Víctimes i botxins a les aules0

585 17/10/2005, 09:50    Avui.-Ester-Pinter   #Violència escolar, #Salut laboral,

Era el xulo de la classe d'un institut de secundària de Barcelona. Tenia atemorits tots els seus companys. Un dia, tres de les seves víctimes, saturades, el van agafar a l'hora del pati i li van clavar una bona pallissa. El professor, que coneixia bé la situació, es va adonar de l'agressió però va optar per no intervenir-hi. Dissimuladament, s'ho va mirar de lluny i va fer com si no ho hagués vist. Des d'aleshores, assegura el professor, "aquell nen ha canviat i mostra més respecte pels seus companys".

Això és el que li hauria agradat fer a l'Albert, de Massanassa (l'Horta). Ara té 33 anys, però encara recorda amb dolor com de petit va patir l'assetjament escolar o bullying perquè era gros. "Sobretot eren tres xiquets els qui em feien a diari la vida impossible, però la resta de la classe s'hi abonava sense problemes. Sé que el que havia d'haver fet era pegar-los dues hòsties, però en aquell moment n'era incapaç. M'humiliaven, em feien sentir com una merda i cada vegada em tornava més tímid i retret". Lamenta que els professors no fessin res per evitar aquell abús, tot i que assegura que n'eren coneixedors.

Un 15% de víctimes

A l'Estat espanyol, segons l'estudi Violència entre companys a l'escola realitzat pel Centre Reina Sofia per a l'Estudi de la Violència entre 800 escolars, hi ha un 3% d'alumnes d'entre 12 i 16 anys que com l'Albert pateixen bullying, i un 15% que han estat víctimes de violència escolar en algun moment. El 50% d'aquestes víctimes assegura que la seva principal reacció és aguantar, un 36,2% diu que respon insultant, un 19,8% declara que s'hi torna pegant els agressors i un altre 19,8% afirma que "fa el mateix que li han fet a ell".

Les dades sobre comportaments antisocials a les aules espanten i creen tot un dilema moral sobre si a l'agressor se li ha de pagar amb la mateixa moneda o no perquè n'aprengui. Un 37% dels adolescents apunten que si no tornés els cops el considerarien un covard. Els experts oficialment rebutgen l'ús de la força com a resposta a l'agressió, però els qui viuen el dia a dia no hi estan al cent per cent d'acord, com el professor abans citat. A més, són molts els pares que recomanen als fills defensar-se davant dels qui els agredeixen.

En el que sí que estan d'acord els experts, encara que amb matisos, és a dir que cal molta disciplina, sobretot com a prevenció. Lluís Cardona, diplomat en Educació Social, comenta que "una concepció errònia del progressisme ha portat el món de l'educació a menysprear l'autoritat i la disciplina, tan necessàries per educar els nens".

Dan Olweus, professor de Psicologia de la Universitat de Bergen (Noruega) i que fa més de deu anys va encunyar el terme bullying, va apuntar en la seva intervenció al Congrés que per prevenir els problemes de violència i assetjament escolar s'ha de recórrer a "la disciplina, al restabliment de l'autoritat docent i a la supervisió al pati".

En la seva opinió, a l'escola, i si és possible a casa, "s'ha de crear un entorn caracteritzat per un ambient càlid i d'interès positiu per part dels adults, donar límits ferms sobre aquells comportaments inacceptables, aplicar sancions consistents que no siguin físiques i que les figures adultes siguin d'autoritat i models positius".

Per la seva banda, la catedràtica de Psicologia de l'Educació de la Universitat Complutense de Madrid, María José Díaz-Aguado, va apuntar que "sense autoritat no es pot educar" i es va preguntar com pot el professorat recuperar-la. Al seu parer, "s'ha de recuperar d'una forma nova, no autoritària ni coercitiva, sense imposar por ni càstigs, ni suspenent, ni expulsant l'alumne. Ha de ser d'una manera democràtica i donant confiança".

Mona O'Moore, fundadora del Centre Antibullying al Trinity College de Dublin, va assenyalar que al professorat se li han d'augmentar les habilitats i les competències per tractar el problema de la violència". O'Moore es va mostrar partidària que els docents "siguin comprensius, facin preguntes i utilitzin la paraula davant la tendència a ser molt punitius amb els alumnes".

El paper dels mestres

Per la seva part, José Sanmartín, director del Centre Reina Sofia, afegia que "hi ha professors que davant el panorama de l'ensenyament actual i de les seves possibilitats de fer alguna cosa per millorar-lo, renuncien i miren cap a un altre costat per evitar-se maldecaps". Per Sanmartín, la professió de mestre ha sofert una "notable" minva de dignitat, cosa que vol dir que es necessiten unes capacitats determinades per fer-se respectar.

Pilar P. Pla, professora de l'institut de secundària de Mollet, critica que es faci als professors d'alguna manera responsables dels alts índexs de violència a l'escola quan assegura que ells en són una víctima més. Igual que companyes del mateix institut i d'altres, ha rebut amenaces d'alumnes. En concret, va ser el curs passat. Un estudiant d'un cicle mitjà de mecanització es va encarar a ella dient-li que tenia uns gossos molt perillosos i que anés amb compte perquè un dia d'aquests li donarien un esglai. Natàlia Camallonga, una altra professora d'institut, va acabar posant una denúncia perquè uns alumnes la perseguien pel carrer insultant-la i amenaçant-la.

La història es repeteix a tot arreu. Araceli Hernández, pedagoga d'un centre de Càceres, assegura que els professors desesperats recorren a ella perquè no saben què fer davant les actituds antisocials de molts del seus alumnes. "Senten impotència perquè tenen falta de recursos, de mitjans i d'informació", afirma.

Eladio Ramo, professor i orientador del Consell Escolar de Canàries, comenta que cada vegada proliferen més les baixes per depressió entre els docents, però que, més que depressions, és "impotència per afrontar el que ocorre a les aules" perquè no estan prou preparats.

A la comarca del Camp de Túria, la Marta, treballadora social, du a terme uns programes de suport a les escoles de 17 municipis. Ella ha observat que "els nens d'avui dia posseeixen una baixa resistència a la frustració, no tenen pautes ni límits i els manquen habilitats socials i referents sòlids". Segons explica, tot és un cercle viciós: "Volen les coses immediatament, els costi el que els costi. Com que no tenen habilitats socials per resoldre els conflictes, recorren a la violència i a la força per aconseguir-les".

Els pares se'n desentenen

Això, apunta aquesta treballadora social, "ocorre en les millors famílies i ens trobem que els mateixos pares no volen assumir que han deixat un buit en l'educació dels seus fills, bé perquè els han consentit massa o ja sigui perquè han delegat completament en l'escola". Un altre dels factors que, segons Marta, ha influït molt en l'augment de la violència i el mal comportament a les escoles ha estat l'augment de les famílies desestructurades.

L'adolescent que va amenaçar Pilar P. Pla i que amb el seu comportament impedeix a diari fer la classe amb normalitat és fill d'una mestra separada que, entre plors, li va reconèixer a la professora que no sabia com controlar-lo.

Per Maria José Díaz Aguado,el secret d'una bona educació per part de la família se sustenta en tres potes,: "Proporcionar als fills un afecte incondicional, no educar a distància i ensenyar en els límits sense caure en l'autoritarisme ni la permissivitat".

Un dels arguments en què van coincidir molts dels experts participants en el congrés de Violència i Escola va ser que l'actitud violenta s'imita dels pares. Així, Anna Maria Fullana, metge pediatra que du a terme programes del Servei de Salut Infantil i de la Dona de la direcció general de Salut Pública de la Generalitat Valenciana, reconeix que li han arribat casos en què el fill d'una dona maltractada s'ha convertit posteriorment en maltractador a l'escola.

Però tot i que la violència a l'escola ha augmentat ostensiblement en els últims anys, com asseguren tots els experts, no s'ha d'oblidar que la particularitat del fenomen del bullying ha existit sempre.

Tristesa i soledat

De l'estudi Violència entre companys a l'escola se n'extreu que el percentatge de víctimes d'assetjament que senten tristesa, soledat o que presenten alteracions del somni o reducció del rendiment escolar representa el doble que el de les víctimes de violència escolar en general. A més, en el cas de la violència escolar en general, un 32,8% de les víctimes declara que les agressions no tenen cap efecte negatiu. La xifra, en canvi, baixa extraordinàriament entre les víctimes de l'assetjament. Només el 5% d'aquestes víctimes assenyala que l'assetjament no té cap efecte negatiu en les seves vides.

L'Anna, de 34 anys i natural de Barcelona, va superar fa uns anys una anorèxia i mirant-ho amb perspectiva sosté que un dels causants de la malaltia va poder ser l'assetjament que va patir de petita. "Mai vaig ser una nena popular ni acceptada entre els nens i nenes que regien aquells dominis. Pronunciava malament la r i això els feia riure, escopia saliva al parlar i també els divertia, com ells deien, era l'aneguet lleig", recorda l'Anna.

Han passat els anys i l'Albert, feliçment casat, amb una filla i amb una bona feina de dissenyador, també reconeix que haver estat víctima de bullying li ha deixat una empremta en el seu caràcter que no va poder curar el psicòleg al qual va anar durant una temporada. "Et tornes més desconfiat, et costa trobar amics de veritat i tens la impressió moltes vegades que la gent conspira contra tu", conclou aquest supervivent de la lluita entre víctimes i botxins a les aules i, per extensió, a la vida.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici