Centres concertats0

Lectures (472) 26/05/2005, 08:54  |  Avui.-Jordi-Cabot-Ple/Barcelona

Sempre he pensat que la responsabilitat de l'educació dels fills està en mans dels seus pares. Per això una de les tasques que amb més interès i dedicació vàrem emprendre en el seu moment va ser l'elecció del col·legi on havien, no només d'estudiar, sinó més enllà, de formar-se.

El col·legi ha de ser una extensió de la formació que els fills reben a casa. Per això era important garantir al màxim la nostra identificació amb l'ideari del col·legi, més que la seva excel·lència acadèmica i molt més que la seva ubicació geogràfica.

Vàrem escollir un centre concertat. Trobem raonable que els sistemes pedagògics i les iniciatives educatives del centre puguin requerir una aportació econòmica suplementària a l'import de l'educació pública a la qual tenim dret. Però aquesta és la nostra decisió. Els pares hem de tenir dret a complementar amb el nostre esforç l'educació que ha de garantir l'Estat... Si no, on queda la iniciativa personal? Qui pot posar un límit a aquest dret?

No entenc, doncs, per què últimament es critica tant els centres concertats. ¿Per què se'ls presenta com a "patronal de l'educació", com a màquines de fer diners a càrrec de l'erari públic? No som nosaltres, els pares, els que originem el dret a la subvenció? ¿Per què se'ns critica que els pares fem aportacions econòmiques complementàries? I, finalment, tinc por, molta por, perquè el govern està decidit a retirar-nos les subvencions a tots aquells pares que no volem educar els nostres fills a la seva manera.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici