Fi de curs0

Lectures (406) 06/07/2005, 12:33  |  El-Punt.-JOAN-DOMÈNECH-MONER.-

Silenci preocupant. Treball intens: exàmens per corregir, estadístiques per complimentar. Males cares. Mirades de complicitat entre professors, gestos expressius. S'endevina la voluntat continguda de donar algun cop de puny a la taula o de treure's la neura amb alguna exclamació vehement. Jo també corregeixo exàmens, però, a vegades, se m'escapa una rialla inevitable. Els companys em miren astorats. Inconsciència? Què va! Simplement, que preveient la situació, m'he preparat el treball de forma que, de tant en tant, tingui alguna compensació anímica.

Poso exàmens d'una vintena de preguntes de contestació breu. A vegades, però, jo mateix proposo tres possibles respostes: una és la bona i les altres són d'allò més absurd, encara que puguin semblar versemblants. Alguns alumnes hi cauen com passerells. I, així, he de riure per força i passo una estona distès. Un exemple: una calçada romana és: a) una dona romana que porta sabates. b) una via romana de comunicació. c) una pintada de protesta, feta amb calç, en temps dels romans. De vint-i-quatre, quatre alumnes van donar per bona la primera. D'altres preguntes només us poso la resposta més divertida: «Un arbre de fulla perenne és el que va ser plantat per un jardiner que es deia Pere». «Les cariàtides eren unes nenes gregues que, de petites, ja tenien càries». «Un mil·liari era un home ric». «La sabana és un llençol». «Els lapons són gent que llepa els altres». «Caracalla va ser un emperador de rostre seriós, poc parlador». I me'n queden...


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal