IVA: Idees, Valors i Actitud0

586 06/04/2006, 08:57    Avui.-David-González

El dirigent de CiU parla sense embuts de la família, l'ensenyament i la immigració

Quan Jordi Pujol va deixar la presidència de la Generalitat el 20 de desembre del 2003, després de 23 anys "llargs" -com a ell li agrada postil·lar- se li va presentar, inevitablement, la pregunta de què fer. Les opcions eren quatre: la "lírico-contemplativa", acceptar càrrecs públics, ser conferenciant de luxe o "continuar servint al país". Aquesta última és la que va prendre, i inclou coses que, de fet, Pujol ha fet sempre: articles, conferències, fer funcionar una fundació -això sí, ara porta el seu nom i la dirigeix ell-, continuar visitant ciutats, pobles i barris (ahir va ser en un racó de Ciutat Meridiana que encara no coneixia)... És a dir, rebre inputs, pensar i oferir respostes, però ara, des d'una posició de ex que com ell mateix reconeixia ahir té molts avantatges: quan li pregunten pel carrer quan s'arreglarà tal cosa respon: "Això, en Maragall". I quan un periodista li demana si CiU ha de ser ara liberal, diu: "Això, en Mas". Per tant, IVA. Que, en el particular diccionari d'aquest president que mai deixarà de ser un activista, significa: Idees, Valors i Actitud. A això es dedica. I això recepta en aquests temps que corren aquest metge que mai ha exercit. Ho va explicar ahir ell mateix en la presentació del seu últim llibre, Una reflexió necessària. Societat responsable i cultura del no, editat per Proa. De fet, ell l'hauria subtitulat IVA, però l'editor, Isidor Cònsul, li ho va desaconsellar. És un recull dels escrits i articles que ha fet els últims dos anys, publicats en diaris com l'AVUI o La Vanguardia, on reflexiona sobre la necessitat de recuperar valors com la moral de l'esforç, quin enfoc donar als problemes de l'ensenyament, el binomi família-Estat de benestar o els reptes que planteja la nova immigració. Deslligat de les servituds de la presidència, Pujol, que continua sent un atípic reformista- democristià-liberal-socialdemòcrata, es revela com un provocador: "L'escola confessional hauria de publicar la llista dels pares i dels avis (dels alumnes)"; "la USTEC degrada l'escola pública malparlant-hi"; "avui, el reaccionari és anar contra la família"... I de l'actualitat diguem-ne política? Es resisteix a entrar-hi. Però al final, hi entra: "En el meu govern mai es va votar res. El d'Israel és potser l'única excepció... però no és cap bon exemple". Ministres de CiU? "A ningú li estranyaria" El xec escolar d'en Mas? "A Suècia ja l'estan aplicant".

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici