Hi ha un Jokin a cada centre0

Lectures (642) 31/05/2005, 09:42  |  Enviat-per-Antonio-Tinajas  |  Etiquetes: #Salut laboral,

Durant molts anys, vaig actuar com a instructor dels expedient oberts a l'alumnat del meu institut per comportaments susceptibles de ser sancionats. Del fotimer de casos que vaig conèixer, recordo un especialment. Va passar fa cinc o sis anys. Havíem obert expedient a un nen de 1r d'ESO que havia colpejat un altre alumne que estava amb els seus amics fora del centre.

Quan vaig veure la cara de tros de pa de l'agressor m'en vaig adonar que havia alguna cosa que no encaixava: no semblava un addicte a les baralles i, encara menys, que fos capaç d'enfrontar-se amb cinc a l'hora, que és el que havia passat. Efectivament, de les converses amb el suposat agressor i amb el seu pare (separat, que vivia sol i amb un altre fill més petit) , vaig assabentar-me que el nen, lluny d'agredir altres companys, havia decidit rebel·lar-se contra un malson que ja durava massa temps, concretament des del parvulari. El pare em va explicar els abusos constants que havia patit el seu fill durant tota la primària per part d'un grupet de nois, i la infinitat de vegades que s'havia queixat a la directora sense que ningú semblés prendre cap mesura perquè el pas d'aquella criatura per l'escola fos més feliç. Inevitablement, el tros de pa es va retrobar amb els seus agressors a l'institut on van continuar fent el mateix. Fins que no va poder més i va explotar. Evidentment, vaig proposar que el tros de pa no fos sancionat i vaig parlar amb les famílies dels perdonavides de 12 anys (acomodades, ben situades en la piràmide social,) perquè no es tornés a repetir una situació semblant.

Recentment, he tingut coneixement d'un cas similar. El nou tros de pa arrossega un renom ¡des dels 3 anys! Nomenar algú d'una manera despectiva acostuma a ser la punta de l'iceberg i representa sovint el tret de sortida que enceta un procés continu d'abús i d'humiliació que, en aquest cas, sospito que encara continua. Aquest nou tros de pa ja ha estat estomacat.

I ho continuarà sent fins que exploti, s'aliï amb els seus agressor contra un altre tros de pa, o deixi l'institut (finals més dramàtics, afortunadament, només passen molt de tant en tant), si ningú fa res per evitar-ho.

Afortunadament per a ell, aquest no ha estat el cas.

¿La solució? Vigilar i denunciar. Com a pares, no hem de deixar córrer les informacions que ens transmeten els nostres fills, sense oblidar, però, que representen el punt de vista d'un infant o d'un preadolescent, la seva manera d'interpretar una realitat que no sempre és com ells la veuen, com la recorden o com l'expliquen. Sovint, el problema no és allò que et diuen que han vist o que els ha passat, sinó allò que t'amaguen. Com a professors i professores, hem de tenir el ulls ven oberts i denunciar qualsevol abús.

No podem justificar determinats comportaments titllant-los d'esporàdics. No existeix l'abús esporàdic: la persona que abusa una vegada, si ningú ho impedeix, ho torna a fer. Tampoc podem acceptar l'excusa més habitual en aquests casos: "era una broma". Família i professorat, tots, hem de > denunciar davant els directors i directores dels nostres col·legis i instituts qualsevol abús del qual tinguem coneixement, sigui qui sigui la persona que el pateixi, perquè és a ells i a elles a qui correspon fer el possible per resoldre el problema.

I educar, evidentment. En aquests sentit, com a pare, tinc el dret de saber si, malauradament, el meu fill o la meva filla té un comportament inacceptable envers altres alumnes, perquè és la seva família la responsable primera de la seva educació, i no volem que ningú ens estalviï aquest tràngol. Com a professor, vull formar part d'un col·lectiu que aprofita qualsevol ocasió per a transmetre el valor del respecte envers els altres i l'obligació de fer front a l'abús, vingui d'on vingui. En aquest sentit, m'agradaria saber quantes reunions de coordinació de secundària (però també dels darrers cursos de primària) han aprofitat el cas del suïcidi d'en Jokin (que va patir la violència sistemàtica dels seus companys i companyes), per a organitzar activitats de tutoria que contribueixin a evitar situacions similars o a destapar aquelles que ara mateix s'estan produint en els nostres col·legis i instituts. Perquè, no ens enganyem, sempre ha hagut almenys un Jokin a cada centre.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal