La selectivitat, a prova de lladres0
3559 20/06/2005, 09:29 El-Punt.-MARCEL-BARRERA
Els exà mens de la selectivitat, que avui a partir de les nou del matà es treuran dels sobres, han seguit un escrupulós procés d'elaboració i seguretat que ha durat més de sis mesos. Divendres passat, una empresa de seguretat va traslladar les còpies guardades durant mesos en una nau d'alta seguretat fins a les comissaries dels Mossos d'Esquadra de les poblacions que tenen tribunals de selectivitat: Girona, Tarragona, Reus, Tortosa, Figueres, Olot, Vic, la Seu d'Urgell i Lleida. En aquestes poblacions han estat custodiats tot el cap de setmana. A Barcelona, la distribució s'ha fet a les cinc d'aquesta matinada amb furgonetes que l'empresa de seguretat ha portat abans de dos quarts de vuit des de la nau de seguretat fins a cada universitat on se celebren les proves.
Recentment, ha sortit a la llum el robatori d'exà mens per accedir als Mossos d'Esquadra. Al PaÃs Valencià , la Generalitat ha obert una investigació per les filtracions massives dels exà mens per accedir als cicles formatius de grau de Formació Professional. Dies abans de les proves que van fer el maig passat 15.000 aspirants, es van repartir còpies dels originals a través d'Internet.
A Catalunya, la cap de l'oficina d'organització de les PAU, Montse Plaza, destaca que en els 16 anys que fa que és en el cà rrec «mai» hi ha hagut cap problema de seguretat. El procés s'intenta fer amb la mà xima cura i garanties de seguretat. A les poblacions que tenen tribunal de les PAU i que són fora de Barcelona, els exà mens estan custodiats pels Mossos d'Esquadra tot el cap de setmana anterior a les proves, i fins dimecres els responsables universitaris van a recollir, dues hores abans dels exà mens, les proves del dia. «No ens volem exposar que en un trajecte llarg hi hagi un problema o avaria i que no arribin els exà mens. Ens volem curar en salut», comenta Montse Plaza, una veterana en l'organització de les proves. Fa molts anys que desenvolupa aquesta tasca i diu que és l'única que durant el curs tragina exà mens amunt i avall. L'últim cop, aquest mateix dijous. Va anar a l'ONCE perquè traduissin els exà mens en braille. Segons la cap de l'oficina, es posa «molta atenció des del primer moment perquè no passi res». «Potser -hi afegeix-, hi ha jugat també el factor sort, però està tot molt acotat.» «Perquè hi hagi una filtració hauria de ser d'alguna persona molt endinsada en l'organització», comenta Plaza.
Contingut de les proves
El procés d'elaboració dels exà mens és llarg. Els que elaboren els exà mens són els 34 coordinadors de matèria, cadascun dels quals té un equip de sis col·laboradors que es posen en contacte amb els 700 centres educatius. Entre el desembre i el 15 de gener, aquests equips han de tenir la primera proposta d'examen, escrita en català i castellà i en suport informà tic, i amb cinc variants diferents de cadascuna de les 34 matèries. En total, hi ha per a cada assignatura cinc sèries d'exà mens diferents. Un sorteig secret determina la versió oficial que es donarà als alumnes el dia de la prova. Els autors dels exà mens no saben el resultat del sorteig fins que s'obren els sobres i es reparteixen els exà mens. Les altres sèries corresponen a un model alternatiu que s'utilitza si mai hi ha algun problema. Montse Plaza recorda dos casos en què es va haver de fer servir: «A Vic vam tenir una amenaça de bomba, i quan els alumnes van tornar a començar la prova de filosofia se'ls va donar l'examen suplent; i un altre any l'examen d'arquitectura també va començar tard per un tall de llum.» Una de les condicions és que tots els exà mens comencin a la mateixa hora a tot Catalunya. Segons Plaza, el que «meravella més és que tot funcioni a l'hora amb gran exactitud i que al mateix temps s'obrin tots els exà mens». Les altres sèries són per als exà mens oficial i suplent de la convocatòria de setembre i un cinquè model per als alumnes que necessiten una atenció especial i que tenen alguna discapacitat, com ara sordesa, ceguesa i parà lisi cerebral. Aquests duen a terme la selectivitat una setmana més tard i tenen un tribunal especÃfic.
Després de la primera proposta de prova, un grup d'experts provinents de la universitat i l'institut revisen aquests exà mens i detecten si hi ha alguna pregunta massa complicada o de difÃcil comprensió, o alguna pÃfia. L'examen torna al coordinador, si és necessari, el refà , i el retorna a l'oficina com a proposta definitiva, i amb els criteris de correcció. El següent pas, que es produeix el mes de març, és ja la maquetació, una nova revisió dels exà mens a través de les galerades, i la posterior edició i empaquetatge amb caixes endreçades per dies. Quan Montse Plaza comprova que tot està en ordre, una empresa els guarda en un espai d'alta seguretat fins que es fan les proves. Un cop finalitzades, els correctors s'emporten a casa 200 exà mens, que hauran de tenir nota abans de cinc dies.
Sala de captura de notes
En el cas de tots els exà mens realitzats a les universitats de Barcelona, Politècnica de Catalunya i Pompeu Fabra, els correctors els porten fins a l'oficina de les PAU, a la Via Laietana. Allà es guarden en uns classificadors en què cada universitat té un color. Un equip de 20 persones té la paciència d'anar entrant una per una les notes als ordinadors en dos torns de matà i tarda durant tres dies. El sistema, molt més rà pid que l'antic manual, consisteix a entrar notes mitjançant un escà ner que llegeix el codi de barres de la prova. L'espai on es guarden els exà mens se'l coneix com la sala de captures de notes. Divendres passat, alguns presidents de tribunals hi van anar per buscar els sobres on posen les proves i una còpia de l'examen suplent per si sorgeix algun imprevist mai desitjat. Si no es demana cap revisió, els exà mens es mantenen en els classificadors fins al mes de desembre, quan són destruïts.
Una de les novetats d'aquest curs és que abans de la correcció dels exà mens, els correctors de cadascuna de les 34 matèries es reuniran per unificar els criteris de correcció. Abans, aquesta reunió es feia en molts casos abans de la prova, però a partir d'aquesta convocatòria es farà immediatament després de la prova, una vegada es conegui la versió amb les preguntes que els alumnes han hagut de respondre. «Aquelles matèries en què s'ha fet la reunió després de la prova s'ha comprovat que ha estat més eficaç», segons explica Montse Plaza, cap de l'oficina d'organització de les proves.
L'oficina de les proves d'accés a la universitat (PAU) disposa durant els dies d'exà mens d'un telèfon directe amb les universiats que es fa servir només en casos excepcionals. Cada coordinador de la prova es troba durant l'hora i mitja que dura l'examen a l'oficina de les PAU, a la Via Laietana de Barcelona, pendent de si sorgeix alguna pregunta des d'algun tribunal. Dimecres serà el dia on hi haurà més coordinadors, ja que es realitzen totes les proves optatives a la mateixa hora.
Cadascun dels aproximadament 1.500 correctors que vigilen l'aula durant els exà mens, corregeixen 200 exà mens en una setmana i posen les notes als alumnes cobren 775 euros. Per la seva banda, els presidents dels tribunals de la selectivitat tenen un sou una mica més alt. Concretament, cobren 975 euros.
facebook
twitter
enllaçar
comentar
Comentaris
Sense comentaris.Afegir comentari
Atenció al professorat
Dirigiu les vostres consultes i/o les peticions de visita de centre al Centre d'Atenció al Professorat.