Quin pacte per a l´Educació?0

Lectures (456) 23/03/2006, 12:59  |  Diari-de-Girona.-Oriol-Colomer-i-Carles  |  Etiquetes: #LOGSE,

Anem, inconscients i feliços, vers la ruïna total de l´ensenyament. Sant Tomàs, en el seu quodlibet De ente et essentia, a l´inici, cita aquestes paraules d´Aristòtil: «Quia ut ait Philosophus, parvus error in initio magnus fit in fine»..., per prevenir els alumnes més intel·ligents (a qui anaven dirigits aquells quodlibets -com els crèdits d´ampliació d´ara-; nihil novum sub sole!) de no cometre errors de principi, car solen ésser fatals en les conclusions finals i aplicacions consegüents.

els mestres al seu lloc, els professors al que els toca, els disminuïts a les escoles especials, els que no volen llibres a la Formació Professional..., i els que no volen estar enlloc que els aguantin a casa seva

Els nostres alumnes de Secundària i del nou Batxillerat no entendran certament cap d´aquestes paraules: ni Quodlibet, ni Sant Tomàs, ni Aristòtil, ni molt menys les llatinades. «Ni falta que els fa» -diran els creients i els fanàtics de la reforma educativa -amb el suport, i això és el més trist- de la jerarquia educativa.

Fa molts anys que vaig pressentir i fins i tot preveure que això de la Reforma educativa acabaria malament, i ho ha fet, amb pas lent però decidit vers el desastre final, sense que gairebé ningú hi hagi fet res. Els errors inicials -i no «parvus», ans «magnus»- eren (i són) dos de grossos: l´igualitarisme (cabòries i deixalles marxistes, com diria l´Alfons Quintà) i la integració de la diferència (de brètols, tocats del bolet, disminuïts psíquics, burros integrals, delinqüents juvenils, immigrants de tota mena -que no entenen la llengua- i gent jove que es nega en rodó a estudiar i a fer res en absolut que no sigui boicotejar la classe). L´enorme complexitat del sistema reformista inicial va arribar a fer-lo no operatiu. De fet, s´han hagut de fer molts i grans retocs, i ja no sé quantes «Logses» portem. El currículum escolar «a la carta» pot anar des d´una presentació de continguts banals a una de continguts personalistes i eventualment exòtics. El sistema de qualificació és imprecís, poc estimulant, i permet passar tothom. La baixada general del llistó de coneixements, sobretot els clàssics i humanístics, és espectacular i repercuteix negativament en la cultura oral i escrita dels graduats en Secundària, com tothom mínimament culte pot veure. Desitjaria veure una millora en la idea dels dos anys següents a l´ESO, el Batxillerat: no n´hi ha cap; que ho digui la Universitat. En principi és bona la idea de seleccionar abans d´anar a la Universitat o a les Escoles Tècniques Superiors. Però els alumnes de 4rt d´ESO que accedeixen al Batxillerat porten una formació inferior a la requerida, la mateixa dels seus companys que han donat per acabats els estudis. En el sistema alemany la tria comença molt abans, i es manté la possibilitat de passar a altres tipus de línies o, fins i tot, d´escoles, si l´alumne canvia d´opinió, d´actitud, d´hàbits d´estudi o de vocació professional. El sistema alemany coordina les dues coses: una gran tria (des del fàcil fins al difícil) i la possibilitat d´anar redefinint el propi currículum en funció dels propis avenços de l´alumne. La llei espanyola és «tot o res»; ara, amb l´ESO, toca «cafè per a tothom», i més endavant ja es veurà..., sobre la marxa. Personalment mai no he cregut en els grans canvis ni les grans revolucions, ni les grans reformes; crec que és millor l´acomodació, la restauració, la remodelació («refurbish»), la conservació, el seny i el pragmatisme; per això Adam Smith encara té raó, i Marx no.

Tot i preveure vagament això, em vaig atrevir a fer un llibre de text de filosofia, sense sospitar que la realitat seria molt pitjor que les perspectives més pessimistes. Aquest llibre va guanyar el premi Baldiri Reixac (1997). Però mai no ha estat publicat perquè l´editorial interessada em va fer rebaixar tres vegades el nivell, fins que els vaig dir que jo no sabia fer-ho més fàcil, ni tampoc escriure còmics filosòfics.

Essent jo per tradició familiar persona filobritànica, conservador (en sentit anglès), amant de la civilització liberal, etc. i, sobretot, sabent bé la llengua anglesa des de jove, vaig passar les oposicions de «Noves Especialitats», en la matèria d´anglès, pensant que no hauria d´assistir personalment a l´enterrament de la Filosofia, i que els nous alumnes «pragmàtics» acceptarien millor l´anglès (tothom vol saber l´anglès, i paga diners per aprendre´l), i que jo podria acabar més o menys tranquil·lament la meva vida d´ensenyant. Però, no, no fou així. Els directius del meu Institut, gent elogiable i digna d´una autèntica ONG, em varen demanar que ja que jo era doctor en filosofia (els alumnes no saben ni què vol dir això) i autor de quatre llibres més un d´inèdit, continués ensenyant la filosofia (de fet, era un problema d´horari), tot i ser numerari d´anglès. Però ara, no només podria ensenyar filosofia qualsevol persona que llegís La Vanguàrdia del diumenge i el Muy Interesante, sinó que, tot i ensenyant anglès, els alumnes m´havien increpat, tot dient: que tenien la vida resolta, que no volien estudiar, que me n´anés a collir espàrrecs, que em retirés a traduir David Hume, etc.

Els professors d´Institut hem passat de catedràtics (no en sentit de privilegi, sinó de poder ensenyar) a menys que animadors i educadors de barri o carrer; serveix més saber jocs que saber anglès; de la filosofia no en parlem; en algun institut ha estat substituïda alegrement per l´horòscop. I, per cert, ja jubilat i tot, encara la Generalitat em deu diners de la condició de catedràtic, cosa odiada pels «talibans» del Departament. Anem al desastre total, el ridícul serà incommensurable; anem a la ruïna cultural. Només un petit consell; jo he estat director d´institut, sotsdirector, etc..., i he comès errors; he après que davant d´un error és millor dir-ho als companys professors i rectificar a temps. Creguin-me, rectifiquin, s´han equivocat amb bona intenció, deixin estar la Reforma i tornin a la cosa d´abans: els mestres al seu lloc, els professors al que els toca, els disminuïts a les escoles especials, els que no volen llibres a la Formació Professional..., i els que no volen estar enlloc que els aguantin a casa seva.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal