I els llibres de text, qui els paga?0

Lectures (565) 10/05/2005, 09:04  |  Avui.-Lluís-Hernàndez-i-Sonali

Parlant del problema del creixement constant de la despesa en medicaments, un amic meu m'explicava fa temps la teoria del "triangle pervers": la decisió sobre què es consumeix, el mateix acte del consum i, finalment, el pagament de la despesa. El triangle, en la nostra sanitat, és pervers, perquè qui consumeix (el malalt) ni paga ni decideix; qui decideix (el metge) ni paga ni consumeix; i finalment, qui paga ni decideix ni consumeix. El meu amic, pessimista a còpia de ser realista, creu que, mentre no es trenqui per algun lloc aquest triangle, la despesa sanitària en farmàcia no deixarà de créixer, sense que això vulgui dir que els malalts tinguin més salut..., entre altres coses perquè, si no es pot reduir la despesa en farmàcia, caldrà reduir-la en altres coses: personal, instal·lacions...

Als centres docents encara no hem arribat a completar els tres costats del triangle, però hi estem arribant. Parlo, és clar, dels llibres de text. En principi, els docents -a través dels departaments didàctics- decidim quins llibres de text volem usar; i ho decidim, és clar, pensant que el llibre ens sigui una eina ben útil. No sé si sempre som conscients, quan les editorials ens ensenyen les mostres del llibres, plenes d'il·lustracions, de colors, en paper lluent..., que tot això té un preu. I dic que no ho sé, perquè és ben cert que, en el moment de triar un llibre, no tenim informació sobre el preu que aquell llibre tindrà... És un detall que les editorials solen ometre. Tot i això, cada cop som més els professors que procurem tenir present també aquest factor en la nostra decisió: perquè tenim molt a prop, els veiem cada dia, els que hauran de fer, finalment, la despesa.

I ara creix cada cop més la idea que els llibres han de ser gratuïts. I l'administració, tot i que no diu encara que sí, sembla que acabarà per acceptar-ho. ¿Algú creu, llavors, que les editorials faran llibres més barats, o que es fomentarà el reciclatge, o que s'intentarà que el llibre del germà gran valgui per al petit? ¿Algú creu que els professors triaran els llibres més barats, i s'arriscaran a comparar-se amb l'escola veïna, que els haurà triat dels més espectaculars possibles, sabent que en tots els casos els pares pagaran el mateix, és a dir, no res? ¿O més aviat és cert que tindrem tendència a no mirar-nos-hi gaire en el preu? I encara: ¿algú pot creure, avui, que una mesura de gratuïtat general, indiscriminada, és una mesura progressista, en un país en què la renda declarada dels treballadors és molt més baixa que la renda declarada dels empresaris, per exemple? La despesa en educació pot rebre ajudes a través de l'assistència social, o a través de deduccions en l'impost sobre la renda, o com sigui, però mai indiscriminadament, mai de manera generalitzada.

Lluís Hernàndez i Sonali. Catedràtic d'institut


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal