"Sil·lenci"0

Lectures (624) 27/09/2005, 08:43  |  Avui.-Lluís-Hernàndez-Sonali

En alguns centres docents -no en tots, esclar- s'aplica el que anomenen 'ortografia natural'. Expressió curiosa amb la qual es justifica que els alumnes no hagin de fer cap esforç per escriure segons les normes vigents. I així anem.

Aquest estiu, al mes de juliol, quan els equips directius dels centres docents estaven ben atrafegats en les qüestions de la matrícula, es va implantar als centres de secundària un nou programa de gestió, anomenat SAGA. Com és natural, i ho sap tothom que ha viscut una implantació d'un programa nou en un entorn complex, es van començar a produir problemes que no havien estat previstos i, durant uns dies, tot semblava que no tenia solució. Ho sé perquè aquells dies seguia amb atenció les notícies que en diversos fòrums no paraven d'aparèixer, demanant ajuda, o potser només consol.

El cas és que, i ara arribo a on volia anar, molts d'aquells missatges arribaven també a centres de primària. Vull dir que durant uns dies van rebre deu, dotze, o potser vint missatges que no els afectaven directament; i es van començar a queixar, enviant missatges al mateix grup de notícies, dient que l'allau de missatges sobre el SAGA els col·lapsava el correu.

I són aquests missatges els que van cridar la meva atenció: la majoria només tenien una ratlla de text, set o vuit paraules. Però amb set o vuit paraules n'hi va haver prou per omplir-me de neguit; us podria parlar de verbs haver confosos amb pronoms febles, d'apòstrofs en llocs inversemblants i impossibles, de minúscules i majúscules... No ho faré: només us parlaré d'una paraula, però no sense recordar-vos, abans, que eren missatges escrits per professors i per directors de centres docents públics de primària d'aquest país: la paraula és col·lapse. Imagineu: amb ela geminada, o sense; amb col o amb cul, amb s o ss o ç després de la p (o de la b!); finalment, amb e, o amb a. La combinació de faltes que es poden acumular en una sola paraula, efectivament, pot arribar a col·lapsar el corrector ortogràfic de qualsevol ordinador...

Uns dies després, ja recuperat de l'ensurt, una amiga meva va anar a l'escola dels seus fills a comprar els llibres de text per al curs vinent. La venda es feia a la biblioteca i pertot hi havia cartells, molt ben dibuixats, amb coloraines i tot, reclamant silenci. Però el que hi deia era "Sil·lenci". En una escola! A la biblioteca d'una escola!

És un problema d'ignorància? No ho crec. ¿És un problema d'atrafegament, de massa feina, de fer les coses a corre-cuita? No: algú havia dedicat molt de temps a dibuixar i a omplir de coloraines els cartells. ¿És deixadesa? Crec que no.

És un problema més greu. No és un problema d'ortografia: és un problema de cultura. De saber a quines coses volem donar importància -les coloraines- i a quines no -l'ortografia-. De saber, en definitiva, quina és la nostra feina. Però és difícil dur la contrària a qui és capaç de demanar-te silenci amb ela geminada, especialment si és el teu director...

«'nem pas bé», que diria el meu avi.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal