Una vida en qüestió0

798 15/05/2005, 14:58    el-Periódico.-ANTONI-FUENTES

La revelació sobre la mentida d'Enric Marco ha posat en marxa la revisió de la resta del seu currículum anarcosindicalista.

Els seus antics companys de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i alguns lluitadors antifranquistes han manifestat els seus dubtes sobre el fet que s'allistés tan aviat a la Columna Durruti, amb només 14 anys, (ell diu que va néixer el 14 d'abril de 1921) i sospiten que es tracta d'una altra "novel.la històrica" del fals pres d'un camp d'extermini nazi expresident de l'Amical de Mauthausen. Quan les tropes de Franco van entrar a Barcelona, Marco afirma que era a Montserrat convalescent d'unes ferides causades al front.

No obstant, els cenetistes històrics que van participar en la guerra, alguns d'ells a la Columna Durruti, tenen serioses sospites sobre la veracitat de la història de qui va arribar a ser màxim dirigent del sindicat durant els anys 1978 i 1979. "Cap veterà del sindicat a l'exili respon per ell", va assegurar a aquest diari el secretari general de la CNT, Iñaki Gil, que recorda que Marco "defugia" el contacte amb aquest col.lectiu.

Participació dubtosa

També provoca sospites el fet que Marco afirmi que va participar en la columna més emblemàtica per als anarquistes. "Potser és d'un altre capítol de la novel.la històrica que va escriure amb tocs megalòmans", afegeix Gil, que recorda que llavors Marco estava estudiant Història Contemporània.

Jesús García, membre del comitè nacional de la CNT encapçalat per Marco fins al 1979, va afirmar que els integrants de la Columna Durruti es coneixien però que no tenien notícia de Marco. Respecte als anys de la transició, García indica que Marco no va participar en les reunions clandestines en què es va preparar la reaparició de la CNT. "En aquella època --afegeix-- ens coneixíem tots els que ens movíem en la clandestinitat".

El president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics, Enric Pubill, coincideix a afirmar que Marco no va participar en els grups de solidaritat clandestins. Per Joan Zambrana, historiador i autor de La alternativa libertaria. Catalunya 1976-1979, "la lluita antifranquista de Marco i la seva participació en la guerra civil són fets certs", encara que es tracta d'un personatge "a mig camí entre els dirigents històrics i els joves de la CNT".

Ràpida ascensió

La primera notícia sense discussió de l'aparició en públic d'Enrique Marcos, com es feia dir aleshores, es va produir a final dels 70 en el sindicat del metall de Barcelona. Els metal.lúrgics el van proposar com a secretari general de Catalunya i, poc després, va accedir al lideratge a Espanya després de la dimissió del comitè nacional amb seu a Madrid. "En realitat no va ser una elecció com a tal, sinó que va aparèixer per la porta del darrere de la transició", va assegurar Iñaki Gil, que va afegir que era difícil qüestionar algú tan "voluntariós i predisposat" després de les dificultats per cobrir el buit de la direcció. Una de les fites en la carrera sindical de Marco va ser la vaga de gasolineres dels anys 1977 i 1978, que va arribar a paralitzar les estacions de servei i va obligar la policia a suplir els empleats. Però, sens dubte, el fet històric de més transcendència que va viure a la CNT va ser l'atemptat contra la sala de festes Scala de Barcelona, el 15 de gener de 1978, en què hi va haver quatre morts. El sindicat va atribuir l'acció a infiltrats de la policia, cosa que va aixecar una caça de bruixes interna que va arribar a esquitxar Marco i tot. Però, finalment, van identificar com a talp Joaquín Gambín.

Joan Zambrana relata en el seu llibre que a l'acabar una manifestació contra els Pactes de la Moncloa celebrada el dia de l'atemptat, Marco es va dirigir als presents i va donar per conclosa la protesta. Una hora després, es va produir l'atac a l'Scala amb còctels Molotov.

Malgrat tot, al cap de tres mesos, Marco va passar a ser el màxim dirigent de la CNT però no va poder frenar una sagnia d'afiliats i la divisió interna entre les faccions d'"històrics i renovats". La fractura sense retorn es va produir en el congrés del mes de desembre del 1979 a Madrid. La tensió va anar in crescendo fins al punt que Marco va haver d'abandonar el congrés enmig d'insults i d'intents d'agressió. "A la comissaria de policia em van tractar molt millor", va deixar anar el sindicalista abans de sortir, segons relata la revista llibertària Bicicleta.

Per Zambrana, l'aleshores secretari general de la CNT no es va inclinar clarament per cap de les dues posicions enfrontades, entre els partidaris de mantenir-se fora del sistema i les dels que defensaven la participació en les eleccions sindicals.

A partir de llavors, es va iniciar un llarg plet entre cenetistes en què Marco, expulsat del sindicat, es va decantar per la creació d'una nova central que l'any 1989 va renunciar a les sigles de CNT després d'una sentència judicial i va optar per adoptar les sigles de la CGT. Es va desvincular del sindicalisme actiu i va dirigir la seva activitat pública cap a la Federació de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (Fepac), en què va estar uns 20 anys i va arribar fins i tot a ser-ne vicepresident, i en l'organització Amical de Mauthausen, que va presidir fins que va ser descoberta finalment la seva fabulació la setmana passada.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici