VÃctimes i botxins a les aules0
585 17/10/2005, 09:50 Avui.-Ester-Pinter #Violència escolar, #Salut laboral,
Era el xulo de la classe d'un institut de secundà ria de Barcelona. Tenia atemorits tots els seus companys. Un dia, tres de les seves vÃctimes, saturades, el van agafar a l'hora del pati i li van clavar una bona pallissa. El professor, que coneixia bé la situació, es va adonar de l'agressió però va optar per no intervenir-hi. Dissimuladament, s'ho va mirar de lluny i va fer com si no ho hagués vist. Des d'aleshores, assegura el professor, "aquell nen ha canviat i mostra més respecte pels seus companys".
Els experts coincideixen majorità riament en la necessitat de restablir l'autoritat docent com a mesura preventiva
Això és el que li hauria agradat fer a l'Albert, de Massanassa (l'Horta). Ara té 33 anys, però encara recorda amb dolor com de petit va patir l'assetjament escolar o bullying perquè era gros. "Sobretot eren tres xiquets els qui em feien a diari la vida impossible, però la resta de la classe s'hi abonava sense problemes. Sé que el que havia d'haver fet era pegar-los dues hòsties, però en aquell moment n'era incapaç. M'humiliaven, em feien sentir com una merda i cada vegada em tornava més tÃmid i retret". Lamenta que els professors no fessin res per evitar aquell abús, tot i que assegura que n'eren coneixedors.
Un 15% de vÃctimes
A l'Estat espanyol, segons l'estudi Violència entre companys a l'escola realitzat pel Centre Reina Sofia per a l'Estudi de la Violència entre 800 escolars, hi ha un 3% d'alumnes d'entre 12 i 16 anys que com l'Albert pateixen bullying, i un 15% que han estat vÃctimes de violència escolar en algun moment. El 50% d'aquestes vÃctimes assegura que la seva principal reacció és aguantar, un 36,2% diu que respon insultant, un 19,8% declara que s'hi torna pegant els agressors i un altre 19,8% afirma que "fa el mateix que li han fet a ell".
Les dades sobre comportaments antisocials a les aules espanten i creen tot un dilema moral sobre si a l'agressor se li ha de pagar amb la mateixa moneda o no perquè n'aprengui. Un 37% dels adolescents apunten que si no tornés els cops el considerarien un covard. Els experts oficialment rebutgen l'ús de la força com a resposta a l'agressió, però els qui viuen el dia a dia no hi estan al cent per cent d'acord, com el professor abans citat. A més, són molts els pares que recomanen als fills defensar-se davant dels qui els agredeixen.
En el que sà que estan d'acord els experts, encara que amb matisos, és a dir que cal molta disciplina, sobretot com a prevenció. LluÃs Cardona, diplomat en Educació Social, comenta que "una concepció errònia del progressisme ha portat el món de l'educació a menysprear l'autoritat i la disciplina, tan necessà ries per educar els nens".
Dan Olweus, professor de Psicologia de la Universitat de Bergen (Noruega) i que fa més de deu anys va encunyar el terme bullying, va apuntar en la seva intervenció al Congrés que per prevenir els problemes de violència i assetjament escolar s'ha de recórrer a "la disciplina, al restabliment de l'autoritat docent i a la supervisió al pati".
En la seva opinió, a l'escola, i si és possible a casa, "s'ha de crear un entorn caracteritzat per un ambient cà lid i d'interès positiu per part dels adults, donar lÃmits ferms sobre aquells comportaments inacceptables, aplicar sancions consistents que no siguin fÃsiques i que les figures adultes siguin d'autoritat i models positius".
Per la seva banda, la catedrà tica de Psicologia de l'Educació de la Universitat Complutense de Madrid, MarÃa José DÃaz-Aguado, va apuntar que "sense autoritat no es pot educar" i es va preguntar com pot el professorat recuperar-la. Al seu parer, "s'ha de recuperar d'una forma nova, no autorità ria ni coercitiva, sense imposar por ni cà stigs, ni suspenent, ni expulsant l'alumne. Ha de ser d'una manera democrà tica i donant confiança".
Mona O'Moore, fundadora del Centre Antibullying al Trinity College de Dublin, va assenyalar que al professorat se li han d'augmentar les habilitats i les competències per tractar el problema de la violència". O'Moore es va mostrar partidà ria que els docents "siguin comprensius, facin preguntes i utilitzin la paraula davant la tendència a ser molt punitius amb els alumnes".
El paper dels mestres
Per la seva part, José SanmartÃn, director del Centre Reina Sofia, afegia que "hi ha professors que davant el panorama de l'ensenyament actual i de les seves possibilitats de fer alguna cosa per millorar-lo, renuncien i miren cap a un altre costat per evitar-se maldecaps". Per SanmartÃn, la professió de mestre ha sofert una "notable" minva de dignitat, cosa que vol dir que es necessiten unes capacitats determinades per fer-se respectar.
Pilar P. Pla, professora de l'institut de secundà ria de Mollet, critica que es faci als professors d'alguna manera responsables dels alts Ãndexs de violència a l'escola quan assegura que ells en són una vÃctima més. Igual que companyes del mateix institut i d'altres, ha rebut amenaces d'alumnes. En concret, va ser el curs passat. Un estudiant d'un cicle mitjà de mecanització es va encarar a ella dient-li que tenia uns gossos molt perillosos i que anés amb compte perquè un dia d'aquests li donarien un esglai. Natà lia Camallonga, una altra professora d'institut, va acabar posant una denúncia perquè uns alumnes la perseguien pel carrer insultant-la i amenaçant-la.
La història es repeteix a tot arreu. Araceli Hernández, pedagoga d'un centre de Cà ceres, assegura que els professors desesperats recorren a ella perquè no saben què fer davant les actituds antisocials de molts del seus alumnes. "Senten impotència perquè tenen falta de recursos, de mitjans i d'informació", afirma.
Eladio Ramo, professor i orientador del Consell Escolar de Canà ries, comenta que cada vegada proliferen més les baixes per depressió entre els docents, però que, més que depressions, és "impotència per afrontar el que ocorre a les aules" perquè no estan prou preparats.
A la comarca del Camp de Túria, la Marta, treballadora social, du a terme uns programes de suport a les escoles de 17 municipis. Ella ha observat que "els nens d'avui dia posseeixen una baixa resistència a la frustració, no tenen pautes ni lÃmits i els manquen habilitats socials i referents sòlids". Segons explica, tot és un cercle viciós: "Volen les coses immediatament, els costi el que els costi. Com que no tenen habilitats socials per resoldre els conflictes, recorren a la violència i a la força per aconseguir-les".
Els pares se'n desentenen
Això, apunta aquesta treballadora social, "ocorre en les millors famÃlies i ens trobem que els mateixos pares no volen assumir que han deixat un buit en l'educació dels seus fills, bé perquè els han consentit massa o ja sigui perquè han delegat completament en l'escola". Un altre dels factors que, segons Marta, ha influït molt en l'augment de la violència i el mal comportament a les escoles ha estat l'augment de les famÃlies desestructurades.
L'adolescent que va amenaçar Pilar P. Pla i que amb el seu comportament impedeix a diari fer la classe amb normalitat és fill d'una mestra separada que, entre plors, li va reconèixer a la professora que no sabia com controlar-lo.
Per Maria José DÃaz Aguado,el secret d'una bona educació per part de la famÃlia se sustenta en tres potes,: "Proporcionar als fills un afecte incondicional, no educar a distà ncia i ensenyar en els lÃmits sense caure en l'autoritarisme ni la permissivitat".
Un dels arguments en què van coincidir molts dels experts participants en el congrés de Violència i Escola va ser que l'actitud violenta s'imita dels pares. AixÃ, Anna Maria Fullana, metge pediatra que du a terme programes del Servei de Salut Infantil i de la Dona de la direcció general de Salut Pública de la Generalitat Valenciana, reconeix que li han arribat casos en què el fill d'una dona maltractada s'ha convertit posteriorment en maltractador a l'escola.
Però tot i que la violència a l'escola ha augmentat ostensiblement en els últims anys, com asseguren tots els experts, no s'ha d'oblidar que la particularitat del fenomen del bullying ha existit sempre.
Tristesa i soledat
De l'estudi Violència entre companys a l'escola se n'extreu que el percentatge de vÃctimes d'assetjament que senten tristesa, soledat o que presenten alteracions del somni o reducció del rendiment escolar representa el doble que el de les vÃctimes de violència escolar en general. A més, en el cas de la violència escolar en general, un 32,8% de les vÃctimes declara que les agressions no tenen cap efecte negatiu. La xifra, en canvi, baixa extraordinà riament entre les vÃctimes de l'assetjament. Només el 5% d'aquestes vÃctimes assenyala que l'assetjament no té cap efecte negatiu en les seves vides.
L'Anna, de 34 anys i natural de Barcelona, va superar fa uns anys una anorèxia i mirant-ho amb perspectiva sosté que un dels causants de la malaltia va poder ser l'assetjament que va patir de petita. "Mai vaig ser una nena popular ni acceptada entre els nens i nenes que regien aquells dominis. Pronunciava malament la r i això els feia riure, escopia saliva al parlar i també els divertia, com ells deien, era l'aneguet lleig", recorda l'Anna.
Han passat els anys i l'Albert, feliçment casat, amb una filla i amb una bona feina de dissenyador, també reconeix que haver estat vÃctima de bullying li ha deixat una empremta en el seu carà cter que no va poder curar el psicòleg al qual va anar durant una temporada. "Et tornes més desconfiat, et costa trobar amics de veritat i tens la impressió moltes vegades que la gent conspira contra tu", conclou aquest supervivent de la lluita entre vÃctimes i botxins a les aules i, per extensió, a la vida.
facebook
twitter
enllaçar
comentar
Comentaris
Sense comentaris.Afegir comentari
Atenció al professorat
Dirigiu les vostres consultes i/o les peticions de visita de centre al Centre d'Atenció al Professorat.