PROFESSORS0

587 15/07/2005, 09:19    Avui.-Isabel-Clara-Simó

Fa anys i panys que sento explicar una teoria humiliant, i que agreuja els meus complexos personals i col·lectius: que els professors d'espanyol fan llegir als seus alumnes obres excel·lents, que gràcies a ells els alumnes aprenen a gaudir de la literatura i que tothom és feliç; com a contrast, els professors de català trien obretes horribles, que fan tan avorridora la literatura que els alumnes mai més volen llegir i que identifiquen per sempre més literatura dolenta i català.

Us ho juro: aquesta teoria l'he sentida dotzenes de vegades i jo, mancada de proves en contra, m'he limitat a fer protestes febles com els miols d'un gat que demana que li donis un tros de pa. Tants advertiments -que van directes a la línia de flotació de la supervivència industrial de la literatura catalana: els llibres de lectura obligatòria a escoles i instituts- m'han alertat i per això he examinat tant com he pogut la perícia dels professors d'espanyol i la imperícia dels professors de català, amb un resultat desconcertant, perquè he observat justament la tendència contrària: una cura més gran en la tria en català que no en castellà, però ¿qui sóc jo per oposar-me a un principi que els experts en indústria del llibre tenen après de cor?

Doncs vet aquí que de totes aquelles meravelles, res de res. I no sóc jo qui ho diu, sinó els espanyols; i no uns espanyols qualssevol, sinó una persona il·lustre que a més té totes les dades: Álvaro Marchesi, catedràtic de psicologia evolutiva i de l'educació de la Universitat Complutense de Madrid i director de l'Institut Idea, que ha realitzat un minuciós estudi sobre biblioteques escolars per a la Fundació Sánchez Ruipérez. Aquelles belles teories, tan humiliants per a nosaltres, s'han desfet com un bolado; el professor afirma que hi ha un escàs compromís dels professors amb la lectura, i que només una escassa minoria visita les biblioteques del seu propi centre; va afirmar sense embuts que el professorat espanyol no té el convenciment que la lectura calgui per a la formació dels alumnes, i que per tot plegat els alumnes estan desmotivats i fugen dels llibres.

Els experts catalans professionals de l'autoodi m'haurien d'explicar ara en què queden aquelles afirmacions tan rotundes. I no sols això: seria interessant que hom fes un estudi semblant sobre els professors de català. Potser ens emportaríem una bona sorpresa.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici