REFORMES EDUCATIVES D'UN SOL ÚS0

561 06/04/2005, 10:06    el-Periódico.-JOSEP-Pernau

Fa 26 anys i uns mesos que estem en democrà- cia i ja s'ha posat en marxa la sisena reforma educativa. Si no m'equivoco, significa que els nostres nens toquen a una reforma cada quatre anys i uns mesos. Total, que gairebé hi ha hagut tants canvis en la programació escolar com legislatures. Però no ha estat així. Cinc mandats van ser per a Felipe González i dos per a José María Aznar. Significa que van reformar les seves pròpies reformes. Si no, els càlculs no surten.

Tinc curiositat per saber el que dura una reforma en països com Alemanya o Suècia. Segurament, en el consum de plans educatius, Espanya figura en els primers llocs d'Europa, de la mateixa manera que apareix en els últims en tot el que significa progrés, modernitat i nivell de benestar. Tot el que costa que s'esmeni un article de la Constitució són facilitats per variar les normes que regeixen l'educació. Una mica més de ciències i una mica menys de lletres; un increment de la rigidesa en l'estudi d'una llengua estrangera; la inclusió del budisme entre les opcions d'ensenyament religiós que s'ofereixen als fills de pares creients; una rebaixa en la tendra edat de l'inici dels estudis d'informàtica, i ja tenim una nova reforma. Sense proposar-nos-ho, el columnista potser acabarà de brindar alguna idea per al setè canvi.

Les reformes no ens duren gens i es diria que són d'un sol ús. En un tema al qual donaven tanta impor- tància els nostres avantpassats del segle XIX ens passem la vida fent-hi assajos i provatures. És l'eterna provisionalitat. Si es diu de nosaltres que no som gaire seriosos, acceptem-ho sense dir ni piu. El mèrit és únicament nostre. Ens ho hem ben guanyat.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici