La selectivitat, a prova de lladres0

Lectures (2651) 20/06/2005, 09:29  |  El-Punt.-MARCEL-BARRERA

Els exàmens de la selectivitat, que avui a partir de les nou del matí es treuran dels sobres, han seguit un escrupulós procés d'elaboració i seguretat que ha durat més de sis mesos. Divendres passat, una empresa de seguretat va traslladar les còpies guardades durant mesos en una nau d'alta seguretat fins a les comissaries dels Mossos d'Esquadra de les poblacions que tenen tribunals de selectivitat: Girona, Tarragona, Reus, Tortosa, Figueres, Olot, Vic, la Seu d'Urgell i Lleida. En aquestes poblacions han estat custodiats tot el cap de setmana. A Barcelona, la distribució s'ha fet a les cinc d'aquesta matinada amb furgonetes que l'empresa de seguretat ha portat abans de dos quarts de vuit des de la nau de seguretat fins a cada universitat on se celebren les proves.

Recentment, ha sortit a la llum el robatori d'exàmens per accedir als Mossos d'Esquadra. Al País Valencià, la Generalitat ha obert una investigació per les filtracions massives dels exàmens per accedir als cicles formatius de grau de Formació Professional. Dies abans de les proves que van fer el maig passat 15.000 aspirants, es van repartir còpies dels originals a través d'Internet.

A Catalunya, la cap de l'oficina d'organització de les PAU, Montse Plaza, destaca que en els 16 anys que fa que és en el càrrec «mai» hi ha hagut cap problema de seguretat. El procés s'intenta fer amb la màxima cura i garanties de seguretat. A les poblacions que tenen tribunal de les PAU i que són fora de Barcelona, els exàmens estan custodiats pels Mossos d'Esquadra tot el cap de setmana anterior a les proves, i fins dimecres els responsables universitaris van a recollir, dues hores abans dels exàmens, les proves del dia. «No ens volem exposar que en un trajecte llarg hi hagi un problema o avaria i que no arribin els exàmens. Ens volem curar en salut», comenta Montse Plaza, una veterana en l'organització de les proves. Fa molts anys que desenvolupa aquesta tasca i diu que és l'única que durant el curs tragina exàmens amunt i avall. L'últim cop, aquest mateix dijous. Va anar a l'ONCE perquè traduissin els exàmens en braille. Segons la cap de l'oficina, es posa «molta atenció des del primer moment perquè no passi res». «Potser -hi afegeix-, hi ha jugat també el factor sort, però està tot molt acotat.» «Perquè hi hagi una filtració hauria de ser d'alguna persona molt endinsada en l'organització», comenta Plaza.

Contingut de les proves

El procés d'elaboració dels exàmens és llarg. Els que elaboren els exàmens són els 34 coordinadors de matèria, cadascun dels quals té un equip de sis col·laboradors que es posen en contacte amb els 700 centres educatius. Entre el desembre i el 15 de gener, aquests equips han de tenir la primera proposta d'examen, escrita en català i castellà i en suport informàtic, i amb cinc variants diferents de cadascuna de les 34 matèries. En total, hi ha per a cada assignatura cinc sèries d'exàmens diferents. Un sorteig secret determina la versió oficial que es donarà als alumnes el dia de la prova. Els autors dels exàmens no saben el resultat del sorteig fins que s'obren els sobres i es reparteixen els exàmens. Les altres sèries corresponen a un model alternatiu que s'utilitza si mai hi ha algun problema. Montse Plaza recorda dos casos en què es va haver de fer servir: «A Vic vam tenir una amenaça de bomba, i quan els alumnes van tornar a començar la prova de filosofia se'ls va donar l'examen suplent; i un altre any l'examen d'arquitectura també va començar tard per un tall de llum.» Una de les condicions és que tots els exàmens comencin a la mateixa hora a tot Catalunya. Segons Plaza, el que «meravella més és que tot funcioni a l'hora amb gran exactitud i que al mateix temps s'obrin tots els exàmens». Les altres sèries són per als exàmens oficial i suplent de la convocatòria de setembre i un cinquè model per als alumnes que necessiten una atenció especial i que tenen alguna discapacitat, com ara sordesa, ceguesa i paràlisi cerebral. Aquests duen a terme la selectivitat una setmana més tard i tenen un tribunal específic.

Després de la primera proposta de prova, un grup d'experts provinents de la universitat i l'institut revisen aquests exàmens i detecten si hi ha alguna pregunta massa complicada o de difícil comprensió, o alguna pífia. L'examen torna al coordinador, si és necessari, el refà, i el retorna a l'oficina com a proposta definitiva, i amb els criteris de correcció. El següent pas, que es produeix el mes de març, és ja la maquetació, una nova revisió dels exàmens a través de les galerades, i la posterior edició i empaquetatge amb caixes endreçades per dies. Quan Montse Plaza comprova que tot està en ordre, una empresa els guarda en un espai d'alta seguretat fins que es fan les proves. Un cop finalitzades, els correctors s'emporten a casa 200 exàmens, que hauran de tenir nota abans de cinc dies.

Sala de captura de notes

En el cas de tots els exàmens realitzats a les universitats de Barcelona, Politècnica de Catalunya i Pompeu Fabra, els correctors els porten fins a l'oficina de les PAU, a la Via Laietana. Allà es guarden en uns classificadors en què cada universitat té un color. Un equip de 20 persones té la paciència d'anar entrant una per una les notes als ordinadors en dos torns de matí i tarda durant tres dies. El sistema, molt més ràpid que l'antic manual, consisteix a entrar notes mitjançant un escàner que llegeix el codi de barres de la prova. L'espai on es guarden els exàmens se'l coneix com la sala de captures de notes. Divendres passat, alguns presidents de tribunals hi van anar per buscar els sobres on posen les proves i una còpia de l'examen suplent per si sorgeix algun imprevist mai desitjat. Si no es demana cap revisió, els exàmens es mantenen en els classificadors fins al mes de desembre, quan són destruïts.

Una de les novetats d'aquest curs és que abans de la correcció dels exàmens, els correctors de cadascuna de les 34 matèries es reuniran per unificar els criteris de correcció. Abans, aquesta reunió es feia en molts casos abans de la prova, però a partir d'aquesta convocatòria es farà immediatament després de la prova, una vegada es conegui la versió amb les preguntes que els alumnes han hagut de respondre. «Aquelles matèries en què s'ha fet la reunió després de la prova s'ha comprovat que ha estat més eficaç», segons explica Montse Plaza, cap de l'oficina d'organització de les proves.

L'oficina de les proves d'accés a la universitat (PAU) disposa durant els dies d'exàmens d'un telèfon directe amb les universiats que es fa servir només en casos excepcionals. Cada coordinador de la prova es troba durant l'hora i mitja que dura l'examen a l'oficina de les PAU, a la Via Laietana de Barcelona, pendent de si sorgeix alguna pregunta des d'algun tribunal. Dimecres serà el dia on hi haurà més coordinadors, ja que es realitzen totes les proves optatives a la mateixa hora.

Cadascun dels aproximadament 1.500 correctors que vigilen l'aula durant els exàmens, corregeixen 200 exàmens en una setmana i posen les notes als alumnes cobren 775 euros. Per la seva banda, els presidents dels tribunals de la selectivitat tenen un sou una mica més alt. Concretament, cobren 975 euros.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal