de secundària de la UAB, afirma que la "reforma educativa és positiva en alguns temes que ja contemplava la LOGSE i que s'havien perdut amb la LOCE". "La LOCE confonia la qualitat amb controlar els alumnes. L'ensenyament només millora si augmenten les condicions del centre i del professorat. La reforma torna a donar protagonisme al centre", diu l'expert. Tot i així, segons Deulofeu, aquesta reforma tampoc recull "de manera contundent" com ha de ser la formació inicial dels professors. "Encara existeix el CAP (Curs d'Adaptació Pedagògica), que és un curset totalment insuficient", assenyala.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal