Un estudi ratifica el baix nivell de l'educació0

561 12/01/2006, 09:55    El-Punt.-JOSUE-GARCIA   #LOGSE, #LOE, #LOCE,

Un estudi de la Fundació «la Caixa» ratifica la situació de crisi que viu el sistema educatiu de l'Estat espanyol, en especial pels «resultats mediocres» que obtenen els alumnes a l'ensenyament secundari obligatori i postobligatori.

La Fundació «la Caixa» va presentar ahir l'obra Els sistemes educatius europeus ¿Crisi o transformació?, que ratifica els darrers estudis sobre la situació de crisi que viu el món de l'ensenyament al conjunt de l'Estat. Segons els autors, els professors de la Universitat de Barcelona Joaquim Prats i Francesc Raventós, més que parlar d'un «catastròfic fracàs escolar» cal parlar d'uns «resultats mediocres», com ara el nombre d'estudiants que acaben l'ensenyament secundari -només dos terços del total- mentre que a Suècia, per exemple, ho fa un 94%. Prats destacava ahir també l'escàs nombre de titulats en batxillerat i en formació professional de grau mitjà i superior. Per ell, un dels reptes del sistema educatiu estatal és la potenciació de la FP per aconseguir que hi hagi més graduats que en batxillerat, com passa en l'actualitat en els països més avançats d'Europa.

Per contra, l'estudi destaca la situació laboral del professorat i assegura que els mestres de l'ensenyament secundari figuren entre els que estan més ben pagats d'Europa al costat de portuguesos, alemanys i francesos, mentre que els que tenen unes pitjors remuneracions són els danesos, els suecs, els italians i els dels països de l'Europa de l'Est. Segons els autors, els professors tenen un salari més alt en els primers anys de vida laboral i més baix a l'hora de la jubilació, en comparació amb la mitjana europea en què la progressió salarial és contínua. Per Prats, aquest no és un factor que pugui explicar la situació de crisi del sistema, tot i que sí que parla d'«un malestar docent» més alt que als països veïns provocat perquè els mestres se senten poc reconeguts i tenen condicions laborals difícils, entre altres factors, per l'atenció als alumnes immigrants i els canvis constants de normatives.

Sous relativament alts

Els sindicats del sector de l'ensenyament van valorar ahir amb una sorpresa inicial la dada sobre la situació salarial del professorat. A la federació d'Ensenyament de CCOO, Mayte Deagorreta reconeix que «en els últims 20 anys s'ha fet un salt qualitatiu gràcies a les lluites del professorat», però deixa clar que aquesta millora no ha estat generalitzatda en tots els nivells professionals. Així, creu que «encara queda molt camí per equiparar els salaris amb els de la primària». En aquest sentit, al sindicat USTEC-STEs, Carolina Rius afirmava que «en general la docència està mal pagada» a tot Europa i creu que les dades que aporta l'estudi s'han d'agafar amb precaució ja que cal veure el sou mitjà dels països que estan per sota i les condicions de vida de cada país. Totes dues coincideixen a dir que Catalunya encara no ha assolit al nivell de països com França.

Immigració, fracàs i violència, problemes comuns a la UE

L'estudi identifica problemes comuns als sistemes educatius de tots els països de la Unió Europea, com ara la falta de motivació de l'alumnat i les taxes elevades de fracàs escolar, la integració de la immigració o la violència en augment a les aules. Problemes pels quals, segons Francesc Raventós, responsable de l'informe, no hi ha «una pedra filosofal per trobar la solució». Joaquim Prats destaca la necessitat d'integrar la població immigrant com un dels reptes per als pròxims anys. A Catalunya, els alumnes nouvinguts ja representen un 10% i l'estudi ratifica amb preocupació la concentració d'aquests en la xarxa pública, ja que, segons assenyala, pot condicionar el progrés de l'alumnat que estudia en aquests centres. L'obra de la Fundació «la Caixa» també repassa les lleis que han fet els successius governs de l'Estat, la LODE, la LOGSE, la LOCE i la LOE. Pels autors, aquests canvis permanents en la normativa provoca una sensació d'inestabilitat en el col·lectiu docent, tot i que, de fet, en aquests darrers 20 anys hi ha hagut una continuïtat pedagògica independent dels successius canvis.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici