La ineficàcia educativa0

693 16/12/2005, 08:46    El-Punt.-JAUME-ESTALELLA/Tarragona

Els prego, si us plau, que llegeixin amb atenció. Exposo una situació d'escàndol. Els agrairia que expliquessin el tema als seus coneguts i parents. La meva vida laboral ha estat i és exercir de professor de secundària. Tinc 47 anys. Enceto l'argumentació: quan vostès van a la perruqueria, mai el perruquer els demana que escombrin els cabells; hi van com a clients. Quan vostès van a la fruiteria a comprar, mai la botiguera els fa carretonejar un sac de patates; hi van com a clients. És a dir, quan vostès exerceixen de clients mai se'ls demana esforç.

És de sentit comú i em sembla que ningú amb dos dits de front ho posarà en dubte que, per tal que es produeixi un aprenentatge qualsevol, és imprescindible que com a mínim la meitat de l'esforç que requereix el procés, el realitzi el que aprèn. L'altra meitat dependrà del treball del que orienta el procés. Llavors, doncs, com pot ser mai un alumne un client? En aquests darrers vuit o deu anys l'àmbit educatiu ha anat progressivament substituint la figura d'alumne per la de client. Sembla ser que aquesta política fa de modern i sobretot dóna molts de vots. Clientelisme! Clientelime! Només cal llegir les estadístiques europees dels últims anys sobre els nostres alumnes. Hem passat de malament a pitjor. Pràcticament som els últims. Aquest any el pressupost d'Educació s'ha incrementat, però si no es va al nucli del desgavell, l'únic que s'aconseguirà serà allargar la mort de la criatura. Senzillament un alumne no pot ser mai un client. Quan sostingudament els habitants d'un país aprenen poc i malament, el declivi és inevitable. Senyors i senyores, d'on sortiran els diners de la seva jubilació? I del futur dels seus fills, què? No s'ho prenguin a la lleugera. La cosa és pitjor del que sospiten.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici