Cid anuncia mesures legislatives per contrarestar el descens del català0

Lectures (438) 29/04/2005, 07:39  |  Avui.-Sònia-Pau

Educació posarà en marxa un pla d'actuacions per consolidar i potenciar l'ús del català als centres educatius, que inclourà des d'accions de sensibilització cap a la comunitat educativa -tant els docents com els monitors, els alumnes i les famílies- fins a canvis normatius, en què destaca un decret que garantirà els drets lingüístics de l'alumnat i criteris més exigents en els nivells de coneixement del català per part del professorat.

Aquesta serà la resposta a unes dades que evidencien que "la llengua catalana està adormida", segons la definició de la consellera d'Educació, Marta Cid: entre el 10% i el 20% de classes a les escoles es fan en castellà, proporció que als instituts puja i se situa entre el 30 i el 40%.

"No ens hem d'alarmar, però és una situació que hem de saber corregir", va exposar ahir la consellera, que va recordar que, segons la llei de política lingüística del 1998, "el català ha de ser la llengua vehicular també a les escoles i instituts". A més, va indicar que aquest "adormiment" de la llengua no es produeix només a les aules, sinó també en l'entorn escolar, i que per això les mesures es dirigeixen tant a la comunitat educativa com als monitors d'activitats extraescolars.

Davant d'aquest panorama que evidencia que el català no actua de llengua vehicular a les classes, el secretari de Política Lingüística, Miquel Pueyo, hi va buscar el vessant positiu i va recordar que, segons les últimes enquestes amb què treballa el govern, el 99,5% de nois entre 15 i 19 anys entenen el català; el 98,6% el parlen; el 99,5% el llegeixen i el 99,1% l'escriuen.

Baixa com a primera llengua

"El sistema educatiu ha fet els seus deures", va concloure Pueyo, que tot seguit, però, va advertir que si l'any 2000 el 59,5% d'aquests joves tenien el català com a primera llengua, és a dir, la llengua habitual a casa, l'any passat el percentatge va baixar al 54%.

Aquest descens coincideix amb l'increment de la població immigrada dels últims anys, però el secretari de Política Lingüística va insistir a matisar-ho: "No ens equivoquem: atribuir a la immigració la responsabilitat del dèficit en l'ús del català seria injust, fals i desorientador a l'hora de cercar solucions", va explicar, amb el raonament que precisament els nouvinguts han trencat el tòpic de la tria entre català o castellà, perquè a Catalunya hi ha gent de 190 països i, més concretament, hi ha marroquins amb quatre llengües diferents i xinesos amb deu varietats de xinès.

Vist com una oportunitat

Per Pueyo, aquesta situació de diversitat de llengües s'ha d'interpretar com una oportunitat i no pas com un inconvenient: "El català ha de ser la llengua d'acollida i actuar de cohesionadora, i així fer de lligam entre els diferents orígens i les diferents llengües que parlen les famílies a casa".

En la mateixa línia d'anar més enllà de l'ús acadèmic i de fer servir la llengua per construir el país, Cid va plantejar que "cada centre educatiu ha de fomentar el desenvolupament d'un projecte plurilingüe, fruit d'una nova convivència entre les cultures".

I va afegir que "la diversitat lingüística de l'alumnat en cap cas ha de deixar en segon terme la llengua catalana, que ha de ser la llengua vehicular i d'aprenentatge". "Els joves coneixen el català, el parlen i l'escriuen, però el repte és que es converteixi en la llengua d'ús tant a dins com a fora de l'escola", va concloure la consellera d'Educació.

Incidir en els aspectes comunicatius de la llengua Entre els objectius del pla per la llengua i la cohesió social que ha posat en marxa Educació hi ha aconseguir que els alumnes acabin la secundària obligatòria amb plena competència lingüística. El subdirector de Llengua i Cohesió Social del departament, Josep Vallcorba, reconeix que l'escola ha dedicat massa temps a entendre la llengua, i considera que el camí cap on s'ha d'avançar és incidir més en els aspectes comunicatius de la llengua, és a dir, cap a la comprensió lectora i l'argumentació. Un altre canvi serà que el nivell C de català s'obtindrà en finalitzar el batxillerat, i no a la secundària obligatòria, com està establert ara.

Paral·lelament a aquestes modificacions curriculars, hi ha l'esforç de dur els continguts lingüístics cap a la pràctica, s'aplicaran mesures per formar el professorat en aspectes lingüístics i es vol assegurar que tots els de nova contractació acreditin la titulació suficient per fer la docència en català. En aquesta línia, es vol reforçar i donar un relleu especial als inspectors, tant en la funció d'assessor com perquè vetllin per l'ús del català per part del professorat i s'assegurin que es garanteixen els drets lingüístics de l'alumnat, que preveu la llei de política lingüística.

Un consell assessor presidit pel filòleg i exrector de la Universitat de Vic Ricard Torrents s'encarregarà d'establir les que hauran de ser les grans línies del sistema educatiu no universitari en temes lingüístics. Torrents no va amagar que la situació actual de la llengua catalana és "una anomalia" i no es va estar de recórrer a la història per recordar que als 70 es va haver de fer una feina de reciclatge per introduir el català com a eina dels professors que ja estaven en actiu, que després es van aplicar estratègies d'immersió per als alumnes que tenien com a llengua materna el castellà i que ara s'han d'aplicar per a alumnes dels cinc continents.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal