Carta oberta al senyor Jordi Pujol0

601 20/03/2006, 08:41    El-Punt.-MOVIMENTS-DE-RENOVACIÓ-PEDAGÃ’GICA-DE-CATALUNYA

Hem llegit les ressenyes fetes a la premsa de la seva conferència del passat dia 9 en què repassa la situació de l’educació al país. A la conferència va fer seus alguns dels tòpics més injustos sobre la «pedagogia tova» i la seva responsabilitat en tots els mals –reals o imaginaris– del present. No passa res, fa anys que ho sentim, normalment des d’associacions corporativistes, il·lustres catedràtics i des de la premsa més conservadora.

Sentir-los en una veu suposadament assenyada, mentre confessa haver-se deixat enredar per mestres progres que ensenyaven els seus fills a fer macramé i a jugar al dòmino, ens sorprèn. En tot cas, tothom té dret a opinar i comentar els errors de la seva vida, i no hauríem dit res si, alhora, no hagués llançat algunes càrregues de profunditat contra l’educació i els moviments de renovació pedagògica. Davant d’això, no podem callar.

Per vostè, l’autoritat dels mestres està en crisi pel clima de permissivitat que impera i molta culpa d’aquestes mancances la tenim els moviments de renovació pedagògica, que hem avalat la importància de les àrees d’expressió en l’educació integral de les persones i unes relacions escolars –tant entre mestres i alumnes com entre mestres i pares i mares– basades en la confiança i la proximitat. Doncs bé, aquests plantejaments pedagògics no fan minvar gens ni l’autoritat dels mestres ni la construcció d’una identitat responsable per part dels alumnes. Ans al contrari, l’autoritat en general i la del professorat en particular, en contextos democràtics, cal guanyar-se-la en el dia a dia. En el cas que ens ocupa, els mestres ho fan per la seva altura moral, per demostrar els seus coneixements i capacitats de posar-los a l’abast de l’alumnat, pel seu compromís amb nois i noies, compartint amb ells preocupacions i neguits, per ser coherents amb allò que expliquen i exigeixen als alumnes... per predicar amb l’exemple a l’hora, sobretot, de demanar esforç. I la confiança ajuda a formar persones confiades, responsables i compromeses amb el món que els envolta.

Presenta la participació de persones que no són docents en els consells escolars com un obstacle per a la presa de decisions dels mestres. No concebem qualitat en l’educació sense aquesta participació i propugnar-ne la desaparició és una proposta senzillament reaccionària. Les famílies donaran suport a l’escola quan la sentin seva, faran costat al professorat que els escolti i amb el qual comparteixin objectius i valors, i això només es pot aconseguir des de la participació!

Des de l’experiència de molts anys de treball per l’educació del país i per la recuperació de la seva tradició pedagògica (basada en l’aportació de molts pedagogs reconeguts i portada a terme en col·laboració amb molts altres moviments i sectors socials del país i, com bé sap, també en temps molt difícils) ens permetem suggerir-li que les seves consideracions sobre els reptes actuals i futurs de l’educació siguin fruit de la reflexió i la contrastació serioses, actitud a la qual ens esforcem nosaltres de manera continuada des de fa molts anys, construint teoria a partir de l’experiència pràctica quotidiana a les aules i el seu replantejament permanent. Això no és fer experimentacions gratuïtes.

RICARD AYMERICH, PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ DE MOVIMENTS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DE CATALUNYA. TAMBÉ SIGNEN ELS QUATRE EXPRESIDENTS DE L’ENTITAT. BARCELONA.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici