El fracàs escolar pot atiar revoltes0

507 14/11/2005, 09:47    Avui.-J.J.-Navarro-Arisa

Encara ressonen les consignes de la manifestació "confessional" contra la reforma educativa de dissabte passat, i fa més de dues setmanes que tots els comentaristes i la fracció més seriosa dels tertulians d'aquest país i aquest Estat es demanen per què han passat els aldarulls de França i, sobretot, si podrien passar aquí en un futur més o menys proper.

L'horitzó conté una amenaça que no té res a veure amb la fragmentació d'Espanya ni amb l'oblit de la religió, i que tampoc necessita l'existència d'un sector de ciutadans discriminats pel racisme, però que tanmateix té molt a veure amb l'educació i sens dubte és un dels desencadenants dels esclats de violència a França (que, per cert, ja s'han estès arreu d'Europa): l'anomenat "fracàs escolar".

Segons estudis recents, Espanya és l'Estat europeu amb uns índexs més preocupants de fracàs: no és el darrer de la llista, però sí el que menys progressa. La mateixa expressió "fracàs escolar" és enganyosa. Fa l'efecte que els qui fracassen són només els estudiants, i en part potser és així, però no són només ells. La societat també falla si no és capaç de motivar els joves perquè entenguin que l'educació serà cabdal i determinant per al seu futur i el de tota la comunitat. Un individu amb una educació pobra, deficient o incompleta es trobarà, tard o d'hora, mancat de perspectives i reduït a la condició de perdedor perpetu o marginat habitual. Aquesta és una condició molt propícia per als esclats de ràbia i les actituds violentes i radicalment negatives envers el sistema. D'aquest estat d'ànim als disturbis desestabilitzadors com els de França només hi ha algunes passes. Ja que ens trobem en ple debat sobre l'educació, potser fóra convenient per al futur col·lectiu que es portés a terme tocant de peus a terra i mirant endavant.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici