Mestres, els nous màrtirs0

648 17/10/2005, 10:27    Enviat-per-JOAQUIM-TORRENT   #Salut laboral,

Cada dia que passa s'accentua la sensació d´indefensió i d'aïllament entre els ensenyants, paral·lelament a la percepció general que el sistema educatiu és en crisi. La societat i la casta política s'inhibeixen del fenomen i amaguen el cap sota l' ala; mentrestant, els ensenyants callen, aguanten i, desconcertats, es van empassant una humiliació rere l' altra, impotents davant el nou perfil d'alumne.

Significativament, el doctor Castilla del Pino, un dels millors psiquiatres actuals, opina que "A hores d'ara no hi ha una professió que proporcioni tant patiment com la de professor". Els docents s'estan convertint en l' ase dels cops, en una mena d' escuts humans destinats a resistir tant les ires d'uns alumnes desbocats i en peu de guerra com la incomprensió i la indiferència d' un gran nombre de pares, molts dels quals ignoren el significat dels mots responsabilitat i ètica i únicament valoren allò que es pot quantificar en diner; una actitud, a més, que sol dur aparellada la conceptuació dels ensenyants com una mena d´éssers pusil·lànimes i menyspreables, indignes de tota compassió.

Indubtablement, si l'infern existeix és aquí i ara, entre les quatre parets de moltes aules, on un pobre infeliç tracta de sobreviure entre una canilla agressiva, mancada d' hàbits i de la més mínima disciplina per assimilar qualsevol contingut i habilitat. Una situació molt ben descrita en la novel·la de Toni Sala titulada "Petita crònica d' un professor a secundària". No és d'estranyar, doncs, que molts mestres i professors, constantment desbordats i humiliats, acabin convertint-se en carn de psiquiatra: l'estrès, la depressió, l'ansietat, l'insomni, els temors difusos, la manca d' autoestima -en definitiva, els símptomes de l'anomenat burn out- són malauradament d'allò més corrent.

Com a mostra de l'actual problemàtica m'he permès aportar les següents declaracions d' ensenyants, aparegudes darrerament en els mitjans de comunicació: "Una companya em va dir que preferia trencar-se una cama i agafar la baixa abans que tornar a fer classe. He vist companys amb anys d'experiència plorar a llàgrima viva". "Hi ha classes on no existeixes. Abans hi podia haver un alumne conflictiu o dos. Ara tens tota la classe en contra quan prens alguna mesura". "Com jo, molts mestres es van quedant pel camí. No podia aconseguir que allò semblés una classe. Havia de posar-me rígida com un sergent i fer un esforç sobrehumà perquè m'escoltessin. No podia dominar la situació ni els alumnes. En algunes classes d' ESO hi ha alumnes que tenen dificultats amb la lectoescriptura; d´altres rebutgen estudiar i no tenen hàbits d' estudi. Si la majoria d' alumnes no estan motivats la classe es converteix en una pantomima". "He vist nois que tracten els seus professors com a estúpids o pallassos. Alguns nois es neguen a treballar. Ja no vol fer ningú de professor. Aquesta és una professió molt desprestigiada".

A la vista dels fets, és evident que som en camí que acabi passant com al Regne Unit, on a penes resten docents natius i els han de fer venir d' Austràlia o Nova Zelanda, o com als Països Baixos, en què els anuncis demanant ensenyants no obtenen resposta i han hagut de plantejar-se la reducció de la jornada lectiva a quatre dies.

La situació és greu, força greu, i si no s'hi posa remei ens pot acabar esclatant a les mans. No podem permetre que els docents es converteixin impunement en el boc expiatori d' una societat alienada i estupiditzada d'usar i llençar, que confina els elements no productius -com els menors i els vells- i que menysprea el saber. Ja va sent hora -és més, és urgent- que s'iniciï un debat públic, sincer, lliure, profund, descarnat, radical..., que cerqui alternatives a l'actual desgavell. Un debat que hauria de ser propulsat pels mateixos docents -si més no, per dignitat-, tot defugint l' autoengany i anant a les arrels del problema, amb la participació solidària i conjunta d'altres professionals implicats i de la ciutadania conscient.

Publicat al número 567, de "El Triangle", corresponent al 21 de gener de 2.002

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici