Està prevaricant el Departament d'Educació?0

Lectures (665) 23/03/2006, 08:34  |  Xavier-Massó-i-Aguadé/Secretari-General-d'ASPEPC  |  Etiquetes: #LOCE,

Charles de Secondat, baró de Montesquieu, va establir a la seva obra L'esprit des Lois - L'esperit de les lleis en versió catalana- els fonaments del que coneixem com l'Estat de Dret.

El Codi Penal sanciona com prevaricadora "la autoridad o funcionario público que, en el ejercicio de su competencia y a sabiendas de su ilegalidad, propusiere, nombrare o diere posesión para el ejercicio de un determinado cargo público a cualquier persona sin que concurran los requisitos legalmente establecidos para ello"

Consisteix bàsicament en dues coses: primera, la separació dels poders -legislatiu, executiu i judicial-; i, segona, l'imperi de la llei, a la qual estan sotmesos el propi legislador i l'Administració.

Fóra bo que a més de promoure entre l'alumnat els valors cívics, la convivència i la necessitat del compliment de les lleis, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya prediqués amb l'exemple. Poques i gens recomanables adhesions rebrà una Administració que, exercint les seves atribucions, reclama el compliment de la seva pròpia normativa sense ajustar-s'hi ella mateixa. L'imperi de la llei ens inclou a tots, també al Departament d'Educació.

La legislació actualment vigent prescriu clarament les condicions que s'han d'acreditar per a poder optar a ser nomenat director/a d'un Institut de Secundària. L'article 86.1 de la LOCE diu clarament:

«La selección y nombramiento de los Directores de los centros públicos se efectuará mediante concurso de méritos entre profesores funcionarios de carrera de los cuerpos del nivel educativo y régimen a que pertenezca el centro».

La normativa catalana vigent estableix també el mateix principi general. L'article 9.1 del Decret 317/2004, de 22 de juny, diu textualment:

«La selecció per al nomenament de director d'un centre públic s'efectua mitjançant concurs de mèrits entre el professorat funcionari de carrera dels cossos del nivell educatiu i règim al qual pertany el centre».

Sembla evident que no es requereix cap sobreesforç hermenèutic: per a ser director d'un centre de Primària, per exemple, s'ha de ser funcionari del cos de Mestres; per a ser-ho d'un centre de Secundària, s'ha de pertànyer al cos de Catedràtics, al de Professors de Secundària o al de Professors Tècnics de Formació Professional.

Això no obstant, tot indica que el Departament d'Educació no s'ha donat per assabentat. Al llarg del curs passat, vam tenir notícies de centres on mestres de Primària optaven a la direcció d'un IES amb la connivència dels representants de l'Administració. Fa tot just una setmana que ens va arribar dels companys d'APS-Aragó una sentència en la qual el Jutjat del Contenciós Administratiu de Saragossa denega la possibilitat que els mestres adscrits a l’ESO puguin optar al càrrec de director d'un IES. Arran de la difusió d'aquesta notícia a les nostres pàgines web, hem estat rebent nombroses denúncies -moltes d'elles anònimes per por a represàlies- de nomenaments de mestres de Primària com a directors d'IES. Estudiarem el cas i els nostres serveis jurídics actuaran en conseqüència allí on ens sigui possible. Nogensmenys, i al marge de les valoracions judicials, no ens podem estar de denunciar públicament l'actitud del Departament. Negligència o connivència? En el primer cas, es tractaria d'incompetència, en el segon, de prevaricació.

El diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, en la seva primera entrada, diu respecte a «prevaricar»: «Desviar-se algú del seu deure, mancar a l'obligació del càrrec que exerceix». El Codi Penal sanciona com prevaricadora "la autoridad o funcionario público que, en el ejercicio de su competencia y a sabiendas de su ilegalidad, propusiere, nombrare o diere posesión para el ejercicio de un determinado cargo público a cualquier persona sin que concurran los requisitos legalmente establecidos para ello". L'obligació de l'Administració és vetllar per l'aplicació i el compliment de les lleis. A més, ben lluny dels imaginaris propis de l'escenari pre-il·lustrat a què alguns ens volen retornar, l'Administració està obligada a complir les seves pròpies lleis.

Una Administració que no està sotmesa a l'imperi de la llei i que actua de manera arbitrària i clientelista, s'està saltant els fonaments de l'Estat de Dret i queda absolutament deslegitimada. Amb quin fonament jurídic o moral pot aquesta Administració reclamar als ciutadans l'observança d'unes lleis que ella mateixa incompleix en funció d'obscurs designis, més propis d’una satrapia oriental que d'un país democràtic? Quin és el seu concepte de democràcia?

Denunciem un abús de llei, no ens oposem a l’exercici d’un dret. Per això exigim al Departament d'Educació una immediata reposició de l'ordenament legal vigent i l'anul·lació dels actes administratius de nomenament d'aquelles persones que estan exercint la direcció d'instituts i que, en no complir els requisits legals per optar al càrrec, estiguin vulnerant l'ordenament legal vigent. Una vulneració que el Departament no pot ignorar perquè en seria actor o còmplice.

D’altra banda, és molt important que perdem la por del súbdit a denunciar les il·legalitats; la dignitat del ciutadà ho requereix. Les mesures de represàlia són molt més perilloses per al represaliador si hi ha pel mig una demanda judicial. S’ho mirarien molt i molt abans de donar un pas així.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal